He de començar per dir que no soc molt afeccionat a l’adoració de les dates històriques, però si que he de reconèixer que tenen una força simbòlica innegable. Totes les comunitats, tots els pobles i països del món tenen dates emmarcades com a moments clau de la seva història, punts d’inflexió que marquen un abans i un després en el seu devenir col·lectiu, sobretot des del prisma de la memòria d’aquests grups. Com historiador m’entusiasmen molt més els processos històrics de llarga i mitjana durada ja que són molt més útils i valuosos per entendre i comprendre la realitat que ens toca viure. És el que fa que m’apassioni la història, perquè ens dona les claus necessàries per resoldre moltes de les qüestions que ens fem cada dia sobre els problemes que ens afecten, ens ajuda a pensar històricament el present.

Però com deia, no puc negar el valor psicològic, simbòlic i identitari que tenen les dates i els esdeveniments històrics particulars, per erronis o poc rigorosos que puguin ser alguns cops. I basta analitzar alguns exemples per adonar-se’n: el triomf dins l’imaginari espanyol de la unió matrimonial de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella el 1462 com a data de naixement del que seria Espanya entesa com a nació és paradigmàtic -tot i que només fos una unió matrimonial, tan fràgil i poc consistent que en el cas que el fill de Ferran amb la seva segona dona Germana de Foix el 1505 per tal de donar un successor a la Corona d’Aragó hagués sobreviscut, les dues corones haurien seguit separades-. Altres exemples de la utilització de dates i fets històrics en la conformació de la identitat i dels imaginaris dels pobles serien per exemple la data del 7 de juliol pels Estats Units com a dia de la seva Declaració d’independència o la presa de la Bastilla del 14 de juliol en el cas francès.

Llegeix més...

Vos lluen covos de roses

vos lluen roses ses mans

vos lluu sa vostra cara

un silenci vius molt tard.

Vos lluen covos de roses

vos lluen ses vostres mans

i sa vostra gràcia s'infla

com es raïms a ses vinyes.

Qualque de matinada, en trencar s'auba

serem dia, serem cant:

llavors ja neix Mallorca

vos teixerà corda gruixada de verd blau

i aquesta aigo que cantussa

que corr per sa vostra vall,

és sa nostra llengo hermosa

que quan surt ja mos glosarà.

Estel de sa nostra aurora.

Vos tornin lliris ses mans.

Martí Cirer de can Garrit

Un parell de revistes cap enrere recollia uns fragments d’un dels diaris mallorquins que fa molts d’anys tingué una gran anomenada: “L´Ignorancia”.

Llegeix més...
Amb un format parescut aparegué l’any 1886 un setmanari anomenat “La Roqueta“ i que amb un to desenfadat ens donava una visió molt clara, a vegades humorística de la Mallorca d’aquells anys.
De les distintes seccions he recollit dues cartes publicades el 20 d’agost  i el 8 d’octubre de 1887 i que exactament com varen esser publicades estan reproduïdes a continuació.

 

Bebe con facilidad lo que te ofrece un hombre noble
y lleno de gloria.
!No se te resista el placer!
Te trajo un vino que se virtió
la túnica de oro del crepúsculo, con orla de burbujar,
en un cáliz en el cual no se escancia
sino a varones principales e ilustres.

No obró mal al escanciarte por su mano
oro fundido en plata sólida.
!Levántate obsequioso en honor suyo!
!Bebe por que su recuerdo perdure siempre!...

Aquest és un poema del diwan del príncep Abu Abd al-Malik Marwan, anomenat al Larif al-Taliq, o el Príncipe Amnistiat. Còrdova, any 978.

 

A Palma a la barriada del Molinar hi ha el carrer Rector Jaume Vallés ( 1907-1982 ).

Jaume Vallés Oliver nascut a Sencelles va ser durant 18 anys rector del Molinar, desde l´any 1932 fins a 1950, posteriorment fou rector de Sa Pobla fins l´any 1975 en que es jubilà. Morí a Sencelles l´any 1.982.

Desde l´any 2007 aquest carrer du el seu nom en aplicació de la llei de memòria histórica, l ´Ajuntament de Palma volgué reconèixer el que va fer per el Molinar i la seva gent.

Llegeix més...

Un mut que cantava fort
perquè un manco se pentinava,
volia tallar amb un raó
tots es cabells a un tort,
i un geperut dins un hort
menjant, menjant feia es passos
per vendre tots es pedaços
que hi ha penjats per dins plaça
perquè un cuc dins una bassa
volgué fer un concurs de nassos.

Un ca llebrer de Sencelles
mentre sembrava llenties
sonava unes xeremies
que duia davall ses aixelles
i quatre o cinc bergantelles
un pi gros varen alçar
per anar a desembossar
sa gargamella d'Herodes
que hi dues ses quatre rodes
d'un carro que trabucà.

