"Des que era ben petit, els cans han estat la meva vida, la meva passió"
En Max González és de Salamanca i fa uns nou anys que va establir-se als afores de Biniali per muntar una escola per a cans. Ens rep a la finca situada vora el torrent de Solleric, molt a prop de la residència de ses Garrigues d'Amunt. El trobam enmig d'una classe individual on n'Apolo, un vivaretxo ca de pastor alemany de pocs mesos, va aprenent amb la seva propietària normes de conducta. Després compareix el seu germà de ventrada Arkan i volten i s'encalcen amb una juguera que no s'acaba mai.
 
Llegeix més...
 
Com va començar aquest negoci aquí a Biniali?
Jo ja des de ben petit havia tengut cans i sempre m'havia interessat aquest món d'educar-los, de l'obediència avançada i del treball esportiu amb ells. Fa uns 9 o 10 anys, amb un company vàrem crear Maxis K9, que ve del meu nom Max i del principi d'Israel (el nom de l'altre soci). Després ell es va retirar i jo vaig tirar endavant tot sol amb l'escola. K9 s'explica perquè llegit en anglès sona com a caní.
 
Sempre t'hi havies dedicat idò?
No, els cans sempre havien estat el meu hobby, però en realitat jo vaig venir a Mallorca l'any 2001 a fer feina d'instal·lador de Pladur. Tenia molta de feina i vaig arribar a tenir la meva pròpia empresa instal·ladora, fins i tot tenia a vegades 2 o 3 empleats, però el tema del cans m'estirava i vaig decidir dedicar-m'hi plenament. Vaig fer un any de feina a un centre caní fent també ensinistraments particulars fins que em vaig decidir a muntar el meu propi negoci. Era just al principi de la darrera crisi però ho veia tan clar que vaig ser atrevit i em vaig tirar a la piscina.

En Tomeu Xim (Sencelles, 1981) és un jove que va llançar-se a obrir la seva pròpia ferreria a Cascanar. En un moment en què sembla que aquests tipus de negocis petits i artesanals queden arraconats, va tenir el coratge d'iniciar-ne un de bell nou. Aquesta deu ser la raó que explica que, quan férem l'assemblea de la revista, un col·laborador suggerís que ja era hora que sortís en aquesta secció. Els altres hi varen venir a bé, idò, dit i fet, aquí teniu la conversa amb en Tomeu.

Llegeix més...

Sembla que li va molt bé, té molts d'encàrrecs i deu ser ver perquè per arribar a quedar per fer l'entrevista va ser complicat ja que hi havia molta de feina i la vàrem haver de despatxar ben aviat!

 

Com vares arribar a obrir la teva pròpia ferreria?

Som jove però he anat rodant per moltes de bandes i agafant experiència fins arribar aquí. A mi el món de la mecànica sempre m'havia agradat, som un apassionat dels motors. Quan vaig acabar COU vaig decantar-me per aquest món. Vaig estudiar mecànica d'avions que trobava que era lo més gran, hi vaig fer feina per a Air Europa, però va venir una crisi... vaig haver de mig partir. Vaig estudiar el cicle superior de Mecànica, vaig estar a IVECO camions a Inca però jo això d'estar llogat trobava que no feia per jo... Vaig fer feina 10 anys també d'encarregat de la zona nord per al manteniment de depuradores d'aigües residuals, per devers Can Picafort, però aquesta feina era estar 24 hores pendent, telefonades, avaries... vaig trobar que havia de fer un canvi i vaig decidir muntar aquest negoci propi.

 

A Sencelles hi havia unes quantes ferreries i ja no en quedava cap...

Mira, sí, ha estat una coincidència que jo obrís quan feia poc temps que la de Can 40 havia tancat. Jo no ho vaig fer enfocant cap a agafar les feines que poden sorgir pel poble però mira es va donar la casualitat i va anar bé. Ara aquí precisament també hi ha en Maties de Can 40 fent feina amb jo. L'altre negoci de ferrers que queda, no és exactament això, ja que a l'OSCA ara fan feines molt específiques per IB3, per exposicions... no fan feinetes que puguin ser d'interès pel poble, encara que si hi vas per ventura t'ho fan, no ho sé.

 

Com veus el món dels negocis a Sencelles?

