Revista de Sencelles

Dia 4. Camisetes. Del paquet d'enguany de la festa de l'Embala't que s'havien d'anar a recollir al Casal d'Entitats de can Bril.

Dia 4. Bellveures. I alfabegueres són les plantes que s'havien de dur a la Parròquia de Sant Pere de Sencelles per parar el llit de la Mare de Déu.

Dia. 5. Cinema. A la fresca ja que comencen els actes del programa de festes de la Mare de Déu d'Agost amb la projecció de la cinta Onward al claustre del Casal d'Entitats de can Bril.

Sa sella vos vol fer arribar en PDF els dos darrers números de la revista: el 164 del gener al març i el nº 165 de l'abril al maig.

Tan bon punt la desescalada COVID-19 ho permeti els subscriptors els rebreu en paper a ca vostra.

També per a la resta de seguidors en uns dies tendreu disponible l'hemeroteca completa de la revista en questa web. Tornau aviat!

Julia Fischer-Bernard va visitar Mallorca per primera vegada el 1977, viu a l'illa des de fa més de 20 anys i finalment va arribar a Sencelles el 2016. És la propietària de 'Senseless', una interessant galeria d'art del poble, i té moltes històries per contar.

Vaig néixer el 1973, així que estic a la meitat de la meva vida, almenys això esper! Vaig néixer a Alemanya, tot i que no hi he viscut mai. Els meus pares es van mudar als Països Baixos, on vivíem en una barca al riu. Després ens vam mudar a Bèlgica, on hi ha tres idiomes oficials. Quan vaig començar l’escola, vivíem a la zona de parla alemanya. Després ens vam traslladar a la part de parla francesa, de manera que vaig tenir la resta de la meva formació fins i tot la universitat en francès. Vaig estudiar idiomes, turisme i gestió d’esdeveniments.
Als nou anys vaig començar a visitar Mallorca amb freqüència perquè mon pare es va mudar a l’illa per casar-se amb una fantàstica mallorquina; ja fa 38 anys que estan casats. Així que aquí em sento molt a casa. Al llarg dels anys he vist molts canvis i record Portals Nous sense port ni platja d’arena.
Quan vaig acabar els meus estudis a Bèlgica, vaig decidir bruscament traslladar-me a Mallorca, sense tenir en ment cap pla concret, excepte que només sabia que seria feliç aquí. Vaig treballar en diverses professions (un banc, una agència immobiliària, una clínica privada), sempre en càrrecs relacionats amb les relacions públiques. I vaig descobrir, contràriament al que havia pensat, que no hi havia massa traductors a l’illa, per tant vaig decidir obrir la meva pròpia agència de traducció. Això fa uns quants anys i estic contenta de dir que segueix funcionant.
El Port d’Andratx va ser la meva llar durant els següents 12 anys i és completament diferent de Sencelles. He de dir lo feliç que estic de mudar-me a Sencelles, ja que crec que és el millor lloc en tota l’illa.

Per què vas escollir Sencelles?
En realitat quan vaig trobar la casa on ara visc, cercava una casa per als meus pares. Tot i això, van preferir Esporles, així que vaig decidir que seria per a mi. Aquí està ple de sorpreses, no com al Port d’Andratx, on hi vas i esperes veure el millor del món, però tot és més superficial i de cara a la galeria. Acaba essent frustrant.
M’ha agradat residir allà, però preferesc de molt Sencelles. M’encanta la barreja de gent d’aquí, la gent és ben educada. Quan aparc el cotxe en tornar cap a casa, em trob amb els veïnats xerrim-xerram pel camí i moltes vegades puc tardar 20 minuts a arribar, però quan arrib a la porta estic completament contenta.