Revista de Sencelles

Foto: Xisca Alomar

Travessam per un costat el pati de les escoles velles i davallam per Ramon Llull. Totes les façanes són d’un celet pàl·lid en aquestes hores, i el silenci es va clivellant amb la xiscladissa dels ocells o amb el ta-tac d’alguna persiana esbatanada, empesa amb massa força des de dins per una mà fugissera; o és el sotragueig metàl·lic del nostre remolc el que trenca la quietud, que s’accentua en haver trepitjat el retxat del clavegueram endret del supermercat o als Quatre Cantons. Enfilarem fins a la creu de Sa Creu pel carrer del Rafal i girarem en ser al capdamunt a l’esquerra. Can Quelino, l’antiga peixateria, on hi havia l’elèctrica, can Ramon, cas Pastoret, can Pou, can Cartutxo, la fusteria de can Rei, can Faril… Recorrerem els Bons Aires de cap a cap, i des de la Volta del Bisbe prendrem per la carretera de Costitx. Si anàssim fora remolc, en arribar al camí de Montuïri, hi voltaríem cap a mà esquerra i hauríem arribat a Can Garreta. Però com que en duim, encotxats, prenem pel camí d’abans, perquè fa més bon entrar al portell. Aquest camí, a casa li deim l’Embiaixat i mena fins a l’Erissal, i com sempre feim quan anam en aquesta finca, l’abandonam en un revolt cap a mà dreta, després de fer un quatre, per agafar, ara sí, el camí de Montuïri, el camí de la Fita, que en diuen a Costitx; la Raia, per als sencellers.

«Tots units en el fracàs sinistre d’un sistema social sencer

que produeix una raça de gladiadors entrenats per tenir, posseir, destruir»

Pier Paolo Pasolini (extret de l’entrevista «Tots estam en perill»)

 Foto: GEORGID (pixabay)  

En una cotxeria, dues taules llargueres amb hule, a vessar d’accessoris de papereria i altres estris. Llapis, tisores, cartolines, pintura escolar de colors diversos, cinta adhesiva, tela de pelfa, fil de niló, pinzells, regles, filferro, pistoles per aplicar cola termofusible, cola de fuster. Diaris en terra. Tres estufes repartides pel local. I més coses. Hi fa una olor densa, massa dolça, massa fresca, de butà i d’adhesiu líquid. Al fons, al cap d’una de les taules, dues dones forren de paper encolat unes bufetes inflades. Vendran a ser cascs d’astronauta en haver-se eixugat. Fan via.

Va néixer a Ciutat de Mèxic el 13 de juliol de 1982.

Ens vols explicar com és que has arribat aquí?

La vida sempre m'ha posat a diferents llocs per aprendre diferents lliçons. És justament així que m'ha portat a Sencelles ja fa dos anys i mig i tenir l'experiència de ser pare. Fa uns tres anys, a Platja del Carme, Mèxic, on vaig residir durant molt de temps, vaig conèixer una bella dona, na Pascale. Justament teníem projectes similars de vida en aquell moment. Som professor de ioga de meditació i aleshores estava practicant amb un dels meus grans mestres a una escola de ioga molt bella que es diu Casa Ananda. Allà mateix ens vàrem conèixer.

Això era l'any 2019. Just després va començar la pandèmia, el 2020, i ens vàrem quedar confinats a una petita caseta a Playa del Carmen, a Riviera Maya. Podíem escapar-nos perquè estava a prop de la platja. Partíem a trenc d’alba per rebre el sol i quan sabíem que venia la policia, ens amagàvem i tornàrem a casa. Gaudírem d’una experiència molt bella de coneixement mutu sense saber la magnitud de la pandèmia. Precisament fou aleshores que la meva companya quedà embarassada i contribuí encara més a aquella explosió d’emocions. Com que la situació econòmicament era més aviat difícil a la zona on estàvem, na Pascale va suggerir que el millor seria mudar-nos a Mallorca. Ella havia viscut molt de temps a Eivissa i també aquí, conexia l'illa perque els seus pares viuen a Sencelles des de fa molt de temps. Arribàrem el mes de juliol de 2020 quan tot estava tancat per causa de la pandèmia, tanta sort que vivíem al camp on la vida era molt tranquil·la.

A finals de 2020 nasqué la nostra filla, n’Alía Sri Narayani, al mig d'un hivern fred amb neu a les muntanyes. Així se'm va iniciar una altra època de la vida, la de ser pare. Ha estat una benedicció i al mateix temps un repte de força, de crear una nova vida i una connexió en una terra nova per a mi. Amb l'arribada de la petita, enyorava tenir a prop la meva família (ma mare, mon pare, el meu germà) però amb la pandèmia i el fet que el meu país és tan lluny, era impossible tenir-los aquí.

El que veig i el que m'agrada molt dels mallorquins, és que són molt familiars. Però l’enyorança dels meus pares i família a Mèxic perdura. És una experiència molt completa estar a Mallorca i sobretot aquí a Sencelles. Que de sobte dic, uau! Visc en un petit poble on tot és molt tranquil, on tot va al seu ritme i al qual m'he hagut d'adaptar. Aquesta experiència mallorquina em dóna la serenitat de dir que tot va bé.

Dia 2. Inauguració de l'Aula de Formació. Que s'ha condicionat al Casal d'Entitats de can Bril. Després de la reforma, s'ha acreditat com a centre de formació ocupacional del SOIB i en els propers mesos es posaran en marxa dues formacions de Certificats de Professionalitat. A l'acte hi assistí la directora del SOIB, Pilar Ortiz, acompanyada de la presidenta de la Mancomunitat des Pla de Mallorca, Joana Maria Pascual, el gerent, Joan Cifre, i el batle de Sencelles, Joan Carles Verd.

Dia 5. Passejada solidària. Entre Sencelles i la caseta de Sarissal que va haver de posposar-se pel mal temps.

Dia 6. Inauguració. De la mostra permanent de l'artista Pere Martínez PAVIA que quedarà instal·lada al local d'Es Quarter amb el títol Dones PAVIA.