Pareix que humor i mort són dos conceptes llunyans, quasi antagònics, i fins i tot que és de mal gust juntar-los. Però no sempre és i ha esta així.
A vegades, inclús per iniciativa del propi afectat, és un mecanisme de defensa per enfrontar-se al dolor de la separació.
Realment humor i mort son oposts?
Hi ha una película interessant. “Mi vida sin mí”, dirigida per Isabel Coixet. A una escena el metge informa a la malalta que sols li queden dos mesos de vida i li sugereix que pot demanar una segona opinió. La malalta contesta: per qué? Per qué me diguin el mateix però mirant-me als ulls?
A una revista anterior vaig escriure damunt epitafis que vaig trobar graciosos i que són mostra de que fins i tot a les làpides una breu resenya ens mostra com era aquella persona en vida i com vol que se la recordi. L´escriptora nord-americana Dorothy Parker va fer escriure a la seva làpida: “Aquí hi ha les cendres de Dorothy Parker, disculpau la pols”.
Llevant la pols de la Revista L´Ignorància de día 1 de novembre de 1.879 vaig trobar una joia d´epitafis antics que són una bona mostra de que humor i mort poden anar de la ma. Els he copiat tal qual:
Aquí jau un mallorquí
Qu´a noranta añys arribá,
Y vuytanta nou s´emprá
En menjá, fumá y dormí.
-----------
Descansa aquí un empleat
Que may se vé à está cansat.
---------
Sepultura d´En Palou,
Revolucionari etèrn;
No´l volgueren à l´infern
Per pò de que armás renou
Descansa aquí D.Libòri
Que quatre pichs se casá,
Y dret à n´el cèl pujá
Sense passá purgatori.
San Pere, de bat en bat
Ses portes del cél li obria,
Perque el pobre ja tenía
Pagat per adelantat.
--------
Aquí está enterrat en Pleta,
Gran jugadó de tresillo:
Jugant una voltereta,
La mòrt li doná codillo.
------
D´es llibertí Jaume Antòni,
Axò es es sepulcre séu:
Va doná ets òssos a Déu
Y sa carn à n´el Dimoni.
-------
Aquí están, frets i gelats,
Es restos de na Riteta,
Que perdía sa xaveta
Derrera ets enamorats.
-----
May tengué es séu coret buyt;
Y morí d´una rabiada
Quan la va havé abandonada
Es que feia vint y vuit.
------
Aquí jau D. Llop Alòu,
Un oradó de gran talla.
¡Gracies á Deu que ara calla!
Passau, no fasseu renou.
------
Reposa aquí un mentidé
Que a s´instant que badayava,
“som mort! Som mort!, esclamava;
Y ningú, ningú el cregué.
Quan ja va está amortayat,
Deya un, tot boca badada;
Es sa primera vegada
Qu´ha dita una veritat!
I per acabar un missatge telegràfic publicat també a l´Ignorància el 12 de juliol del mateix any:
The cable telegraphical of Mallorca at Ibiza continued in statu quo, on parlant in mallorquinhis, sta in la, cam sa jaya Miquela. The temps is money.
Antoni Vallés Perelló
