Revista de Sencelles

Amb la barra descansant sobre el canó, na Bàrbara, dempeus, menuda i rabassuda com era, es mig vinclava per palpar amb la mà esquerra el gallet de l’escopeta. Mentre amb l’altra mantenia l’arma dreta, estrenyent la culata entre els dos peuerrins, resultava estranyament còmic veure-la cercar el mecanisme detonador amb aquella maneta inflada de nina petita. En trobar-lo, l’accionà amb el dit gros.

Tanmateix na Guida sabia que no s’hi hauria d’haver entregat sola. Que almenys hauria d’haver avisat qualque companya o fins i tot d’haver-s’hi fet acompanyar d’un agent de la policia. Però fou una visita no premeditada. Era divendres i des de la setmana anterior cap dels fills de na Bàrbara no havia acudit a escola. Na Guida havia telefonat a ca seva despús-ahir, i ahir, però res de res. I la de serveis socials justament estava de baixa i no volia encalçar ningú a través d’un telèfon que acabava repicant fins a l’extenuació en un despatx sord i a Liorna.

Va voler treure el gat del sac. En ser a la carretera de Sineu, en lloc de tornar a casa, na Guida voltà cap al camí de la Rajola o de Cas Cabo –a un dels dos–, decidida a veure na Bàrbara. Amb l’excusa de què? Una mestra no fa aquestes coses, es deia a si mateixa. O sí. S’hi presentaria fingint que l’havien convidada a un dinar a foravila i no hi trobava... S’aturà enmig del camí. Però què estava fent? Els ocres ardents i la verdor llustrosa d’aquell paratge, reblat pel blau intens i sòlid del cel, eren un bon senyal. Però no veia ningú per aquell redol en aquelles hores de migdia. I a més, tenia fam. Unes bones magranes brillants guaitaven i tapaven un senyal de 40.

Dia 2. Taller de compostatge. A càrrec de Julio Cantos, al mercat artesà dels dissabtes de la Plaça de la Vila.

Dia 2. Visita a Felanitx i Manacor, seguint les passes de la Beata Francinaina, en commemoració dels 225è aniversari de la creació de la Congregació de les Germanes de la Caritat.

Dia 3. Toni Vallés Perelló, entrevistat a IB3 Ràdio, al programa Connexió Local, com a autor d'un article d'opinió finalista als Premis Premsa Forana. Hi ha logo del programa només per versió local. Enllaç a l'àudio de l'entrevista (minuts 42 al 48)

Dia 4. Premi per a Téntol. El premi 31 de Desembre, que porta el nom del senceller Bartomeu Oliver, que convoca l'Obra Cultural Balear enguany ha estat concedit al programa d'IB3 Téntol.

Dia 4. Visita. El conseller d'Educació, Antoni Vera, va visitar les instal·lacions del CEIP Can Bril de Sencelles per conèixer de primera mà les infraestructures.

Avui tenim una parella del Canadà: Aubrey Jesseau, nascut el setembre de 1988 a Toronto i Ellen Jürgenson, nascuda el setembre de 1996 a Syracuse, Nova York. Fa més de 2 anys que viuen a Sencelles.

-Ens podeu explicar com vàreu venir a viure al terme de Sencelles?

Aubrey: va ser al començament del confinament al Canadà que varem arribar aquí.

Ellen: després de l'inici del confinament al Canadà (que va ser molt estricte i llarg) vàrem anar viure a Mèxic. Durant aquest temps, em donaren feina a una escola de Binissalem com a ajudant de conversa d’anglès. I ara, don classes particulars d'anglès.

Així que vam llogar una casa aquí, a Sencelles per anar i venir de Binissalem en bicicleta.

Aubrey: havíem vengut a Mallorca el 2019 de vacances, allotjats prop d'Inca, cosa que ens va permetre visitar les platges i els llocs de gran bellesa. Així que quan n'Ellen va sol·licitar entrar a la borsa de treball d’Espanya, va triar Mallorca com a destinació (se n'havia enamorat) en comptes de la Península. I per casualitat trobàrem una bonica casa a Sencelles. No teníem ni idea quin tipus de vida ens tocaria, només que tot ens encantava!