Un batle d'es Capdellà
i l'emperador de Rússia
varen compondre dins Prússia
una jota per cantar
i un porc se posà a ballar
de sa mateixa alegria
perquè un espanyol d'Hongria
de ràbia va badallar
i es governador d'Artà
demanà sa cessantia.

Una se i un porc senglar
davallaren a Ciutat
i un conill tot escapat
es carro los trabucà.
Una moixa s'enfadà
perquè un lleó la volia
i una esquadra de Turquia
carregada de ciurons
amb devers deu-mil canons
bombetjà Santa Maria.

Sancho Panza quan vengué
a Mallorca, va anar a Lluc
eixancat damunt un ruc
blanc que varen dur d'Alger
tan prompte com ho sabé
es batle de s'Esgleieta
va posar pres en Rateta
perquè va menjar en divendres
un trempó de faves tendres
amb pebres de cirereta.

Martí Garrit

14 d’octubre de 1827. A les 7 del matí tota l’illa de Mallorca va patir un espantós terratrèmol per espai de 3 minuts i dos segons; “se vieron temblar los enormes edificios pero con particularidad la parte forense”, Santa Maria, Binissalem, Sencelles, Sant Joan, Montuïri i altres. “En Sineu causó muchos estragos, se arruinó la rectoría y algunos pozos arrojaron el agua por espacio de muchos días”. Las iglesias quedaron estropeadas, pero no hubo novedad mayor”.

Abril 1828. A principis de mes la pigota feia feredat a Mallorca.

Gener 1829. El nombre d’ànimes que tenia Mallorca era de 154.398.

29 de desembre de 1829. Va morir a Sencelles l’il·lustre Sr. D. Pedro José Molinas, canonge de la Seu. Fou capellà del Consolat d’Espanya a l’Alger i, consta que el mes de juny de 1794 va arribar al port de Palma comandant la polacra1 “La Virgen María”, amb 64.000 mesures de blat “quitado” als francesos. L’any 1797 el varen designar per la canongia de Mallorca, vacant per promoció del Dr. Antonio Villa y Camps al nou bisbat de Menorca.

31 desembre 1829. “Este año ha sido estéril de todas cosechas, ocasionando muchos trastornos a los mercaderes y hacendados”. (Dels pobres que morien de fam, no en parla).

31 desembre 1829. “Llegó mucho trigo de Sevilla en buques mallorquines y forasteros, por haberse desgraciado a su tiempo la cosecha de la isla y necesitarse muchos socorros por ser considerable su consumo”.

31 desembre 1829. Aquest any circularen per l’illa amb molta profusió quartos2 i tresetes3 de plom que imitaven perfectament les llegítimes.

31 desembre 1830. Tornaren a circular a Mallorca noves tresetes i quartos falses... “con el valor de la enorme cantidad que se reunió, se fabricó de orden del intendente D. Santiago Gómez de Negrete la gran argolla de bronce que está en la entrada del muelle nuevo de Palma, junto a la casita de sanidad llamada La Consigna, que sirve para amarrar los buques”.

8 i 9 d’agost de 1831. “Puesto el sol se incendió el meteoro de la admósfera de nuestro hemisferio de tal modo que eran cerca de las 8 de la noche4 y aun daba un resplandor reverbérico que era a la par que claro muy horroroso; el dia siguiente sucedió lo propio y el dia 10 amaneció el sol tan ceniciento (alias) sulfírico que fué admiración de todos, pues resplandecia aplomado por todas partes; la noche anterior fué muy fria, y el dia desplegó una ardiente constelación”.

31 de desmbre de 1831. Este año ha sido estéril, la cosecha de aceite desgraciada, los cargos muchos y los productos pocos. Esta ciudad y parte de los pueblos han adolecido de unos terribles resfriados que era un horror los estragos que de ellos sobrevenían, se temió mucho no tuviesen funestos resultados pues apenas hubo persona que pudiese escaparse de este pegajoso mal, que se disipó con un par de meses.

 

Maria Vich i Cirer

1 Vaixell de dos pals de dues peces, ambdós proveïts de vergues, i el de popa, també, de botavara. És semblant al bergantí.

2 Moneda antiga mallorquina equivalent a tres cèntims de pesseta.

3 Moneda antiga mallorquina que valia tres doblers (valia dos diners i era la sisena part d’un sou) i era la meitat d’un sou (valia dotze diners de billó i que era la vintena part de la lliura).

4 S’ha de pensar que s’horari no era l’actual, per tant les 20 hores d’aquell temps, correspon a les 22 hores actuals.