Revista de Sencelles

Article redactat a partir d´una comunicació que vaig presentar a les III Jornades d´Estudis Locals de Sencelles.

Sens dubte una de les mostres més curioses i més arrelades dins la cultura popular de cada poble és tot un conjunt de refranys, cançons breus, gloses, malnoms que tenen com a finalitat posar de manifest la voluntat del habitants d´un poble d´afirmar-se en valor positiu enfront dels naturals de llocs propers, a qui es fa referència de forma negativa, burlesca i sovint satírica.

Aquest conjunt de creacions folklòriques creades per una persona en un moment determinat han acabat sent acceptades per tota la col·lectivitat que a força de repetir-les les ha assumides com a pròpies.

Una constant es que habitualment el menyspreu es envers d’una localitat propera. Exemples que ens venen a tots al cap son les relacions entre Sencelles i Costitx, Sineu i Lloret o Muro i Llubí, per referir-nos a pobles propers. Aquesta manifestació d’etnocentrisme, suposa valorar de manera més positiva el propi grup o poble, les seves particularitats i els seus èxits, que els d aquells que en són diferents, i més quan es fa referència als veïns.

Per obrir boca ja que hem parlat de les “bones relacions” Muro/Llubi una mostra d’aquest despreci la trobam en aquesta glosa d´un llubiner referint-se a Muro, però que com constatarem es pot emprar per qualsevol poble ja que tenien cura de posar el nom del poble en primer lloc:

“A Muro és tot lo millor que hi ha dins els cristians:

Genetes i protestants, gent de forca i presó,

Que en fer un processó de carabasses fan sants.

Si hi perdia es germà, sa dona i els infants no aniria a cercar-los”.

O el famós “Lloret llogaret” que tantes vegades diuen el sineuers i que segur que heu escoltat.

Sí que l'etnocentrisme, com a fenomen social, també té les seves raons: implica la distinció entre la pertinença o no a el mateix grup, manté la cohesió social (lleialtat, cooperació, sentit de poble, solidaritat i defensa mútua) i la cultura del grup . En aquest sentit, tot grup social i cultural és, d'una manera o altra, etnocèntric. Entre noltros ens barallem però ens ajuntem quan hi ha un enemic comú.

I ja que parlam de pobles veïns que millor fer referència a les “bones” relacions amb els nostres veïnats: Costitx i Biniali.