L'APFM entregà els seus XXIV Premis Periodístics Premsa Forana

L’Associació de Premsa Forana de Mallorca (APFM) va tornar a convocar l'any 2025 els Premis Periodístics amb l’objectiu d’estimular les publicacions membres i premiar la seva qualitat. Els Premis Periodístics es regiren d’acord amb les bases següents: Els treballs per prendre part en aquesta convocatòria havien de ser publicats en llengua catalana en les publicacions associades a l’APFM entre dia 1 de gener de 2024 i 31 de desembre de 2024, tant en format en paper com en format digital. El termini de presentació dels treballs finalitzà el 30 de setembre de 2025. Cadascun dels treballs premiats, un per a cadascuna de les quatre modalitats, estava dotat amb 300 euros, i un diploma acreditatiu. Els dos finalistes de cada categoria varen obtenir un diploma i un premi de 50 euros. La Junta Directiva de l’APFM, que no formà part del jurat dels premis, va designar com a membres dels jurats a les següents persones:
-
Magda Cortès Amorós d’Ib3 Ràdio.
-
Manel Ferrara Nieto, del Sindicat de Periodistes.
-
Joana Solivelles, periodista de Ràdio Pollença.
En total s’hi presentaren: 14 entrevistes, 12 fotografies, 13 articles d'opinió, 11 reportatges i 9 portades per al nou premi Onofre Arbona a la millor portada que es posar en marxa aquest 2025 en honor al patriarca de la premsa forana i que ens deixà el passat juliol.
Els resultats dels premis foren els següents:
Premi al Millor Reportatge a Sa Veu de Sóller, per El turisme a debat. Finalistes Totpla.cat i Arròs amb salseta.
![]() |
Premi a la Millor Fotografia a Sa Sella, per Encesa pels drets humans al Talaiot de Son Fred. Fotografia: Pep Aguilar i Aguiló. Finalistes Capvermell.cat i Totpla.cat
![]() |
SENCELLES, BINIALI I COSTITX, SEMPRE TAN PROP SEMPRE TAN LLUNY (II)
A l’anterior revista parlaven de les “bones relacions” entre els pobles veïns i més concretament ens varen centrar amb Sencelles i Costitx, pobles no sempre ben avinguts.
Dèiem que una de les mostres més curioses i més arrelades en la cultura popular de cada poble és tot un conjunt de refranys, cançons breus, gloses, malnoms … que tenen com a finalitat posar de manifest la voluntat dels seus habitants d´afirmar-se en valor positiu, en contra dels naturals de llocs propers a qui es fa referència de manera negativa, burlesca i sovint satírica.
Pel que fa a Costitx les relacions venen de molt enrere, bàsicament tenien a veure amb la Mare de Déu i amb les anades i vingudes que hi va haver per la independència d’aquest poble.
Pel que fa a Biniali no s’hi percep el tema de tenir ajuntament propi, sinó més aviat la qüestió de ser vila o llogaret i amb altres variants, el tema eclesiàstic que en el nostre cas, comprèn la parròquia, el rector i les monges.
Com molt bé deia aquell: “per començar hi ha pèls que badén”. Així que també a altres veïnats nostres com que els de Pina i Lloret dedicàrem aquestes gloses (vagi per endavant dir que estan escrites amb tot l’afecte del món):
“A Pina, qui no hi du
no hi dina.
I qui n’hi du
se’n va dejú”.
“Sant Cosme i Sant Damià
són els sants metges de Pina,
i varen curar una fadrina
d’es mal de festejar”.
“A Pina, no hi ha pinar
tot són roques i encletxes,
jo no sé com els sants metges
hi pogueren quedar”.
Desembre 2025
![]() |
![]() |
![]() |
Octubre 2025
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |






















