SENCELLES, POBLE DORMITORI
És ben ver que hi ha coses que només es veuen caminant.
Heu de creure i pensar i pensar i creure que, l´altre dia caminava per Ciutat i de cop, em vaig fixar amb un mostrador que em va fer d’aturar en sec. No podia creure el que els meus ulls veien: un matalàs de marca “Sencelles”. Sí, talment com ho veis a la fotografia que acompanya aquest article un matalàs D.O. Sencelles autèntic.
En rigor, el títol inicial no és del tot correcte. Tal vegada, hauria de ser “Sencelles, poble matalàs”, però la veritat és que sona fatal, perquè ben mirat, un dormitori sense matalàs no té molt de sentit, per tant aquesta llicència queda ben justificada. No posareu el matalàs dins la cuina, per exemple!
Vaig entrar a l’establiment per demanar quina era la raó d’aquest nom i em varen dir que els havia agradat i que per allò de la integració, veien adequat posar as seus productes noms de pobles de Mallorca. En sortir, seguia mirant el mostrador quan s’aturà un senyor que em demanà d´on era, li vaig respondre: “de Sencelles”. Ell mirant el matalàs afegí en castellà: “pues, pueblo dormitorio”. Llavors, jo vaig seguir: “i vosté d´on és?”; “de Leganés”, contestà. I vaig afegir: “pues vaya mierda de lago i de monstruo”.
Tornant al famós matalàs, fixau-vos bé amb les seves característiques, perquè no és un matalàs qualsevol.
Primer sembla ser un model bàsic (ho dic pel nom). M’imagin que aquesta descripció no seria adequada per un model d’Andratx o Calvià, per exemple. És el que té ser un poble petit, però el que ve després no té pèrdua: “armazón reforzado con doble viga transversal”. Bàsic, però molt sòlid, resumint per a gent que fa més de cent quilos. És el preu que hem de pagar per estar situats més enllà de la Via Cintura. Som bàsics i feixucs!
És una realitat que Mallorca es divideix en dues parts: dins de la Via Cintura o fora de la Via Cintura. El que abans s’anomenava Part Forana (ara ja no ho és). Aquesta denominació ha esdevingut un anacronisme total i absolut. La Via Cintura és el més paregut a la darrera frontera o el que en temps dels romans era el mur d´Adrià, més enllà del qual no hi havia res, sinó allò desconegut o la barbàrie. Els habitants dels municipis que es troben dins de la Via Cintura (i per extensió els governants i polítics que cobren) només un pic cada quatre anys es recorden dels que vivim més enllà i, són això: estranys que per dormir necessiten “doble viga transversal”. Interessats que un pic cada quatre anys venen a veure’ns i ens conviden a un tassó de vi i un tros de coca amb verdura, tot sigui dit!
Continuem amb les característiques del famós matalàs: “ con refuerzos en las lumbares y tacos de Hytrel”. Aquí ve quan el rematen. Aquests “tacos” estan dissenyats per un ús molt intensiu, és a dir, per dormir-hi molt i combinen flexibilitat i resistència. És evident que seguim amb la qüestió: tot molt reforçat. Es veu que ens han vist molt dormidors o pensen que tenim molta son i estam passats de quilos. Revisant les dites populars, em venen a la memòria : “com més dormen, més son tenen”; qui bé sopa, bé dorm”; “qui dorm, menja son” o referit als majors: “els vells perden es dormir i cobren es grunyir”.
A més, es fabrica en dos o quatre motors, segons sigui per a una o dues persones. S’entén que quatre motors per dues persones per poder aguantar la marxa nocturna. Seguint amb la moda actual es tracta de motors elèctrics, perquè ja ningú compra motors diesel i sabem que només de benzina, no fa modern. Per tant, estan dotats de motor elèctric, com cal!
I la descripció acaba (per si a qualcú no li havia quedat clar) amb l’expressió: “cama muy robusta”.
Com veis, un passeig per Ciutat dona per molt!
Antoni Vallés Perelló