Sencelles està molt malament per muntar un negoci. Hi fan falta espais adequats. Com per exemple, una zona de polígon industrial. Jo vaig tenir la sort que tenia aquesta vaqueria del meu padrí a Cascanar que no s'usava i l'hem anat adaptant així com hem pogut. De fet hi ha molta de gent a Sencelles que encara no ho coneix i això que ja fa tres anys que vàrem començar!

Ludoteca de Jardí és una iniciativa artesanal de tres persones. Segurament els coneixereu perquè són habituals per Sencelles, al mercat dels dissabtes, a la fira de Biniali, etc. Avui n'entrevistam a dues, els que toquen la fusta, però de la part d'assessorament en pedagogia i de formació del professorat se n'encarrega n'Ainhoa Ansoleaga.

 

-Què és Ludoteca de Jardí?

És un taller de fusteria creativa que desenvolupa una iniciativa especialitzada en treballs artesans destinada sobretot a afavorir i estimular els jocs infantils.

 

-Qui sou?

A part de n'Ainhoa, som en Xavier Bernadet i en David Sapinya. Tots dos som de Barcelona, de fet, del mateix barri, però ens hem conegut a Sencelles i hem muntat aquesta iniciativa innovadora aquí. Jo (en Xavier) tenc taller propi des de 1999 i vaig fer de professor de formació professional de la branca de fusteria durant cinc anys abans de venir a viure a Sencelles l'any 2010.

I jo (en David) vaig tenir un taller de fusteria (Hiro Kattu) a Navarra a partir de 1999 abans de traslladar-me a Mallorca l'any 2012. Ara visc a Sineu.

Llegeix més...

 

-Què feis a Ludoteca de Jardí?

El que feim és crear espais de joc i de trobada per a famílies. També ens dedicam a la formació per poder saber com usar adequadament aquests entorns lúdics que cream. Només feim material a mida, si qualcú vol una cosa molt estandarditzada millor que vagi als llocs habituals on trobarà material fet de manera industrial, nosaltres som artesans. Ens donam a conèixer a mercats artesanals i fires dedicades al públic infantil com al Festival Fiet de Vilafranca, al de Cala Millor o al festival de teatre familiar Barruguet de Santa Eulària (Eivissa) que hi anàrem a finals del mes de març.

 

-Sempre vos dirigiu a la temàtica infantil?

No necessàriament encara que és gran mesura sí. També hem dissenyat i realitzat projectes d'altre tipus encara que bàsicament sempre ha estat en relació al món del joc infantil o a desenvolupar aplicacions didàctiques, per exemple d'exposicions de la Casa Museu Llorenç Villalonga. El que realment ens agrada és veure com muntam espais que es converteixen en punts de trobada de famílies i d'intercanvi generacional ja que comencen els nins però arriba un punt en què fins i tot els pares i els avis s'hi engresquen i tothom acaba compartint el joc i il·lusionant-se tots plegats. Això és genial: connectar generacions a través del joc!

 

Llegeix més...

 

 

"En vi val més poca quantitat i bona qualitat"
 
Que fan un francès, un búlgar i una alemanya a Sencelles?... idò, ben senzill dur el celler de Son Campaner. Es tracta d'un negoci nou radicat just passat el pont del torrent de Solleric, anant cap a Inca.

En Paul Faurie és de Bordeus i des de fa un any és el gestor del negoci. L'equip el completen en Dimitri Dimitar i l'enòloga Julia Lorenzen. L'empresa és la iniciativa del magnat alemany del món dels transports i dels pneumàtics Ralf Hämmerling, radicat a Paderborn. Aquest empresari, amb casa a Portals, és un enamorat de la gastronomia i amant del món del vi. Té el celler com una forma d'inversió però també a la vegada com a passió i afició.
 
En Paul parla un català prou bo i confessa que ha de millorar perquè se n'ha d'examinar pel mes d'abril i per tant li convé parlar-ne.
 
Llegeix més...

