LA DEVOCIÓ A SANT JOSEP, del betlem a l’altar
Tots els que a casa hem tingut la sort d’haver estat formats en una educació, més bé, tradicional o pròpia de la nostra religió i cultura, sabem bé el significat que té el muntatge dels betlems en acostar-se els dies de Nadal. En el mateix sentit, coneixem la importància de cada una de les figures que entren en l’escena: sobre tota altre, la del Nin Jesús, la de la Puríssima, la de Sant Josep, els Reis d’Orient, els pastorets, els àngels anunciadors, fins i tot els animalets. També en la tradició nostrada de Mallorca hi tenen cabuda les figuretes de frares franciscans o ermitans. A propòsit de les presents festes de Nadal, avui vos parlaré del paper de Sant Josep en el nostre betlem casolà i de la devoció que els sencellers l’hi hem tingut al llarg d’aquests segles.
Sant Josep està en l’escena principal del Misteri de Nadal, malgrat el silenci evangèlic que el deixa a l’ombra. Veritablement Maria, per la gràcia de l’Esperit Sant, fou la que va concebre a Jesús, però Josep, guiat per la voluntat de Déu, l’hi va donar el seu nom d’ascendència davídica, el feu partícip de la tradició concreta del seu poble i l’hi va ensenyar un ofici, el de fuster. Per tot això és fàcil que un dia la Mare de Déu, amb tota naturalitat, pogués dir al seu Fill: “Ton pare i jo...”, ho llegim a l’Evangeli de Lluc (cap. 24). Després de l’Anunciació que relata el mateix Evangelista, un altre, Mateu, ens parla de la de Josep: El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: “Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble”. Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: “La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres»”. Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. (Mat., 1, 18-24).
 |
