Revista de Sencelles

Segurament una part dels lectors heu identificat la jerarquia d´aquestes paraules que un temps no tan llunyà eren habituals a fora vila. Queden més qualificatius com senyor, senyora, mestre, mestressa, mossèn,…. que queden pendents per un altre article.

Diu una cançó popular mallorquina que “si és senyor que duga guants; i si és amo, mocador; i si és fill de conrador, que tenga calls per ses mans”.

Però qui era cadascú d´ells i quin paper jugaven dins la fora vila d´aquells anys que no obliden era la base de l’economia i de la societat i que, tot sigui dit, estava molt jerarquitzada.

Amo era aquell home que cultivava una possessió rústica i que pagava renda al propietari. Per tant el senyor era el propietari de la possessió i en realitat l´amo no era més que aquell que la tenia arrendada. Els senyors cobraven dels amos la renda de la terra i al mateix temps controlaven els dos productes bàsics de l´economia de l´illa: es blat i s´oli. Curiosament, aquest qualificatiu se seguia emprant inclús quan l´amo ja no la tenia llogada i, moltes vegades, hem conegut com ha perviscut durant generacions dins el malnom d´una persona (es fill de l´amo de Son Bordils o es net de l´amo de Sa Porrassa). Els més antics tenien molt clar si aquell o altre era descendent d´amos o de senyors. Avui ens pot parèixer ridícul, però un temps era molt important i molt clarificador del que ara diem status social.

No oblidem que els que podíem qualificar com a pagesos, que no eren sinó petits propietaris d´unes quantes quarterades de terra, intentaven sobreviure amb el que conraven. De fet moltes vegades, principalment els anys en que la collita era magre, era habitual perdre les seves terres i automàticament passaven a ser jornalers dels grans propietaris.

Si a l’anterior revista de Sa Sella parlàvem de una tradició com es seure a la fresca que cada vegada més es va perdent, avui amb aquesta paraula tan singular que encapçala l’article vull recordar una tradició que definitivament s’ha perduda.

Vaig sentir contar a la meva mare que era un fet habitual que els veïnats compartissin s’os des cuixot una vegada ja no quedava lliteralment més que s´os. Sí, ho heu llegit bé, s´os anava de veïnat amb veïnat per una cosa tan transcendental com donar gust a les llenties o a qualsevol tipus de cuinat. Realment si ho penseu bé aquest os es indestructible, llevat que un ca gros l’agafi i en tot el temps del mon (que habitualment té) li doni barram i més barram. De fet aprofitant aquesta indestructibilitat i que dona un gust especial a s´aguiat de llenties els veïnats més propers el compartien.

Hi ha una dita ben mallorquina que diu que des porc s’aprofita tot i podríem afegir, en aquest cas que ens ocupa, que s’aprofitava un parell mallorquí de vegades.

El que resulta més curiós es que aquesta paraula que no havia sentit mai i que es recull en el diccionari Alcover amb dues variants saboria i saborall fa referència com no a sabor i, en concret, la variant saborall, la més propera al que ens ocupa, segons Alcover significa “ossos o xulla de porc que es fiquen una estona dins l´olla de cuinat per donar-li sabor” i era habitual a pobles com Mancor, Porreres i Santanyí. A Sencelles li varem donar un protagonisme propi i es va substantivar amb saborino fent referència a s´os des cuixot i a la tradició de compartir-lo per donar gust a s´aguiat. Es a dir, era amb nom propi s´os que es compartia entre els veïnats.

amb els ulls érem rudes

i amb les mans inexperts

Joan Tomàs Martínez Grimalt, dins Fosca negra

Soc n’Emei. Soc la tercera de bord, l’especialista en micologia a la missió espacial Demèter V… I creguin-s’ho: el que estic veient està passant.

El senyal de ràdio sí que arriba a la base, però no n’he obtingut cap resposta. Aquesta és la cinquena retransmissió que faig. És la cinquena vegada que envii les meves coordenades per morse perquè l’aplicació de geolocalització es troba inoperativa. I per cinquena remaleïda vegada reportaré el que està succeint davant mi, sobre la superfície marciana. Si en l’enregistrament escolten alguna melodia de fons, són els meus auriculars. Senten Holiday dels Green day.

Fa deu hores que he sortit del centre d’operacions seguint l’SOS de l’altre especialista, n’L. Over, Lancelot Over. Hi havia una tempesta de magnitud 8 prevista en tres o quatre hores, és ver, que com sol passar, deixa l’assentament incomunicat dos o tres dies. I a això, cal afegir-hi els problemes amb l’emmagatzematge d’energia que arrossegam… Però, oh déu meu!, ho vull dir, estim aquest home i no podia quedar-me amb els braços creuats. He desobeït l’ordre de no moure’m de la comandant i me n’he enduit el tot terreny. De ben segur que tot d’una ha redactat un informe posant-me a parir. Me’n té ganes, la mal follada...