- Com va començar el celler a Son Campaner?
Jo em vaig incorporar a l'empresa el mes de març de l'any passat però aquí hi ha vinya des de l'any 2000. Aquesta finca era propietat d'un metge anomenat Carlos Serrano. l'actual propietari li va comprar la finca ara fa uns 7 anys. Abans de fer l'obra, teníem la producció a un local del polígon industrial de Binissalem però vàrem construir aquí aquest edifici nou i ja fa tres anys que estam radicats on tenim les vinyes. Vàrem inaugurar aquestes noves instal·lacions amb una festa nocturna pel mes de juliol de l'any passat.

"No crec gaire en la inspiració sinó en l'esforç i a dedicar moltes hores a fer feina"

 
Na Teresa Reynés ja des de ben jove es va sentir atreta pel món de les arts i del disseny. Creacions seves són per exemple el logo de Non Solo B-ata, els cartells de les festes Sol Post o el logo Fet a Sencelles de l'Associació de Pagesos.
 
- Com vares començar al món del disseny gràfic?
Sempre em va interessar el món artístic i per això vaig estudiar el batxiller artístic a l'institut Berenguer d'Anoia d'Inca; després aquesta inquietud em va dur a estudiar il·lustració (2004) a l’Escola Superior de Disseny i més endavant, (2009) a cursar la diplomatura de disseny de producte, alhora que ho combinava amb feines més enfocades cap al disseny gràfic.

Llegeix més...

Teresa mostrant una capsa disseny seu

 Els clients poden venir a l'hort i veure d'on surt el que mengen”

 

Na Maribel Fuster i en Carlos Orgaz són una parella que han muntat un negoci de productes agrícoles a la finca de Sa Gruta, per devers la zona del Pou Major. Comercialitzen la seva producció amb el nom de S'Hortet de na Maria amb una acurada plana web. Cada dissabte de matí atenen els clients in situ. Parla sobretot na Maribel, i ens centrarem més amb ella ja que el negoci duu el seu nom, encara que en Carlos també participa en la conversa i hi diu la seva qualque vegada.

 

- Com va començar tot aquest negoci?

Jo som de Marratxí i ca nostra de tota la vida havíem fet hortalissa de manera ecològica. Sempre veníem el que ens sobrava, però posar-lo en forma de negoci meu... això va començar fa uns tres anys. La meva germana fa feina a Son Espases i moltes d'infermeres venien a comprar verdura a ca nostra. Amb el temps i través d'un i una altra, vàrem veure que la nostra producció feta a la manera tradicional s'anava venent, que agradava, que no ens bastava, que cada vegada havíem de sembrar més, que venia més gent a comprar i vàrem veure que aquí hi havia un mercat.

 

- Però ara teniu el negoci a Sencelles?

Mira, tot va venir perquè tenim tres fills (de 13, 5 i 4 anys) i entre fer feina, cuidar-los, anar per amunt i per avall... jo el que volia era qualitat de vida i vàrem decidir llogar fa dos anys aquesta casa amb hort als afores de Sencelles per concentrar-ho: aquí puc tenir la família reunida, la feina al costat i encara tenc temps per fer la vida que vull. A poc a poc anam centrant la producció aquí mateix. De tota manera encara tenim un hort a Son Ferriol amb una persona llogada allà.

 

Llegeix més...

 

"Al negoci de la cervesa artesanal encara li queda molt de recorregut"
En Michel Campioni és un arquitecte belga que viu a Jornets. Li agrada molt el món cerveser, la música heavy i el disseny industrial. Tots el coneixem perquè és puntual cada dissabte al mercat artesanal de la Plaça de la Vila, moltes de vegades acompanyat per la seva dona, Magali.
En Michel fa molts d'anys que volta pel món i per això parla uns quants idiomes. Va néixer a la zona de parla alemanya de Bèlgica, concretament a Eupen. Fa 22 anys va anar a viure a Sevilla. Després es va mudar a A Coruña, fent feina per a Zara i finalment, fa 14 anys, va venir a Mallorca per fer feina a Camper, de dilluns a dijous, si no és que és de viatge. Treballa al gabinet que fa la decoració de les botigues Camper escampades per tot el globus i quan no és que n'obren una de nova, és una antiga que s'ha de reformar o traslladar. És per això que per exemple, sol anar al Japó devers 3 vegades cada any. Per acabar de rematar, aquesta vida tan agitada, fa un any que ha muntat una cerveseria artesanal a Cascanar, al principi del camí des Campàs.
Llegeix més...