1715-2015: TRES-CENTS ANYS DE LA DESFETA DEL REGNE DE MALLORCA
He de començar per dir que no soc molt afeccionat a l’adoració de les dates històriques, però si que he de reconèixer que tenen una força simbòlica innegable. Totes les comunitats, tots els pobles i països del món tenen dates emmarcades com a moments clau de la seva història, punts d’inflexió que marquen un abans i un després en el seu devenir col·lectiu, sobretot des del prisma de la memòria d’aquests grups. Com historiador m’entusiasmen molt més els processos històrics de llarga i mitjana durada ja que són molt més útils i valuosos per entendre i comprendre la realitat que ens toca viure. És el que fa que m’apassioni la història, perquè ens dona les claus necessàries per resoldre moltes de les qüestions que ens fem cada dia sobre els problemes que ens afecten, ens ajuda a pensar històricament el present.
Però com deia, no puc negar el valor psicològic, simbòlic i identitari que tenen les dates i els esdeveniments històrics particulars, per erronis o poc rigorosos que puguin ser alguns cops. I basta analitzar alguns exemples per adonar-se’n: el triomf dins l’imaginari espanyol de la unió matrimonial de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella el 1462 com a data de naixement del que seria Espanya entesa com a nació és paradigmàtic -tot i que només fos una unió matrimonial, tan fràgil i poc consistent que en el cas que el fill de Ferran amb la seva segona dona Germana de Foix el 1505 per tal de donar un successor a la Corona d’Aragó hagués sobreviscut, les dues corones haurien seguit separades-. Altres exemples de la utilització de dates i fets històrics en la conformació de la identitat i dels imaginaris dels pobles serien per exemple la data del 7 de juliol pels Estats Units com a dia de la seva Declaració d’independència o la presa de la Bastilla del 14 de juliol en el cas francès.
 |
