"En vi val més poca quantitat i bona qualitat"
 
Que fan un francès, un búlgar i una alemanya a Sencelles?... idò, ben senzill dur el celler de Son Campaner. Es tracta d'un negoci nou radicat just passat el pont del torrent de Solleric, anant cap a Inca.

En Paul Faurie és de Bordeus i des de fa un any és el gestor del negoci. L'equip el completen en Dimitri Dimitar i l'enòloga Julia Lorenzen. L'empresa és la iniciativa del magnat alemany del món dels transports i dels pneumàtics Ralf Hämmerling, radicat a Paderborn. Aquest empresari, amb casa a Portals, és un enamorat de la gastronomia i amant del món del vi. Té el celler com una forma d'inversió però també a la vegada com a passió i afició.
 
En Paul parla un català prou bo i confessa que ha de millorar perquè se n'ha d'examinar pel mes d'abril i per tant li convé parlar-ne.
 
Llegeix més...

- Com va començar el celler a Son Campaner?
Jo em vaig incorporar a l'empresa el mes de març de l'any passat però aquí hi ha vinya des de l'any 2000. Aquesta finca era propietat d'un metge anomenat Carlos Serrano. l'actual propietari li va comprar la finca ara fa uns 7 anys. Abans de fer l'obra, teníem la producció a un local del polígon industrial de Binissalem però vàrem construir aquí aquest edifici nou i ja fa tres anys que estam radicats on tenim les vinyes. Vàrem inaugurar aquestes noves instal·lacions amb una festa nocturna pel mes de juliol de l'any passat.

 Els clients poden venir a l'hort i veure d'on surt el que mengen”

 

Na Maribel Fuster i en Carlos Orgaz són una parella que han muntat un negoci de productes agrícoles a la finca de Sa Gruta, per devers la zona del Pou Major. Comercialitzen la seva producció amb el nom de S'Hortet de na Maria amb una acurada plana web. Cada dissabte de matí atenen els clients in situ. Parla sobretot na Maribel, i ens centrarem més amb ella ja que el negoci duu el seu nom, encara que en Carlos també participa en la conversa i hi diu la seva qualque vegada.

 

- Com va començar tot aquest negoci?

Jo som de Marratxí i ca nostra de tota la vida havíem fet hortalissa de manera ecològica. Sempre veníem el que ens sobrava, però posar-lo en forma de negoci meu... això va començar fa uns tres anys. La meva germana fa feina a Son Espases i moltes d'infermeres venien a comprar verdura a ca nostra. Amb el temps i través d'un i una altra, vàrem veure que la nostra producció feta a la manera tradicional s'anava venent, que agradava, que no ens bastava, que cada vegada havíem de sembrar més, que venia més gent a comprar i vàrem veure que aquí hi havia un mercat.

 

- Però ara teniu el negoci a Sencelles?

Mira, tot va venir perquè tenim tres fills (de 13, 5 i 4 anys) i entre fer feina, cuidar-los, anar per amunt i per avall... jo el que volia era qualitat de vida i vàrem decidir llogar fa dos anys aquesta casa amb hort als afores de Sencelles per concentrar-ho: aquí puc tenir la família reunida, la feina al costat i encara tenc temps per fer la vida que vull. A poc a poc anam centrant la producció aquí mateix. De tota manera encara tenim un hort a Son Ferriol amb una persona llogada allà.

 

Llegeix més...

 

"Al negoci de la cervesa artesanal encara li queda molt de recorregut"
En Michel Campioni és un arquitecte belga que viu a Jornets. Li agrada molt el món cerveser, la música heavy i el disseny industrial. Tots el coneixem perquè és puntual cada dissabte al mercat artesanal de la Plaça de la Vila, moltes de vegades acompanyat per la seva dona, Magali.
En Michel fa molts d'anys que volta pel món i per això parla uns quants idiomes. Va néixer a la zona de parla alemanya de Bèlgica, concretament a Eupen. Fa 22 anys va anar a viure a Sevilla. Després es va mudar a A Coruña, fent feina per a Zara i finalment, fa 14 anys, va venir a Mallorca per fer feina a Camper, de dilluns a dijous, si no és que és de viatge. Treballa al gabinet que fa la decoració de les botigues Camper escampades per tot el globus i quan no és que n'obren una de nova, és una antiga que s'ha de reformar o traslladar. És per això que per exemple, sol anar al Japó devers 3 vegades cada any. Per acabar de rematar, aquesta vida tan agitada, fa un any que ha muntat una cerveseria artesanal a Cascanar, al principi del camí des Campàs.
Llegeix més...

Ludoteca de Jardí és una iniciativa artesanal de tres persones. Segurament els coneixereu perquè són habituals per Sencelles, al mercat dels dissabtes, a la fira de Biniali, etc. Avui n'entrevistam a dues, els que toquen la fusta, però de la part d'assessorament en pedagogia i de formació del professorat se n'encarrega n'Ainhoa Ansoleaga.

 

-Què és Ludoteca de Jardí?

