“Aleshores vaig veure un cavall cendrós, el qui hi muntava tenia per nom La Mort, i el seu Reialme el seguía. I els donaren potestat sobre la quarta part de la terra per a matar amb espasa, fam i pesta…” (Llibre del Apocalipsi).
Fa uns anys me vaig entretenir fent l´arbre genealògic del meu primer cognom: Vallés. Al marge de que suposa una feinada i es fácil embullar-se descobreixes aspectes realment curiosos de la branca familiar. Me va cridar molt l´atenció, fent referència al títol de l´article, que en concretes generacions es repetien els noms dels fills i filles; així, per exemple, hi ha dues Catalina Aina, dues Margalida Aina o dos nins Jaume en una mateixa generació. El motiu era sencill i al mateix temps possava de relleu un fet dramàtic, l´elevada mortalitat com a conseqüència de les pandèmies que arrasaren Europa els segles XVI a XX.
Els que ens ha tocat viure aquest any 2020 i que segur que ningú pensava ni en els pitjors malsons mostra no només la fragilitat humana, sino que recorda un fet que ha estat una constant en els segles anteriors i que només haviem sentit per la tradició oral del nostres avis: la pesta o les epidemies de grip que delmaren l´humanitat i que d´una manera directa afectaren a la nostra illa i al nostre poble, Sencelles. Tothom segur que ha sentit parlar de l´any 18 com l´any del grip.
Aquest article vol ser una aproximació a les distintes epidemies que a partir dels segles XIII a XX han marcat l´història d´aquesta terra. En concret m´he centrat en la pesta de 1652 i l´epidèmia de grip de 1918 ja que varen ser les més importants per la mortalitat de la gent afectada. A partir de les poques dades que he pogut trobar, més referides a Mallorca que a Sencelles, he intentat fer aquest article que es una aproximació a un tema que segur que mereix ser estudiat en més profunditat.
Temps enrera a les malalties infeccioses ja fos la pesta, la verola o la grip se les coneixia genèricament com a morbo o morbe. Alcover ho defineix com “malaltia infecciosa, i especialmente la contagiosa o epidémica”. D´aquest nom surten, després en parlarem, les figures del guarda del morbo que era l´oficial encarregat de vigilar per impedir l´entrada i propagació de malalties infeccioses i el metge del morbo que era l´encarregat d´assistir als malalts de la morberia i en general de les malalties infeccioses. Hi ha que destacar que el nom “grip” data de 1772 i respón a una traducció feta pel francés Sauvage del terme alemany “gruppen” que significa tremolar de fred.
El fet de que Mallorca sigui una illa ja suposà temps enrera que fos més fácil impedir l´entrada de malalties infeccioses i, de fet, tot d´una que es tenia coneixement de que a qualque lloc hi havia morbo s´impedia l´entrada de persones i mercaderies de fora. Per això es va crear la Junta de Morbers en el segle XV que era dependent del Gran i General Consell i tenia poders per preservar tota sort de contagi i al mateix temps fer cumplir les quarentenes. Aquesta junta es va constituir l´any 1471 després que distintes epidèmies els anys 1230, 1348 i 1375 deixassin l´illa molt tocada. Així, per exemple, la pesta negra de 1348 va matar a Mallorca unes 15.000 persones amb una tasa de mortalitat del 80% de les persones contagiades.
Les quarentenes començaren arrel de la pesta de 1475, ja creada la Junta de Morbers, en la que moriren també 15.000 persones d´una població d´aproximadament 80.000. Les quarentenes d´aquells anys sí que eren dures ja que els malalts afectats tenien, com ara, que quedar a ca seva però per evitar que sortissin al carrer en el millor dels casos les autoritats canviaven el pany de la porta o, en el pitjor, la majoria de vegades simplement tapiaven el portal.
Un dels documents escrits que trobam en relació a les epidemies es el llibre “Compendi de la pesta”, publicat a Mallorca l´any 1590 per Francesc Terrades. En aquesta obra es defineix la pesta com “ayre verinós” i més concretament diu “la febre pestilencial es febre epidemial, contagiosa, venenosa, de la qual en un mateix temps, y en una regió o ciutat, molts son ferits, y se moren per causa del ayre empestat”.
