Un nombre ben considerable de famílies del nostre poble, quasi dues-centes, recordaran aquestes festes de Nadal, just ara celebrades, perquè amb elles hem recuperat aquí el bon costum de la Visita Domiciliària de les capelletes de la Sagrada Família. Adesiara ens anaven arribant notícies d’altres pobles de Mallorca que encara les conserven i també gent sencellera que demostrava interès per tornar-la a rebre a les seves cases.

Creada, a finals d’estiu, una junta de zeladores que marcaria les pautes per posar-ho tot en marxa i que després vetllaria pel bon funcionament de cada un dels itineraris de cada capelleta, a principis del mes de novembre es va començar una campanya per apuntar la gent que volia associar-se. Es repartiren 450 sobres amb una lletra de convit i la inscripció per emplenar. L’èxit assolit fou possible gràcies a l’ajuda d’un bon nombre de encarregades, una o dues per cada carrer, que facilitaren prou la recollida d’inscripcions. Els resultats foren insospitats per nosaltres. Hem de dir que les diverses capelletes itineràries, ara visitaran la pràctica totalitat de Sencelles. Fins i tot aquells carrers més petits, (Caritat, Pau, General, etc.) on els seus vesins també han emplenat algunes subscripcions. Cal recalcar que la gran majoria de famílies que han respost son joves, amb pares que tenen fills menuts, adolescents o en edat juvenil. Davant tot això hem de reconèixer que la retirada de les capelletes, ara fa uns deu anys, era quelcom injustificada. Amb aquestes paraules volem agrair ben sincerament l’ajut prestat per les encarregades de cada carrer durant la campanya de inscripcions: Maria Salas Oliver (Coranta), Nani Cerdà Ramis (Garau), Margalida Salas Bennassar (Peret), Magdalena Llabrés Llabrés (Sastre), Jerònia Campaner Fiol (Conet), Catalina Ramis Oliver (Coques), Antònia Ferragut Bibiloni (Peredinca), Margalida Llabrés Llabrés (Sastre), Maria Ferriol Martorell (Carboner), Antònia Ramon Oliver (Son Pelea), etc.

Durant l’any 2013 hem pogut recuperar, netejar i col·locar, en les capelles que corresponien, una col·lecció de figuretes de plata retallada, a voltes cisellada o gravada, que en segles passats reuniren les devocions de Santa Àgueda i de Sant Antoni Abad o de Viana, en el nostre poble de Sencelles. Aquestes figuretes popularment son anomenades exvots. Si cerquem aquesta paraula en el Diccionari Català-Castellà-Valencià, d’Alcover-Moll, el resultat de l’entrada és prou aclaridor. “Exvot: Do ofert a una imatge religiosa en compliment d’un vot o en recordança d’un benefici rebut, i que consisteix en un objecte que es penja a la paret o al sostre del temple o capella on es venera la dita imatge”.

El costum d’ofrenar exvots a un sant o a una divinitat no es original del cristianisme ja que tothom sempre ha sentit la necessitat de guarir-se d’aquelles adversitats que l’afligeixen o d’alliberar-se de desgràcies. Hi ha qui afirma que es remunten a l’època del Neolític i des de llavors i fins als nostres dies s’han mantingut més o menys constants.

Hem d’admetre i valorar que en el nostre poble les festes que es celebren en el curs de tot l’any, mercès a diversos col·lectius que s’hi han volgut implicar, gaudeixen d’una forta embranzida i revitalització. Com no pot esser d’altre manera les de Santa Àgueda no s’allunyen d’aquesta realitat. Santa Àgueda és la Patrona principal de Sencelles, per un vot que feren els nostres majors i que l’any 1646 reafirmaren i confirmaren els Jurats de la Universitat de la nostra Vila, o sigui els nostres antics regidors. Sempre i sense cabuda de cap excepció les festes patronals d’un lloc eren, son i han de ser tingudes com de les més importants de totes les que es celebrin durant tot el cicle anual. Enrere queden i ja quasi estan oblidats els anys en que quasi fou extingit l’esplendor i magnificència d’aquestes colendes diades patronals de Sencelles. Dins el camp de la recuperació hi prengué especial rellevància l’animós Centre Cultural de llavors, i la bona llavor sembrada en terra fèrtil, ara encara dona tal fruitada que seria impensable deixar de banda o suplantar per una altre, la nostra festa genuïna de Santa Àgueda. És veritat que es conserva poca cosa de la seva consueta tradicional que el nostres majors conegueren, saberen transmetre d’una generació a l’altre i respectaren sense grans alteracions. Però encara ara, tot i que adaptant-se a les exigències i els gusts socials vigents, la festa de Santa Àgueda segueix essent i ha de ser sempre la FESTA DE SANTA ÀGUEDA.

Aquesta reflexió m’ha servit com a pòrtic d’una relació de tres aspectes que a nivell cultural i històric han pogut contribuir a fer més especial la festa patronal d’enguany.

El passat mes d’Agost entorn de les festes de l’Assumpció, una vegada més el Monestir de la Puríssima Concepció de les monges caputxines de Palma va tornar obrir el seu espai expositiu per mostrar a la ciutadania la seva col·lecció de llitets de la Mare de Déu Morta i altres peces del patrimoni conventual. També hom hi va poder contemplar altres objectes procedent del paraments litúrgics de les parròquies antigues de Ciutat i algunes que van cedir temporalment per aquest motiu la Parròquia de Sant Pere de Sencelles. Entre altres coses el porta viàtics del segle XVIII o el que anomenem “cor de vellut” exposat habitualment a la sagristia parroquial de Sencelles. També, i per segon any consecutiu, es va exposar el llitet de la Mare de Déu d’Agost de l’Oratori de Ruberts, obra popular, plena de detalls que la fan singular i que podríem datar en el segle XIX. Val a dir que l’oportunitat d’exposar en aquest espai durant aquests dos anys aquesta darrera peça ha permès que fos sotmesa a un procés important de neteja i recuperació.

Avui vos presentem aquí la fitxa tècnica del Porta Viàtic i volem fer manifest l’agraïment dels comissaris de l’exposició envers la Parròquia de Sant Pere de Sencelles.

FITXA TÈCNICA 25, 5 x 19,5 x 7 cm Fusta, tèxtil, pell, vidre i argent. Cronologia: finals del segle XVIII Parròquia de Sant Pere de Sencelles (Mallorca)