És un taller de fusteria creativa que desenvolupa una iniciativa especialitzada en treballs artesans destinada sobretot a afavorir i estimular els jocs infantils.

 

-Qui sou?

A part de n'Ainhoa, som en Xavier Bernadet i en David Sapinya. Tots dos som de Barcelona, de fet, del mateix barri, però ens hem conegut a Sencelles i hem muntat aquesta iniciativa innovadora aquí. Jo (en Xavier) tenc taller propi des de 1999 i vaig fer de professor de formació professional de la branca de fusteria durant cinc anys abans de venir a viure a Sencelles l'any 2010.

I jo (en David) vaig tenir un taller de fusteria (Hiro Kattu) a Navarra a partir de 1999 abans de traslladar-me a Mallorca l'any 2012. Ara visc a Sineu.

Llegeix més...

 

-Què feis a Ludoteca de Jardí?

El que feim és crear espais de joc i de trobada per a famílies. També ens dedicam a la formació per poder saber com usar adequadament aquests entorns lúdics que cream. Només feim material a mida, si qualcú vol una cosa molt estandarditzada millor que vagi als llocs habituals on trobarà material fet de manera industrial, nosaltres som artesans. Ens donam a conèixer a mercats artesanals i fires dedicades al públic infantil com al Festival Fiet de Vilafranca, al de Cala Millor o al festival de teatre familiar Barruguet de Santa Eulària (Eivissa) que hi anàrem a finals del mes de març.

 

-Sempre vos dirigiu a la temàtica infantil?

No necessàriament encara que és gran mesura sí. També hem dissenyat i realitzat projectes d'altre tipus encara que bàsicament sempre ha estat en relació al món del joc infantil o a desenvolupar aplicacions didàctiques, per exemple d'exposicions de la Casa Museu Llorenç Villalonga. El que realment ens agrada és veure com muntam espais que es converteixen en punts de trobada de famílies i d'intercanvi generacional ja que comencen els nins però arriba un punt en què fins i tot els pares i els avis s'hi engresquen i tothom acaba compartint el joc i il·lusionant-se tots plegats. Això és genial: connectar generacions a través del joc!

 

Llegeix més...

 

Na Caterina Aguiló és una rubertera ben coneguda. De fet actualment és la presidenta de l'associació de veïnats. Recentment ha presentat el seu primer llibre, un recull de contes que té per títol De Res, Massa.

- Com va començar la vostra relació amb Ruberts?

- Som de Palma però amb el meu home cercàvem una caseta per anar-hi els caps de setmana, on les meves filles que eren ben petites poguessin esplaiar-se... i no trobàvem res que ens agradàs. Però un bon dia, d'una gestoria ens digueren que a Ruberts hi havia una cosa que ens podia interessar i va ser, girar de la carretera de Sineu cap a dins Ruberts, i veure aquell arc d'arbres, aquell túnel vegetal que envolta el camí, aquell llogaret preciós... me'n vaig quedar enamorada, i mira ara ja fa uns 38 anys que som rubertera! De fet, pas tres dies a la setmana a Palma i quatre a Ruberts.

Llegeix més...

"No crec gaire en la inspiració sinó en l'esforç i a dedicar moltes hores a fer feina"

 
Na Teresa Reynés ja des de ben jove es va sentir atreta pel món de les arts i del disseny. Creacions seves són per exemple el logo de Non Solo B-ata, els cartells de les festes Sol Post o el logo Fet a Sencelles de l'Associació de Pagesos.
 
- Com vares començar al món del disseny gràfic?
Sempre em va interessar el món artístic i per això vaig estudiar el batxiller artístic a l'institut Berenguer d'Anoia d'Inca; després aquesta inquietud em va dur a estudiar il·lustració (2004) a l’Escola Superior de Disseny i més endavant, (2009) a cursar la diplomatura de disseny de producte, alhora que ho combinava amb feines més enfocades cap al disseny gràfic.

Llegeix més...

Teresa mostrant una capsa disseny seu

"Els tractam tan bé que per això duren tant!"

En Toni Esteva és un sineuer que des de finals de l'any passat ocupa la plaça de director de la Residència Sor Francinaina, propietat de la Fundació Hospital Sant Francesc d'Assís. Són les 11 del matí, acaba d'arribar al carrer de la Pau i ja tot són telefonades, encàrrecs, reunions, gent que l'espera, picapedrers que el demanen, ... està tan ocupat que les cuineres li han deixat berenar preparat i no ha tengut temps ni de pegar cap mossegada.

Llegeix més...

- Com va començar la vostra relació amb la residència?
Ara fa devers un any, pel mes de març de 2015, les monges em proposaren que vengués a Sencelles per anar fent-me càrrec de la institució ja que elles tenien pensat deixar-ho. Per fer més fàcil el procés d'adaptació, vaig començar a fer feina aquí unes 15 hores a la setmana com a treballador social. Era com si estàs un temps a prova. Per devers l'octubre, ja elles degueren trobar que m'hi havia adaptat bé i és quan comunicaren que deixaven la residència. Quan les monges varen partir, de llavors jo som el director.