Elogi del uep!

Si hi ha una paraula que en la nostra llengua tengui un significat profund, quasi místic aquesta és uep .

Per un mallorquí és la vertadera base de qualsevol mantra. Coneixeu cap so tan tranquil·litzador, tan polivalent ?

Uep ho vol dir tot i no vol dir res. És la salutació que ho controla tot, es la paraula que precedeix qualsevol trobada.

És un so vibrant, és l’associació mental a l’amic, al paisà, surt del subconscient i és quasi una creença.

Arriba un desconegut i vos escomet amb un “uep com anam!” i la nostra veu interna ens diu aquest és dels nostres.

Uep! com a interjecció és segons Alcover el so per cridar algú, per fer-lo atendre o anar amb compte.

Ara s’ha posat de moda amb el programa Uep com anam? que s’apropa a la vida dels pagesos, als seus sentiments, als seus problemes i a les seves alegries, en definitiva al seu mon.

Uep com a mantra no necessita que un mestre ens ho hagi ensenyat, surt del subconscient col·lectiu. A més cadascú pot afegir- hi la paraula que vulgui i aquí si que els significats són infinits i donen el joc que vulgueu segons el moment: eep aquest! ; uep quina una!; iep… (vespre de marxa amb la nit que confon); uep, uep, …

Recordem igualment paraules ben nostres i que són quasi iguals i que ens duen bons records: uè, crit d’infant petit i que també dóna molt de joc, quantes de vegades heu sentit pareix un infant d’uè ; uec, com a crit estrident ; uei! per cridar algú.

Per acabar permeteu-me que faci variacions d’una glosa i un acudit posant un uep! que hi cau més que bé.

Tu que ets homo de dret,

Joan i m’has d’escoltar

i que me sabries contar

quines virtuts té un uep! ?

Un uep! alívia al cos

fa riure sa companyia

encalenteix sa camia

i no se rompen cap os.

I ara l’acudit.

Un que estava esperant feia una bona estona a l’Ajuntament diu :

Uep! em feis es certificat d’una puta vegada, que jo ja fa estona que no hauria de ser aquí.

• Estau empadronat ? demana la funcionària.

• No és el meu caràcter.