Cada vegada que ens veim amb es propietari de sa xatarreria em recorda es bon negoci que va fer ara fa uns vint anys comprant per 25.000 pessetes un caixer automàtic i al cap d'una setmana ens va vendre es tres calaixos on anaven es doblers d'aquest mateix caixer per 50.000 pessetes. Jo sempre faig sa mitja i li dic un dia vos contaré sa història completa i ja veureu com per ventura no pensau igual.
Comencem pes principi. Fa aproximadament 20 anys un vespre d'hivern fred em cridaren per telèfon a ca meva i s'interlocutor tot alterat em digué : " Tiene que ir urgente a la Oficina del Banco porque una persona se ha quedado atrapada por el cajero automático". La meva resposta quasi instintiva va ser dir-li que en aquelles hores i amb aquell fred no estava per bromes i vaig penjar.
Tot d'una tornà a telefonar insistint que hi anàs i que ja hi havia els bombers i la policia. Com era possible que el caixer automàtic hagués agafat una persona ?. Aquell home insistia i que hi anàs que no era una broma.
Agaf ses claus i cap a s´oficina que estava a ses Avingudes de Palma devora El Corte Inglés. Idò heu de creure que quan vaig voltar es cantó es retgiro va ser gros, grandiós diria jo. Es veien sirenes dels bombers i la policia ,i tot i que era tard, molta gent mirava i així com m'hi acostava se sentien uns crits esfereïdors. Allò no era broma.
L'estampa era de veure. Un senyor en es que es caixer automàtic tenia enganxat per sa ma. Cridava com un posseït i des susto s'havia llevat sa roba i la tenia arromangada en es braç que estava en es caixer. Com que es caixer tenia vestíbul i estava sa porta tancada amb es pestell ningú hi podia entrar.
No va quedar més remei que tirar per avall sa porta per poder accedir- hi Aquell bon home tenia sa ma enganxada dins la finestreta on es fan els ingressos des caixer. De la pressió tenia els dits inflats com aquells botifarrons que fan mirera, valgui la comparació ara que estam en temps de matances. Havia ficat sa ma i entra la pressió de la porteta metàl·lica quan es va tancà i la de les gomes que estiren els sobres quan es fa s'ingrés era impossible treure- la.
Es bombers intentaren amb una pota de cabra fer palanca i obrir sa porteta, però estava massa fort i quasi no hi havia espai. Entrarem a dins s'oficina i llevarem sa corrent. Res de res i aquell home que seguia cridant.
En es final no va quedar més remei que des de dins desmuntar de mala manera sa part des mecanisme on estaven "es botifarrons", vull dir sa ma, i espenyant-ho tot poguérem alliberar aquella ma.
Aquell home s'aprimà dos o tres quilos de la suada i es mal moment que passà.
Segons contà volia fer un ingrés pel caixer i després d'haver ficat es sobre s'entemé que no havia posat es justificant i amb es dits intentà, quan la finestreta encara estava oberta, recuperar es sobre i justament en aquells moments es tanca sa porteta, es tanquen ses gomes i queda sa ma agafada. Sa forta pressió va fer que s'inflassin els dits i ja no va poder estirar cap enrere.
I es xatarrer? Esperau i veureu.
L'endemà teníem un caixer destruït i a més era perillós tornar a posar-lo en marxa. Es va decidir canviar-lo per un més modern que no tingués perill. Després d'uns dies vengueren els operaris i es picapedrers, desclavaren es vell caixer i posaren es nou. Només faltava posar-lo en funcionament.
Amb el vell com que no era més que ferro digueren de vendre-ho a un xatarrer. Dit i fet. Vengué un bon home amb un camió i una grua, ens donà 25.000 pessetes i gràcies.
Uns dies després vénen es tècnics a posar en funcionament es nou caixer i a explicar com funcionava. I sa història vingué a s'hora de posar-hi es doblers. Es director digué de carregar-lo amb es doblers que havíem llevat a s'altre...? Tothom es va mirà i una suor freda s'apoderà dels nostres cossos. No havíem buidat els caixons amb els doblers! Aquell home se n'havia duit sa màquina amb quatre milions de pessetes i tot estava obert.
Agafam cotxe un altre company i jo i anàrem volant cap a la xatarreria. I que li deim? Arribam per devers Son Ferriol i li diguérem en cara de circumstàncies si ens podia vendre els caixons del caixer perquè els necessitàvem pes nou que l'havien enviat sense.
Ens indicà on estava el caixer. Enmig des solar, fems i animals per tot. Gent fent voltes. Noltros resant perquè els caixons hi fossin i ningú els hagués obert. El caixer estava obert i record que una gallina ja hi havia fet un nieró. Després de regatejar ens vengué els tres caixons per 50.000 pessetes.
No els obrírem fins que vàrem ser a s'oficina i heu de creure i pensar i creure com a ses rondalles que sempre tenen un final feliç que allà hi havia els 4.000.000 pessetes que havien estat tirats literalment enmig d'una xatarreria.
Per això deia en es principi que un dia contaré a aquell bon home que a vegades les coses no són com semblen a primera vista.
Toni Vallés Perelló