A partir d’octubre comença un nou espai anomenat "Espai Viu" a l´escoleta Municipal Els Molins de Sencelles.

En el nostre dia a dia anam acumulant tensions i conflictes, perdem el contacte amb les nostres necessitats més genuïnes la qual cosa acaba recaient en el nostre benestar. Davant aquest fet oferim un lloc on poder explorar i expressar a través del cos les nostres emocions i facilitar una sèrie de recursos per viure d'una manera més plena.

Es tracta d'una activitat de trobada setmanal (els dimarts de 18h a 20h) des d'octubre a gener.
La nostra metodologia de treball s'emmarca majoritàriament dins de la teràpia Gestalt encara que també emprarem recursos corporals, l'enfocament sistèmic, arteràpia, totes elles des d'un abordatge vivencial i experiencial.

A partir d'octubre a Sencelles, regala´t els dimarts!

Conscient de la importància de l’etapa educativa infantil, conscient del potencial que tenen els infants, conscient de que només cal escoltar-los, observar-los i acompanyar-los en el seu desenvolupament, ells mateixos ens mostren dia a dia que això és així.

Per a nosaltres l’educació és una forma de veure la vida amb més alegria i menys tragèdia; però sobre tot és un camí conscient.

Amb ganes, amb força, amb curiositat i amb iniciativa l’equip de Sencelles du endavant un projecte comú, obert i respectuós cap els infants.

Pensant en l’infant com a ser competent que és, la nostra tasca és facilitar espais de relació on el seu acompanyament tingui un clima benvolent. El treball de les mestres cap a aquesta neutralitat benvolent té com a objectiu tenir molt clara la diferència entre acompanyament i intervenció. Amb l’acompanyament conscient la nostra feina arriba a un nivell alt d’empatia i comprensió que ens fa connectar amb el món emocional dels infants. Una escola oberta a les emocions dels infants és una escola que amb un respecte profund viu els infants en totes les seves expressions.

FUTBOL A SENCELLES

Encetam aquesta nova columna a la revista. El futbol és també un fenomen sociològic que ha marcat la societat sencellera des de fa molts d'anys. Cada entrevista hi conté experiències vitals que expliquen la història del nostre poble i de la gent vinculada a aquest esport des de diferents àmbits: jugadors, entrenadors, directius, aficionats. Des del futbol al carrer, a l'escola, a l'equip propi del poble, en aquestes entrevistes hi haurà tota una tasca de recopilació de les petjades socials i humanes que ens ha deixat el futbol i les ensenyances que ens ha fet créixer com a persones. L'esport, també és un fenomen educatiu. A les entrevistes hi anireu trobant vivències educatives dels diferents entrevistats i reviscolareu anècdotes per molts de vosaltres ja conegudes, però d'altres que esper vos puguin interessar.

Entrevista a Guillem Ferrer Caldentey “Felanitxer” (30/04/1974)

El futbol als carrers del poble:

Solíem jugar a la plaça. Els camions i els cotxes eren els problemes. Ens ajuntàvem amb els quintos, també amb gent més gran que noltros com en Joan Papa, en Toni Puig... amb una pilota passàvem molt de gust davant la cotxeria de ca nostra. Dos arbres de davant eren una porteria i de sa cabina de telèfon a l'arbre de davant l'ajuntament, era l'altra. També empràvem de porteries els camions d'en Toni Calino i en Xesc Bergant. Quan ens cansàvem de jugar a baldufa li pegàvem al futbol.

Etapa amb el Club Esportiu Sencelles:

Vaig començar a jugar a la categoria d'infantil quan tenia 12 o 13 anys i entrenàvem en el camp antic de la màniga. El nostre entrenador era en Francisco Sales de s'Arissal. Amb ell fèiem molt de tir a porteria, passades llargues per parelles i molts de partits entre noltros. Anys després, aquella quintada d'infantils del Sencelles, ens vàrem tornar a reunir per jugar junts al club de tercera regional. Érem un club modest, de poble i a cada partit ens ficaven un sac de gols, però passàvem molt de gust de jugar i venia molta gent de poble a veure'ns.

Ja estam a desembre i arriba el compte endarrere... vacances, Nadal, temps en família, menjars... cadascú li dóna un sentit propi a aquesta època. Nosaltres, a l'Escoleta, aprofitem aquests dies per donar un caire didàctic.

Com cada any, l'equip es reuneix i reflexiona sobre la nostra tasca, sobre el que reflectim als infants i a les famílies durant aquests dies i quin sentit li volem donar a les tradicions a les que ens sentim lligades.

Poc a poc anem consolidant la línia pedagògica que hem anant definint durant els darrers 5 anys, i arribat el moment de la celebració del Nadal fem una revisió al nostre paper com a mestres.

Com cada any ens sentim obligades a informar a les famílies de la importància de no caure en l'actitud consumista que s'espera de nosaltres en aquesta època, però avui dia podem trobar multitud d'informació d'associacions, d'institucions consumidores, de sostenibilitat... que elaboren fulletons sobre aquest tema. Així que la teoria està a l'abast de tothom, ara manca aplicar-la. Simplement fem un esment per recordar-ho i que alhora de comprar una jugueta ens venguin al cap aquestes paraules. Aprofitem Nadal per recordar-ho, però la realitat és que els nostres infants reben regals a totes hores: visites d'amics i familiars, aniversaris, un dia qualsevol que entrem a una botiga, recompenses per una actitud que esperem de l'infant ... un cúmul d'objectes, cada vegada més sofisticats i estereotipats, als que faran cas un parell de dies i després deixaran desterrats a un racó del calaix.