Entenia l´autor que l´aire es corrompía per les constelacions malignes (conjunció de mart i saturn o els eclipsis de sol i de lluna), “el vapor” de les aigues estancades, els cossos dels morts no enterrats i el contagi d´un apestat o de la seva roba. Els consells que donava per mantenir un lloc sense pesta eren: no deixar desembarcar gent o mercaderies que vinguessin de llocs on hi hagués pesta, encendre focs a la serra de Tramuntana per purificar l´aire de tota l´illa, mantenir els carrers nets, no deixar aigua bruta a casa, no beure llet ja que se la considerava molt nociva, dormir molt de nit (un mínim de 6 o 7 hores) i, si es feia sesta que fos breu, “per dos o tres hores, aprés lo menjar, en lloch oscur”.
Segurament, gracies al cordó sanitari per la gestió de la Junta de Morbers , i als remeis abans senyalats, Mallorca no es va veure afectada per epidemies fins al fatídic any 1652. Aquest any en el mes de febrer la pesta entrà a la nostra illa per Soller per uns mariners infectats que arribaren en un bergantí vingut de Barcelona. De Soller es va estendre i així el 9 de març arribà a Alaró i a Ciutat. A Inca el primer mort per la pesta va ser el dia 6 de maig i d´allà es va contagiar tota la comarca. A més la pesta coincidí amb una collita molt dolenta fet que encara va empitjorar els seus efectes. Per intentar contenir l´epidèmia es possaren guardies a totes les entrades del pobles que impedien l´entrada de gent.
Les dades son realment dramàtiques. A Alaró hi hagué 318 morts d´un total de 2.183 habitants, a Inca va morir de pesta la meitat de la població 2.741 persones, a Petra 370 morts de 2.462 habitants, Sineu 412 morts de 3.567 veins i a Ciutat amb una població de 25.988 persones en moriren 7.766. El nostre poble, Sencelles, no es va veure molt afectat, moriren 23 persones d´un total de 1.635 habitants. En total a Mallorca hi hagué 13.941 morts. Segurament els morts varen ser més ja que als llibres de defuncions que es duien a les parròquies, que fins no fa tant feien la funció avui encomenada al registre civil, no s´anotaven el anomenats “albats”, nom en qui es coneixia als qui no havien fet la primera comunió. Es curiós com, malgrat la gran mortalitat, els matrimonis en aquells anys es mantengueren constants a nivell estadístic, com a conseqüència de les segones nupcies dels que havien quedat viudos.
De fet el que la pesta no fos realment greu a Sencelles es va atribuir a Sant Sebastià a qui es va dedicar una capelleta a l´actual carrer Antoni Maura, antigament carrer de Ses Casetes, del Mercat o d´Es cap d´Avall. Aquesta capelleta, segons m´ha informat Jordi Llabrés , estava situada a la façana de la segona casa del carrer (edifici de Telefónica), en concret el que sembla una finestra renaixentista era aquesta capelleta dedicada a Sant Sebastià. Una vegada superada la pesta els Jurats de la Vila, antic ajuntament, obligaren als sencellers a guardar aquesta festa com a diada de precepte. Com acte de gracies el día del sant després de l´Ofici el clergat amb “la creu alçada” hi anava per cantar un Te Deum.
Com es bo de fer imaginar-se la dimensió de la tragèdia a nivell de l´illa va fer que les normes que van dictar fossin molt estrictes. Per exemple, els enterradors tenien que fer sonar una campaneta quan traslladaven un mort perque la gent tancàs la porta o canviàs de camí, si un contagiat sortia de casa seva sel podia fermar o matar, també hi havia permís per matar els cans i moixos amollats, només es podia rentar la propia roba, es va prohibir vestir roba de llana i, com ara, els taverners hagueren de tancar baix pena de multa de vint sous. A tots els pobles les cases es desinfectaren amb sofre i calç. Es varen habilitar determinats llocs com a llatzerets, a Ciutat en concret a Son Pardo, Cal Ardiaca, convent de Jesús, Son Forteza i Son Hugo.
