Els municipis de Mallorca no han estat mai els mateixos. Durant els pas dels anys han anant canviant i n'hi ha que s'han anant separant, dividint, agrupant, etc.


Quan encara en es segle XIX a Mallorca teníem 33 viles o llocs amb homes d'armes, s'ordre en què apareixen ses viles o llocs és es següent: Incha, Vayldámusa, Montuhïri, Campos, Escorcha, Calvià, Lluchmajor, Alaró, Porreres, Rubines, Esporles, Sóler, Senceles, Castelig, Huyalfàs, Sineu, Santa Margarita, Muro, Marratxí, Puigpunyent, Santa Maria des Camí, Felanig, Andraig, Selva, Petra, Muntuyri, Bunyola, Sant Johan de Sineu i Muro.

Antics llocs, avui municipis, que en es segles XIX i XX es feren independents. En total són 18.

mapa mca municipal 1024Així sabem que en el segle XIX es convertiren: Banyalbufar (que abans feia part d'Esporles), Búger (abans de Campanet), Capdepera (d'Artà), Costitx (de Sencelles), Estellencs (de Puigpunyent), Fornalutx (de Sóller), Lloseta (de Binissalem), Llubí (de Muro), Maria de la Salut (de Santa Margalida), Sant Llorenç des Cardessar (de Manacor), Santa Eugènia (de Santa Maria del Camí), Son Cervera (d'Artà) i Vilafranca de Bonany (de Petra).


Ja dins es segle XX tenim s'autonomia municipal de Consell (d'Alaró), de Mancor de la Vall (de Selva), de Ses Salines (de Santanyí), Lloret de Vistalegre (de Sineu) i d'Ariany (de Petra).


Referent a sa segregació des terme de Costitx que abans formava part del de Sencelles.


Ja feia molts d'anys que es desig des poble, era fer-se independents i deslligar-se des poble veïnat, cosa, que no va lograr fins l'any 1858. La reina Isabel II, aquest any va dictar una reial ordre perquè es poble quedàs definitivament content de sa reivindicació des veïns, i de disposar d'un terme municipal propi i deixar de dependre de ses viles que s'estenen per sa falda des turó.


Costitx va agafar fama per tot Espanya, gràcies a que trobaren es tres Caps de Bous de Costitx que són del segle V abans de Crist i que estan guardats al Museo Arqueológico Nacional de Madrid com una de ses majors representacions des culte al bou de s'era pre-romana a Espanya.


Es conegut escriptor i investigador Esteban Urreiztieta va trobar escrit a qualque lloc que es romans, i llavors es àrabs triaren, es poblet de Costitx per es seu lloc estratègic, per defensa i per es cultiu des raïm, per fer vi i sembra de cereals. Aquests romans eren Quint Cecili Metel i Plini el Vell.


Ja que parlam de vi, abans de pegar es mal de sa fil·loxera en es segles XVIII i XIX, a Mallorca, es pobles que tenien més vinya eren Sencelles i Porreres, que entre es dos, es repartien unes 2.500 quarterades.


Martí Garrit

L’any 1825 Palma tenia 36.617 habitants. Al cementiri hi va haver 501 enterraments.

13 de setembre de 1826. Morí sense família a l’hospital General l’escultor Miquel (sic) Llabrés, natural de Sencelles i fill d’uns pagesos pobres, anomenats Jaume i Llúcia. Als 13 anys va anar com aprenent a Palma de qualque art (sic), va triar el d’escultor, i baix la direcció del mestre Pere Joan Obrador, molt aviat es va donar a conèixer pel seu enginy, bon gust en triar els originals que proposava per models i coneixements en les arts suplementàries de l’escultura.

Furió va dir d’ell: que la peça presentada per l’examen al Col·legi de Pintors i Escultors, un baix relleu d’una matrona, és una obra molt ben acabada i que va rebre molts d’elogis per part dels examinadors. Pareix que l’any 1839 la citada peça estava en poder de Bernat Matas, deixeble seu.

Antoni Llabrés va tenir una llarga vida laboral i de les seves mans sortiren una gran quantitat d’obres. Només referirem les principals: Artà, Església Parroquial, el grup de la Santíssima Trinitat; Biniali, Sant Cristòfol del retaule principal; Búger, Sant Pere Apòstol revestit de Pontificat assegut, per al retaule major de l’església; Felanitx, Parròquia de Nostra Senyora del Roser, per la seva capella; Manacor, estàtua de Sant Jordi, a la Església Parroquial; Muro, Església Parroquial, estàtua jacent damunt un sepulcre; Palma, el Sagrari, que estava a l’esquena del altar major de l’enderrocada església dels Dominics; església de la Mercè, Sant Pere Nolasc de l’altar major i l’estàtua de la Beata Mariana; Convent dels Mínims, figures de Sant Francesc i del Senyor dintre del Sepulcre, que portaven els frares a les processons; Randa, Retaule Major de l’Ermita de Sant Honorat; Santa Maria, estàtua de Nostra Senyora del Roser i de la Beata Catalina Tomàs; església dels Mínims, també de Santa Maria, estàtua del Beat Gaspar de Bono i del Beat Nicolau de Longobardi, per a les seves respectives capelles; Sencelles, estàtues de Sant Pere, Nostra Senyora del Roser i de la Concepció, a l’Església Parroquial.

El que no diu la noticia és que va morir pobre de solemnitat a la Misericòrdia.

8 de desembre de 1826. A l’Església de Santa Creu de Ciutat, una dona va parir un "mostruo del tamaño de un plato, su color verdinegro, cabeza de sapo, uñas rampantes, el rabo enroscado y una concha muy fina” (sic); els facultatius varen fer les oportunes observacions i enviaren el “mostruo” al Protomedicato de la Corte, (Madrid).

6 de juny de 1827. Fent un clot per sembrar una figuera a la vila de Sansellas (sic), en una finca del comte de Santa Maria de Formiguera, trobaren “un grande pelotón como avernisado de tierra petrificada: habiendo advertido que dentro sonaba o había cosa que se meneaba, fué arrebatado con fuerza y se hizo pedazos y dentro estuvo lleno de monedas árabes de plata cuya cantidad casi llegaba a un almud, unas mayores que otras, algunas redondas, otras cuadradas con sus caracteres muy bien señalados”

Francesc Llabrés veí de Sencelles, va agafar quatre monedes i les va entregar a don Joaquín Maria Bover, que li tenia encarregat que recollís qualsevol antiguitat que trobés per la vila.

Maria Vich Cirer