Quina és la teva connexió amb Sencelles?

Hola a tots els lectors de la revista Sa Sella. Em dic Christian Lazos, som francès, nascut el 27 de novembre de 1976 i visc a París. Som senceller de cor i pels meus orígens perquè som besnét d'Antonio Corró Llabrés de Ca'n Xesquet, nascut a Sencelles el 1896. Es va mudar a París el 1919 i hi va romandre uns quinze anys, on va conèixer la meva besàvia. Van tenir una filla (la meva àvia materna). Després d'aquells anys fora del seu poble natal, va tornar a viure a Sencelles fins al final de la seva vida. 

Estic casat amb na Géraldine i tenim un fill de 10 anys anomenat Rafael. Vaig arribar a Mallorca per primera vegada quan tenia 8 mesos i no he faltat ni un sol any des de llavors. Quan som a Sencelles visc a la casa familiar situada davant de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, que ara acull la biblioteca municipal. En resum, fa gairebé 50 anys que venc de vacances a Sencelles cada any, i no penso canviar els meus hàbits!

Quin és el teu dia a dia en un lloc tan diferent com Sencelles?

Faig feina com a tècnic audiovisual en programes de televisió per a cadenes nacionals franceses. L'avantatge de viure a París és que tots els canals de televisió, tant públics com privats, són a la capital. No estic lligat a cap canal de televisió en particular perquè som autònom. Un dia puc estar treballant per les notícies de televisió, al següent cobrint curses de cavalls televisades, i un altre dia cobrint el sorteig d'Euromilions que es retransmet als països europeus participants... Mai faig el mateix, així que mai no m'avorreix, i no consider que el que faig sigui feina, sinó una passió. Em permet conèixer molta gent i veure coses a què normalment no tindria accés. És molt enriquidor.

Vas tenir alguna dificultat amb l'idioma, el menjar o la cultura a Sencelles?

No puc parlar de dificultats. És cert que de petit i quan venia de vacances a Sencelles no parlava ni espanyol ni mallorquí, però sempre aconseguia fer-me entendre perquè no som gaire tímid. Vaig aprendre castellà a l'escola a França, i tornar cada any m'ha permès millorar-lo i dominar-lo amb més facilitat. L'únic que lamento és no haver après mai mallorquí, ja que no hi ha cursos per aprendre'l a París. Ara ho entenc quan em parlen, però només puc respondre en castellà.

Pel que fa al menjar, em vaig adaptar sense problemes! És tan ric, i som tan llaminer, que sempre engreix uns quilos abans de tornar a París (jajaja !)

Per acabar, la cultura a Mallorca és molt rica i molt important per a mi perquè forma part del meu patrimoni. Cada cop que venc a Mallorca vaig a una nova exposició o visit un lloc històric o cultural de l'illa per aprendre encara més. Hi ha moltíssimes coses meravelloses per descobrir.

Qué enyores de Sencelles? Què t'enduries de Sencelles cap a França i què t'emportaries del lloc on vius ara cap a Sencelles?

Què és el que més trob a faltar de Sencelles? La seva senzillesa, la qualitat de vida, el sol, la calidesa dels seus habitants, que es coneixen entre si i sempre estan disposats a ajudar-te quan ho necessitis. No m'he oblidat de tots els meus amics (alguns dels quals consider família), els trob moltíssim a faltar i tenc moltes ganes de tornar-los a veure quan torni al poble. Per descomptat, quan retorn a París, sempre m'assegur de deixar espai a la maleta per emportar-me una sobrassada casolana o un formatge de Maó. És qüestió de supervivència… (jajaja) I quan venc a Sencelles, sempre duc un bon llibre per dedicar-hi el temps llegint, perquè el lloc s'hi presta.

En quín idioma xerres al teu fill? Quín coneixement té de Mallorca i Sencelles en particular?

Xerr francès amb el meu fill perquè és la seva llengua materna i, per desgràcia, l'espanyol només s'ensenya a l'escola a partir dels 13 anys. Tot i això, ja li he ensenyat algunes nocions bàsiques de castellà i mallorquí perquè pugui comunicar-se almenys una mica quan vingui de vacances amb mi. Fins i tot ha començat a utilitzar aplicacions d'idiomes en línia pel seu compte per aprendre paraules i formar frases bàsiques. A més, porta venint a Mallorca des que va néixer i gaudeix moltíssim de les seves estades a l'illa, especialment a Sencelles, amb les seves festes populars, la seva biblioteca i la seva piscina municipal, els seus mercats i botigues...

Quina visió té de Mallorca? La coneix? N’hi parles?

Pel meu fill, Mallorca, i Sencelles en particular, és sinònim de vacances i moments meravellosos amb la família i els amics. Llargues passejades pel poble o els seus voltants, a peu o amb bicicleta. És important trobar un lloc reconfortant a la vida on un es senti bé, i crec que ell ho entén bé. Sovint em pregunta: “Pare, quan anem a Mallorca?”.

Quines diferències culturals destacaries?

Són enormes! Hi ha molts esdeveniments culturals a París i un mai no s'avorreix, però segueix sent una ciutat gran on la gent sempre va amb presses i ja no es pren el temps per apreciar realment el moment. També existeix aquest individualisme que no trob per res a Sencelles. A Mallorca, hi ha nombrosos esdeveniments durant tot l'any perquè la gent es pugui reunir, compartir moments i gaudir-ne, sense importar l'edat. És aquest ambient càlid, dinàmic i familiar que no tenen tant les grans ciutats, i que Sencelles ha aconseguit preservar i segueix promovent. Per això m'encanta venir a aquest poble.

Podries explicar-nos una anècdota graciosa?

En tenc diverses, però aquesta em va permetre convidar-nos a un bon àpat al restaurant. Fa uns anys, vaig anar amb el meu pare a fer un encàrrec a Inca. Era un dijous, dia de mercat, però ja havia passat tot, ja que devien ser gairebé les 15:00. Caminàvem amb el meu pare per l'Avinguda Gran Via de Colom per agafar el cotxe aparcat i tornar a Sencelles. De sobte, el meu pare es va aturar i va empal·lidir del tot. Jo també em vaig aturar i li vaig preguntar si estava bé, amb cara de preocupació. Em va dir que mirés al peu de l'arbre. Vaig mirar, i a terra, hi havia un bitllet de 200€ ! Segur que li va caure de la butxaca a algun botiguer que ja se n'havia anat perquè no hi havia ningú allà, per a la seva desgràcia... però per a la nostra gran alegria! Aquella mateixa nit, tota la família va sopar en un restaurant per celebrar la nostra troballa. No he trobat cap altre bitllet des de llavors!

Jane Frances Sutcliffe