Les despeses van ser cuantioses i així, per exemple, a Sencelles els Jurats gastaren 992 lliures per preservar la salut. Als pobles més afectats les quantitats son més importants: 7.944 lliures a Inca, 8.288 a Sineu, 6.824 a Soller, 6.990 a Alaró i 190.633 a Ciutat. Aquestes doblers eren principalment per comprar menjar a la gent afectada, pagar els sous dels enterradors, els dels metges, pagar beates per servir els malats que no tenien familia, pagar el menjar dels muls i ases que s´empraven per dur servici als malalts, comprar calç i sofre,…
En tot aquest context l´idea principal de l´origen de la pesta era el pecat dels homes. Terrades, en el llibre abans citat, diu que “la causa de hont lo vapor y substancia subtil ve a corrompre lo ayre, es la justicia de Deu Omnipotent, perque moltes vegades ab aquest flagell i suplici, se venje dels pecats dels homens”.
Posteriorment hi hagué en els segles seguents distintes epidemies globals que afectaren la nostra illa. A destacar la de l´any 1729 que tengué especial incidència en la gent major amb greus problemes pulmonars i una elevada mortalitat. Igualment importants varen ser les epidèmies de grip de 1833, 1836 i 1889, aquesta darrera causada per una cepa asiática va contagiar molta gent i com després veurem va tenir gran rellevància en la mortalitat de la grip de 1918 que juntament amb la pesta de 1652 varen ser les més mortals i les que afectaren a més població.
Arribam així a l´any del grip o, millor dit, els anys del grip ja que l´epidèmia que va començar el 1918 es va allargar fins a la primavera de 1919. Aquests dos anys varen ser testimonis de la pandèmia més mortal que ha conegut l´humanitat. A nivell mundial moriren més de 50 milions de persones, a Espanya en les sucesives onades en moriren més de 400.000 i a Mallorca més de 4.000. A Europa a més va coincidir amb la devastació com a conseqüència de la primera guerra mundial.
Aquesta pandemia es va anomenar grip espanyola, tot i que no té origen a Espanya sino que va rebre aquest nom perque la pandemia va tenir més atenció a la prensa d´Espanya que en la resta de països europeus ja que, com que no estava involucrada en la guerra, no es va censurar l´informació de la malaltia. La grip de 1918 te origen en un reagrupament genètic entre un virus del grip humà i un virus aviar. Curiosament aquest grip humà es creu que era el mateix de l´any 1889 i, per això aquells que havien nascut abans d´aquest any i ja havien passat la malaltia tenien una inmunitat que va suposar que la mortalitat fos més baixa que la de la gent jove que encara no havia nascut. De fet la mortalitat es va concentrar en la gent que tenia entre 20 i 45 anys.
D´aquesta grip es produïren tres onades. Del total de defuncions un 12% tengué lloc entre el març i el juliol de 1918, un 64% en la segona onada de la tardor del mateix any i un 24% durant l´any 1919. Es creu que el virus va patir una mutació i aquest fet explicaria la important incidència en la segona i tercera onada.
A Mallorca la difussió va ser ràpida i va tenir relació amb les comunicacions, principalment la xarxa ferroviaria. Els simptomes eren febre alta, dificultat per respirar, pneumonies i mort de la persona per asfixia. Els municipis més afectats van ser Palma, Soller i Sa Pobla.
Vull acabar amb un fragment d´un article publicat ara fa dos anys per l´investigador Andreu Tomàs del Servei de Microbiologia del Hospital Universitari Vall d´Hebrón, recordant la pandèmia de 100 anys abans. Diu, en relació a patògens infecciossos que puguin representar una amenaça per la salut global, “es tractaria d´un microorganisme que podria sorgir en qualsevol moment i causar una infecció generalitzada a nivell mundial amb una important càrrega sanitaria i econòmica”.
Toni Vallés Perelló
