Diego Artemizo Crespillo Vega
Va néixer a Ciutat de Mèxic el 13 de juliol de 1982.
Ens vols explicar com és que has arribat aquí?
La vida sempre m'ha posat a diferents llocs per aprendre diferents lliçons. És justament així que m'ha portat a Sencelles ja fa dos anys i mig i tenir l'experiència de ser pare. Fa uns tres anys, a Platja del Carme, Mèxic, on vaig residir durant molt de temps, vaig conèixer una bella dona, na Pascale. Justament teníem projectes similars de vida en aquell moment. Som professor de ioga de meditació i aleshores estava practicant amb un dels meus grans mestres a una escola de ioga molt bella que es diu Casa Ananda. Allà mateix ens vàrem conèixer.
Això era l'any 2019. Just després va començar la pandèmia, el 2020, i ens vàrem quedar confinats a una petita caseta a Playa del Carmen, a Riviera Maya. Podíem escapar-nos perquè estava a prop de la platja. Partíem a trenc d’alba per rebre el sol i quan sabíem que venia la policia, ens amagàvem i tornàrem a casa. Gaudírem d’una experiència molt bella de coneixement mutu sense saber la magnitud de la pandèmia. Precisament fou aleshores que la meva companya quedà embarassada i contribuí encara més a aquella explosió d’emocions. Com que la situació econòmicament era més aviat difícil a la zona on estàvem, na Pascale va suggerir que el millor seria mudar-nos a Mallorca. Ella havia viscut molt de temps a Eivissa i també aquí, conexia l'illa perque els seus pares viuen a Sencelles des de fa molt de temps. Arribàrem el mes de juliol de 2020 quan tot estava tancat per causa de la pandèmia, tanta sort que vivíem al camp on la vida era molt tranquil·la.
A finals de 2020 nasqué la nostra filla, n’Alía Sri Narayani, al mig d'un hivern fred amb neu a les muntanyes. Així se'm va iniciar una altra època de la vida, la de ser pare. Ha estat una benedicció i al mateix temps un repte de força, de crear una nova vida i una connexió en una terra nova per a mi. Amb l'arribada de la petita, enyorava tenir a prop la meva família (ma mare, mon pare, el meu germà) però amb la pandèmia i el fet que el meu país és tan lluny, era impossible tenir-los aquí.
El que veig i el que m'agrada molt dels mallorquins, és que són molt familiars. Però l’enyorança dels meus pares i família a Mèxic perdura. És una experiència molt completa estar a Mallorca i sobretot aquí a Sencelles. Que de sobte dic, uau! Visc en un petit poble on tot és molt tranquil, on tot va al seu ritme i al qual m'he hagut d'adaptar. Aquesta experiència mallorquina em dóna la serenitat de dir que tot va bé.
 |
