Revista de Sencelles

Article redactat a partir d´una comunicació que vaig presentar a les III Jornades d´Estudis Locals de Sencelles.

Sens dubte una de les mostres més curioses i més arrelades dins la cultura popular de cada poble és tot un conjunt de refranys, cançons breus, gloses, malnoms que tenen com a finalitat posar de manifest la voluntat del habitants d´un poble d´afirmar-se en valor positiu enfront dels naturals de llocs propers, a qui es fa referència de forma negativa, burlesca i sovint satírica.

Aquest conjunt de creacions folklòriques creades per una persona en un moment determinat han acabat sent acceptades per tota la col·lectivitat que a força de repetir-les les ha assumides com a pròpies.

Una constant es que habitualment el menyspreu es envers d’una localitat propera. Exemples que ens venen a tots al cap son les relacions entre Sencelles i Costitx, Sineu i Lloret o Muro i Llubí, per referir-nos a pobles propers. Aquesta manifestació d’etnocentrisme, suposa valorar de manera més positiva el propi grup o poble, les seves particularitats i els seus èxits, que els d aquells que en són diferents, i més quan es fa referència als veïns.

Per obrir boca ja que hem parlat de les “bones relacions” Muro/Llubi una mostra d’aquest despreci la trobam en aquesta glosa d´un llubiner referint-se a Muro, però que com constatarem es pot emprar per qualsevol poble ja que tenien cura de posar el nom del poble en primer lloc:

“A Muro és tot lo millor que hi ha dins els cristians:

Genetes i protestants, gent de forca i presó,

Que en fer un processó de carabasses fan sants.

Si hi perdia es germà, sa dona i els infants no aniria a cercar-los”.

O el famós “Lloret llogaret” que tantes vegades diuen el sineuers i que segur que heu escoltat.

Sí que l'etnocentrisme, com a fenomen social, també té les seves raons: implica la distinció entre la pertinença o no a el mateix grup, manté la cohesió social (lleialtat, cooperació, sentit de poble, solidaritat i defensa mútua) i la cultura del grup . En aquest sentit, tot grup social i cultural és, d'una manera o altra, etnocèntric. Entre noltros ens barallem però ens ajuntem quan hi ha un enemic comú.

I ja que parlam de pobles veïns que millor fer referència a les “bones” relacions amb els nostres veïnats: Costitx i Biniali.

Nascuda a Sencelles l’any 1997

Es troba fent feina a la República Dominicana desde fa dos anys

En quin moment vares decidir partir per canviar de vida?

Va ser al maig del 2023 que vaig decidir acceptar una oportunitat laboral i mudar-me a Punta Cana (República Dominicana).

Quin és el teu dia a dia a un lloc tan diferent de Sencelles?

Encara que la gent pugui pensar que és cada dia sol i platja, el meu dia a dia no és molt diferent al que podria ser a Sencelles. Vaig a fer feina, al gimnàs, qued amb els amics i sempre que puc aprofit per fer alguna escapada i descobrir algun racó de l’illa.

Com va ser la teva integració allà?

La integració va ser força senzilla, ja que abans de mudar-me havia estat al país unes 3 vegades per feina i ja coneixia com era la vida allà. Podríem dir que havia vist el panorama abans d’iniciar l’aventura. També tenia companys de feina que ja vivien allà i això em va ajudar molt a tenir un cercle d’amistats i poder socialitzar fora de la feina.