Revista de Sencelles

Dia 2. Donació de sang. Visita a Sencelles, al club de les persones majors, de la unitat mòbil del Banc de Sang.

Dia 5. Mercat artesà. Amb demostració d'oficis artesans, en aquest cas, ceràmica popular amb n'Elionor Amengual i en Biel Cloquell de l'Olleria can Bernadí de Pòrtol.

a la memòria de Pilar Sánchez Llabrés

– [...] els que van sobreviure no eren les MILLORS persones,
ni tampoc no van morir els pitjors. Va ser pur ATZAR!
dins MAUS d’Art Spiegelman
Em faríeu pena si no em féssiu tant de fàstic.
Em faríeu fàstic si no em féssiu tanta por.
dins Apunts per a la llacada, de Brigitte Vasallo

Asseu-te. Asseu-te devora jo al portal. S’hi està bé, a l’ombra... D’esquena a la carretera d’Inca, mira al fons quina faixa de muntanyes. Avui no s’hi veuen bellumes terroses ni estan només tacades de verd. S’hi retalla la tofa de cada arbre i s’hi endevinen fora esforç tots els senders. Els cims, pelats i bonyarruts, donen compte de les penyes gratelloses i d’algun degotís de rosseguera que es perd en la fondària dels espadats... Un blau així, fora cap nigul, no fa més baix el cel?

Foto Aina Herrera

—Ha estat femella!

Ho va dir davant tothom. Ho digué l'encarregada d'encendre la traca que anunciava la fi de les festes, una al·lota esprimatxada i amb els cabells revulls recollits en una coa malgirbada. Mantenia el foguer estret dins el puny dret. Amb l'altra mà retenia la bossa per les anses passades per l'espatlla, com perquè no li botàs i li fugís, i que havia avançat una miqueta a manera d'escut. Com de biaix, talaiava un enfilall de cartutxos que contenien un devessall d'explosions, ara en suspens. El cordonet que feia no res havia encès perquè engegàs aquell foc d'artifici, semblava haver-se consumit per complet en tocar el primer petard de la tira: l'explosiu número u s'havia empassolat la metxa incandescent i res no s'esdevendria mai més. Pausa tensa. L'al·lota premia els llavis i amb els ullons una mica clucs escrutava aquell petard malastruc, com si just amb la mirada pogués fer-lo saltar pels aires i iniciar d'una vegada la cadena explosiva estirada tot al llarg dels baixos d'una paret. Era cinc passes lluny. Ningú no es movia. Res no esclatava. Sense treure la vista d'aquella mina antipersona, s'hi acostà i llançà el primer barrobinet mig metre enllà d'una puntada de peu, com alliberada d'un ressort amb un moviment d'anada i tornada precís i impecable. En el desplaçament, de sota aparegué un pam de metxa més. Hi havia quedat enrodillada. Ara li venia el mal tràngol d'encendre de nou aquell trosset de ble de pólvora. S'hi acotà, l'encengué i un brolladoret corredís d'espires es precipità cap a una cursa de deflagracions, tronadissa i flaixos fulminants. Just tengué temps de donar l'esquena a tot aquell rebombori. Arrugà el front i suportà el xàfec tapant-se les orelles amb les mans, encorbada un xic i tot.

Anita va néixer a Noruega el 1992, va arribar a Sencelles el 2020.

Ens podries contar una mica de tu?

Tenc 29 anys i sóc de Noruega. La meva ciutat natal és Drammen, que es troba a uns 80 km al sud-oest d'Oslo. Vaig viure a Noruega fins als 20 anys i després em vaig traslladar a Dinamarca per estudiar i fer ciclisme en pista. Després de vuit anys allà, em vaig traslladar a Mallorca. Estic molt contenta d'haver-me mudat a Sencelles.

Passes molt de temps entrenant?

Som una ciclista de pista professional, sol entrenar entre 20 i 30 hores a la setmana. Això és sobretot ciclisme i una mica de gimnàs i, és clar, com que som ciclista de pista, pas molt de temps al velòdrom. De fet, aquest és el motiu pel qual em vaig traslladar de Noruega a Dinamarca en primer lloc, perquè Noruega no tenia velòdrom interior fins fa uns mesos. Havia estat abans a Mallorca per fer els camps d'entrenament, perquè és un lloc perfecte per combinar carreteres i pista. Hi ha una pista impressionant a Palma, Palma Arena, que és fàcil d'emprar. Necessitava estar en millor forma abans dels Jocs Olímpics per assolir els meus objectius, així que vaig parlar amb la nostra Federació i es va decidir que seria una bona idea venir aquí.

El pla original era només quedar-me aquí per preparar-me per als Jocs Olímpics, però no crec que en pugui fugir ja que m'encanta aquest lloc!