Dia 1. Celebracions. De la festa de Tots Sants i dels Difunts a la parròquia de Sant Pere de Sencelles amb missa al cementeri dia 1 horabaixa i a l'església dia 2.

Dia 2. Nova bibliotecària. Na Margarida Ginard és la nova responsable de la Biblioteca de Sencelles després que na Cristina Romero hagi canviat de feina.

Dia 3. Presa. De possessió com a funcionari de carrera del nou Oficial de la Policia Local de Sencelles, en Joan Gelabert i Morey.

Dia 3. Xerrada. De l'escriptora afganesa Nadia Ghulam sobre la situació del seu país organitzada pel Grup Feminista de Sencelles amb gran èxit de públic.

FUTBOL A SENCELLES

Encetam aquesta nova columna a la revista. El futbol és també un fenomen sociològic que ha marcat la societat sencellera des de fa molts d'anys. Cada entrevista hi conté experiències vitals que expliquen la història del nostre poble i de la gent vinculada a aquest esport des de diferents àmbits: jugadors, entrenadors, directius, aficionats. Des del futbol al carrer, a l'escola, a l'equip propi del poble, en aquestes entrevistes hi haurà tota una tasca de recopilació de les petjades socials i humanes que ens ha deixat el futbol i les ensenyances que ens ha fet créixer com a persones. L'esport, també és un fenomen educatiu. A les entrevistes hi anireu trobant vivències educatives dels diferents entrevistats i reviscolareu anècdotes per molts de vosaltres ja conegudes, però d'altres que esper vos puguin interessar.

Entrevista a Guillem Ferrer Caldentey “Felanitxer” (30/04/1974)

El futbol als carrers del poble:

Solíem jugar a la plaça. Els camions i els cotxes eren els problemes. Ens ajuntàvem amb els quintos, també amb gent més gran que noltros com en Joan Papa, en Toni Puig... amb una pilota passàvem molt de gust davant la cotxeria de ca nostra. Dos arbres de davant eren una porteria i de sa cabina de telèfon a l'arbre de davant l'ajuntament, era l'altra. També empràvem de porteries els camions d'en Toni Calino i en Xesc Bergant. Quan ens cansàvem de jugar a baldufa li pegàvem al futbol.

Etapa amb el Club Esportiu Sencelles:

Vaig començar a jugar a la categoria d'infantil quan tenia 12 o 13 anys i entrenàvem en el camp antic de la màniga. El nostre entrenador era en Francisco Sales de s'Arissal. Amb ell fèiem molt de tir a porteria, passades llargues per parelles i molts de partits entre noltros. Anys després, aquella quintada d'infantils del Sencelles, ens vàrem tornar a reunir per jugar junts al club de tercera regional. Érem un club modest, de poble i a cada partit ens ficaven un sac de gols, però passàvem molt de gust de jugar i venia molta gent de poble a veure'ns.

A partir d’octubre comença un nou espai anomenat "Espai Viu" a l´escoleta Municipal Els Molins de Sencelles.

En el nostre dia a dia anam acumulant tensions i conflictes, perdem el contacte amb les nostres necessitats més genuïnes la qual cosa acaba recaient en el nostre benestar. Davant aquest fet oferim un lloc on poder explorar i expressar a través del cos les nostres emocions i facilitar una sèrie de recursos per viure d'una manera més plena.

Es tracta d'una activitat de trobada setmanal (els dimarts de 18h a 20h) des d'octubre a gener.
La nostra metodologia de treball s'emmarca majoritàriament dins de la teràpia Gestalt encara que també emprarem recursos corporals, l'enfocament sistèmic, arteràpia, totes elles des d'un abordatge vivencial i experiencial.

A partir d'octubre a Sencelles, regala´t els dimarts!

Conscient de la importància de l’etapa educativa infantil, conscient del potencial que tenen els infants, conscient de que només cal escoltar-los, observar-los i acompanyar-los en el seu desenvolupament, ells mateixos ens mostren dia a dia que això és així.

Per a nosaltres l’educació és una forma de veure la vida amb més alegria i menys tragèdia; però sobre tot és un camí conscient.

Amb ganes, amb força, amb curiositat i amb iniciativa l’equip de Sencelles du endavant un projecte comú, obert i respectuós cap els infants.

Pensant en l’infant com a ser competent que és, la nostra tasca és facilitar espais de relació on el seu acompanyament tingui un clima benvolent. El treball de les mestres cap a aquesta neutralitat benvolent té com a objectiu tenir molt clara la diferència entre acompanyament i intervenció. Amb l’acompanyament conscient la nostra feina arriba a un nivell alt d’empatia i comprensió que ens fa connectar amb el món emocional dels infants. Una escola oberta a les emocions dels infants és una escola que amb un respecte profund viu els infants en totes les seves expressions.