En Tomeu Xim (Sencelles, 1981) és un jove que va llançar-se a obrir la seva pròpia ferreria a Cascanar. En un moment en què sembla que aquests tipus de negocis petits i artesanals queden arraconats, va tenir el coratge d'iniciar-ne un de bell nou. Aquesta deu ser la raó que explica que, quan férem l'assemblea de la revista, un col·laborador suggerís que ja era hora que sortís en aquesta secció. Els altres hi varen venir a bé, idò, dit i fet, aquí teniu la conversa amb en Tomeu.

Sembla que li va molt bé, té molts d'encàrrecs i deu ser ver perquè per arribar a quedar per fer l'entrevista va ser complicat ja que hi havia molta de feina i la vàrem haver de despatxar ben aviat!

Com vares arribar a obrir la teva pròpia ferreria?

Som jove però he anat rodant per moltes de bandes i agafant experiència fins arribar aquí. A mi el món de la mecànica sempre m'havia agradat, som un apassionat dels motors. Quan vaig acabar COU vaig decantar-me per aquest món. Vaig estudiar mecànica d'avions que trobava que era lo més gran, hi vaig fer feina per a Air Europa, però va venir una crisi... vaig haver de mig partir. Vaig estudiar el cicle superior de Mecànica, vaig estar a IVECO camions a Inca però jo això d'estar llogat trobava que no feia per jo... Vaig fer feina 10 anys també d'encarregat de la zona nord per al manteniment de depuradores d'aigües residuals, per devers Can Picafort, però aquesta feina era estar 24 hores pendent, telefonades, avaries... vaig trobar que havia de fer un canvi i vaig decidir muntar aquest negoci propi.

A Sencelles hi havia unes quantes ferreries i ja no en quedava cap...

Mira, sí, ha estat una coincidència que jo obrís quan feia poc temps que la de Can 40 havia tancat. Jo no ho vaig fer enfocant cap a agafar les feines que poden sorgir pel poble però mira es va donar la casualitat i va anar bé. Ara aquí precisament també hi ha en Maties de Can 40 fent feina amb jo. L'altre negoci de ferrers que queda, no és exactament això, ja que a l'OSCA ara fan feines molt específiques per IB3, per exposicions... no fan feinetes que puguin ser d'interès pel poble, encara que si hi vas per ventura t'ho fan, no ho sé.

Com veus el món dels negocis a Sencelles?

Sencelles està molt malament per muntar un negoci. Hi fan falta espais adequats. Com per exemple, una zona de polígon industrial. Jo vaig tenir la sort que tenia aquesta vaqueria del meu padrí a Cascanar que no s'usava i l'hem anat adaptant així com hem pogut. De fet hi ha molta de gent a Sencelles que encara no ho coneix i això que ja fa tres anys que vàrem començar!

 “Els clients poden venir a l'hort i veure d'on surt el que mengen”

Na Maribel Fuster i en Carlos Orgaz són una parella que han muntat un negoci de productes agrícoles a la finca de Sa Gruta, per devers la zona del Pou Major. Comercialitzen la seva producció amb el nom de S'Hortet de na Maria amb una acurada plana web. Cada dissabte de matí atenen els clients in situ. Parla sobretot na Maribel, i ens centrarem més amb ella ja que el negoci duu el seu nom, encara que en Carlos també participa en la conversa i hi diu la seva qualque vegada.

- Com va començar tot aquest negoci?

Jo som de Marratxí i ca nostra de tota la vida havíem fet hortalissa de manera ecològica. Sempre veníem el que ens sobrava, però posar-lo en forma de negoci meu... això va començar fa uns tres anys. La meva germana fa feina a Son Espases i moltes d'infermeres venien a comprar verdura a ca nostra. Amb el temps i través d'un i una altra, vàrem veure que la nostra producció feta a la manera tradicional s'anava venent, que agradava, que no ens bastava, que cada vegada havíem de sembrar més, que venia més gent a comprar i vàrem veure que aquí hi havia un mercat.

- Però ara teniu el negoci a Sencelles?

Mira, tot va venir perquè tenim tres fills (de 13, 5 i 4 anys) i entre fer feina, cuidar-los, anar per amunt i per avall... jo el que volia era qualitat de vida i vàrem decidir llogar fa dos anys aquesta casa amb hort als afores de Sencelles per concentrar-ho: aquí puc tenir la família reunida, la feina al costat i encara tenc temps per fer la vida que vull. A poc a poc anam centrant la producció aquí mateix. De tota manera encara tenim un hort a Son Ferriol amb una persona llogada allà.

Ludoteca de Jardí és una iniciativa artesanal de tres persones. Segurament els coneixereu perquè són habituals per Sencelles, al mercat dels dissabtes, a la fira de Biniali, etc. Avui n'entrevistam a dues, els que toquen la fusta, però de la part d'assessorament en pedagogia i de formació del professorat se n'encarrega n'Ainhoa Ansoleaga.

-Què és Ludoteca de Jardí?

És un taller de fusteria creativa que desenvolupa una iniciativa especialitzada en treballs artesans destinada sobretot a afavorir i estimular els jocs infantils.

-Qui sou?

A part de n'Ainhoa, som en Xavier Bernadet i en David Sapinya. Tots dos som de Barcelona, de fet, del mateix barri, però ens hem conegut a Sencelles i hem muntat aquesta iniciativa innovadora aquí. Jo (en Xavier) tenc taller propi des de 1999 i vaig fer de professor de formació professional de la branca de fusteria durant cinc anys abans de venir a viure a Sencelles l'any 2010.

I jo (en David) vaig tenir un taller de fusteria (Hiro Kattu) a Navarra a partir de 1999 abans de traslladar-me a Mallorca l'any 2012. Ara visc a Sineu.

-Què feis a Ludoteca de Jardí?

El que feim és crear espais de joc i de trobada per a famílies. També ens dedicam a la formació per poder saber com usar adequadament aquests entorns lúdics que cream. Només feim material a mida, si qualcú vol una cosa molt estandarditzada millor que vagi als llocs habituals on trobarà material fet de manera industrial, nosaltres som artesans. Ens donam a conèixer a mercats artesanals i fires dedicades al públic infantil com al Festival Fiet de Vilafranca, al de Cala Millor o al festival de teatre familiar Barruguet de Santa Eulària (Eivissa) que hi anàrem a finals del mes de març.

-Sempre vos dirigiu a la temàtica infantil?

No necessàriament encara que és gran mesura sí. També hem dissenyat i realitzat projectes d'altre tipus encara que bàsicament sempre ha estat en relació al món del joc infantil o a desenvolupar aplicacions didàctiques, per exemple d'exposicions de la Casa Museu Llorenç Villalonga. El que realment ens agrada és veure com muntam espais que es converteixen en punts de trobada de famílies i d'intercanvi generacional ja que comencen els nins però arriba un punt en què fins i tot els pares i els avis s'hi engresquen i tothom acaba compartint el joc i il·lusionant-se tots plegats. Això és genial: connectar generacions a través del joc!

"No crec gaire en la inspiració sinó en l'esforç i a dedicar moltes hores a fer feina"