Aquest any 2023 es compleix el cinquè centenari de la compra-venta de la possessió d’Aireflor per part de la família Ramis que encara la manté. Estem parlant d’una de les finques més importants del terme de Sencelles per la seva història i la seva extensió. Arribà a tenir en els moments de més bonança, més de 300 quarterades. Els Ramis l’adquiriren dels Sureda, després marquesos de Vivot, els quals a Sencelles s’hi reservarien el cinquè fideïcomís unit al seu llinatge; aquest era constituït per la possessió de s’Ariçal. La transacció es dugué a terme just després que acabessin els conflictes de la revolta de les Germanies (1521-1523), concretament dia 7 d’octubre de 1523, entre el cavaller Don Salvador Sureda i Miquel Ramis Gili, després dit de Ayreflor.
Els Ramis de Ayreflor, havien iniciat la seva filiació en el llunyà segle XIII i durant la història, els seus membres han ocupat càrrecs i oficis privatius de l’alt estament del Braç Noble mallorquí. Amb la Conquesta de 1229 i acompanyant al Rei En Jaume I, aquest llinatge vingué a l’illa de Mallorca. Primerament s’instal·laren en el terme de Muro, iniciant aquella noble filiació D. Berenguer de Ramis, prohom de Mallorques. El seu besnet, Joan Ramis i Sunyer, va traslladar en el s. XIV la residència a Sencelles. Josep Ramis de Ayreflor i Sureda, en el seu llibre Alistamiento Noble de Mallorca, ens explica així aquells orígens sencellers: “... Juan Ramis, nacido por el año 1330, + en 1407, [fué] Baile Real y Jurado mayor de la villa de Sansellas en distintas ocasiones, tronco de esta Casa, cuyo hijo Ponce Ramis, esposo de Valensa Font, compró en 12 de Mayo de 1433 la alquería Starás de Cas Canar (Sansellas) que cabrevó en 1517 su biznieto Miguel Ramis. Este, primero de su nombre (Han llevado el nombre de Miguel quince generaciones continuadas, por la rara coincidencia de no haber faltado desde el siglo XV descendencia varonil á los primogénitos de esta Casa, y por haberse continuado siempre por ellos la sucesión, hasta la muerte de Don Miguel Ramis de Ayreflor y Ramis de Ayreflor XV de su nombre, acaecida el 21 Julio de 1908), adquirió seis años más tarde (1523) la vieja alquería Ayreflor, llamada Rahal Arrahin Abenhalar (heredad de los olores ó aromas) durante el dominio de los árabes en esta Isla, denominación que unió a su apellido, siendo así conocida desde aquella época su familia...”
Miquel Ramis de Ayreflor i Gili (1476-1540), és el primer d’aquella “teringa” de miquels i dels que s’han honorat i, encara, s’honoren portant el llinatge Ramis de Ayreflor. Un cop haver lligat el cognom patern al de la possessió sencellera de la qual es convertí en senyor, va afegir a les seves armes heràldiques dues faixes d’atzur a la punta de l’escut. El succeí el seu fill Miquel Ramis de Ayreflor i Pou de Moreió (1499-1550), i el net d’aquest darrer, Miquel Ramis de Ayreflor i de Fornari, de Armengol i Antich de Llorach (1551-1627), ciutadà militar, Batle Reial de Sencelles, Conseller i Síndic Clavari del Regne, va fundar l’any 1602 el fideïcomís d’Aireflor. Aquest, era un sistema jurídic que garantia la integritat o conservació del patrimoni familiar en un sol bloc i que havia de ser transmès dels pares al fill major de cada generació i que fos mascle, o sigui al primogènit: “usque ad infinitum”. A tots aquells descendents els trobem ben lligats a la història local de Sencelles: “En la citada Universidad de Sancellas ocuparon los individuos de ella desde el siglo XIV toda clase de cargos y oficios privativos del más alto estamento de la misma y otros peculiares de la Nobleza general de Mallorca”. Hi destaca, entre tots ells, Miquel Ramis de Ayreflor i Ferrer de Sant Jordi, de Alba i Gacias de Palau (1647-1718), Ciutadà Militar de Mallorca, doctor en ambdós drets, assessor del batle i veguer del Regne, patró beneficial i eclesiàstic a les parròquies de Sencelles, Inca i Sineu. Tal vegada, uns dels personatges més importants de la nissaga.
Cap a finals del segle XVII s’havia determinat la construcció d’un nou temple parroquial a Sencelles que quedés inscrit dins els cànons barrocs propis de l’època. Per iniciativa dels Jurats i del rector mossèn Gabriel Ballester, dia 22 de juliol de 1691 enmig d’una gran solemnitat, fou col·locada la primera pedra de l’actual església. La documentació ens demostra que entorn de 1700 les obres es trobaven en un procés òptim i a ple rendiment. Aleshores les autoritats locals que havien promogut aquella empresa, molt probablement amb l’objectiu d’aconseguir finançament, anaren concedint el patronat de les diverses capelles que es bastien a algunes famílies del poble. Un d’elles, la primera de la part de l’Evangeli més pròxima a l’altar major (el projecte inicial contemplava la construcció del presbiteri a l’actual zona del cor), fou assignada a la família Ramis de Ayreflor, en aquell moments encapçalada per aquest Miquel Ramis de Ayreflor i Ferrer de Sant Jordi. La data de concessió és de 15 d’abril de 1701 i els donava totes les facultats per poder col·locar en lloc visible l’escut d’armes del seu llinatge “les sues armes” i les figures dels sants de la seva devoció “q. puga posar en ella los Sts. que V.M. li aperexera y ben vist li sia”. Així la capella fou dedicada a l’Arcàngel Sant Miquel, el sant patronímic del benefactor i, com veiem, tant present en la tradició familiar. De llavors ençà, en aquest mateix lloc hi fou traslladat l’enterrament que els membres de la família tenien a la capella del Roser i que ja trobem documentat l’any 1540. En el nou emplaçament, el vas estava obert als peus de l’altar i a partir d’abril de 1959 a la sepultura construïda en un dels laterals de la capella.
Ens trobem de ple en l’època en que està ben consolidada la hisenda d’Ayreflor, convertint-se en una de les possessions més significatives de tot el terme de Sencelles. Comptava amb una bona i ben situada posada a Sencelles, més de 300 quarterades de cultiu (blat, xeixa, ordi, lleguminoses, etc.) i a les cases s’hi trobaven a més de les quarteres, el celler i totes les oficines pròpies de l’activitat agropecuària d’una possessió gran de fora vila, l’habitacle per els amos i les dependències més nobles per els senyors. Aquí hi destacava una robusta torre, ara desapareguda, a més del que anomenaven les sales bones, les cambres i la capella. Les grans reformes dutes a terme a Aireflor i que deixaren la possessió més o menys com la coneixem ara, foren iniciades entorn de 1650 i acabades pel mateix Miquel Ramis de Ayreflor i Ferrer de Sant Jordi, de Alba i Gacias de Palau, qui feu col·locar el seu escut d’armes just al capdamunt de l’arc d’entrada a la clastra i en el retaulet de la capella.
Jordi Llabrés i Sans.
