FUTBOL A SENCELLES

Encetam aquesta nova columna a la revista. El futbol és també un fenomen sociològic que ha marcat la societat sencellera des de fa molts d'anys. Cada entrevista hi conté experiències vitals que expliquen la història del nostre poble i de la gent vinculada a aquest esport des de diferents àmbits: jugadors, entrenadors, directius, aficionats. Des del futbol al carrer, a l'escola, a l'equip propi del poble, en aquestes entrevistes hi haurà tota una tasca de recopilació de les petjades socials i humanes que ens ha deixat el futbol i les ensenyances que ens ha fet créixer com a persones. L'esport, també és un fenomen educatiu. A les entrevistes hi anireu trobant vivències educatives dels diferents entrevistats i reviscolareu anècdotes per molts de vosaltres ja conegudes, però d'altres que esper vos puguin interessar.

 

Entrevista a Guillem Ferrer Caldentey “Felanitxer” (30/04/1974)

El futbol als carrers del poble:

Solíem jugar a la plaça. Els camions i els cotxes eren els problemes. Ens ajuntàvem amb els quintos, també amb gent més gran que noltros com en Joan Papa, en Toni Puig... amb una pilota passàvem molt de gust davant la cotxeria de ca nostra. Dos arbres de davant eren una porteria i de sa cabina de telèfon a l'arbre de davant l'ajuntament, era l'altra. També empràvem de porteries els camions d'en Toni Calino i en Xesc Bergant. Quan ens cansàvem de jugar a baldufa li pegàvem al futbol.

 

Etapa amb el Club Esportiu Sencelles:

Vaig començar a jugar a la categoria d'infantil quan tenia 12 o 13 anys i entrenàvem en el camp antic de la màniga. El nostre entrenador era en Francisco Sales de s'Arissal. Amb ell fèiem molt de tir a porteria, passades llargues per parelles i molts de partits entre noltros. Anys després, aquella quintada d'infantils del Sencelles, ens vàrem tornar a reunir per jugar junts al club de tercera regional. Érem un club modest, de poble i a cada partit ens ficaven un sac de gols, però passàvem molt de gust de jugar i venia molta gent de poble a veure'ns.

Llegeix més...

 Dia 1. Exposició. De fotografia al Casal de can Grau, amb el títol de Simplement i obres d'Albert Aguilera i Ricard Llorens.

Llegeix més...
Llegeix més...
Dia 1. La renda. Disponible bruta per càpita dels habitants del municipi de Sencelles, segons dades de l'Institut Balears d'Estadística, era l'any 2015 de 14.929'62 €. Aquesta xifra és una mica inferior a la mitjana de Mallorca (15.043), però un poc superior a la mitjana de les Illes Balears (14.790).
Llegeix més...
Dia 2. Presentació. Del llibre titulat "Dones que han obert nous camins" a càrrec de les seves tres autores.
Llegeix més...
Dia 2. Presentació. Al Casal de can Grau del projecte guanyador del concurs d'idees per a la remodelació de la Plaça de la Vila dissenyada pels arquitectes Belén Moneo i Jeffrey Brock integrants del Moneo Brock Studio.
Llegeix més...

 

Dia 3. Cap de setmana. D'hotel per als integrants de l'entitat Pou Major.
Llegeix més...
Dia 4. Romeria. De Binissalem fins a Sencelles que arriba a la 15ena edició organitzada per l'Agrupació Amics dels Cavalls de Binissalem.
Llegeix més...
Dia 9. Exposició. D'aquarel·les de l'artista britànica resident a Sencelles Wendy Spooner (1930-2016) al Casal de can Garau a benefici de la investigació de malalties minoritàries.
Llegeix més...
 

 

 
Dia 5. Arribada. Dels Reis d'Orient a Sencelles i Biniali amb molta d'expectació per part dels més menuts de cada casa.
Dia 6. Concert. Solidari del presentador Valentín Mendoza amb la participació de la Coral Sor Francinaina.
Llegeix més...

L’actor senceller Toni Vallès ha rodat aquest estiu una pel·lícula musical bastant inusual. El rodatge va començar amb el títol de Shake it, baby! (Remena, nena!), però finalment s’estrenarà com a Be happy!. Es tracta d’una cinta amb un repartiment internacional, rodada entre Londres, Catalunya i Mallorca i plena de cançons catalanes… cantades en anglès.

Toni, ¿ens pots contar breument l'argument de la pel·lícula?
La pel·lícula tracta sobre la relació sentimental d'una parella, la qual s'explica a través de cançons i també a través de les relacions personals que envolten la parella: la mare, l'amiga de la feina, els amics de Londres, etc... 

¿Quins són els temes que tracta?
L'amor, la música, l'addicció, l'humor, el desamor...

¿Quin és el teu paper?
El meu personatge es diu Daniel; sóc la parella del protagonista, amb qui visc un moment d'incertesa en la nostra relació.

¿Com varen contactar amb tu per fer la pel·lícula? ¿Què vares pensar quan et varen cridar?
En Joan Laínez, amb qui ja havia treballat, em va explicar el projecte i em va dir que cercaven un actor que parlàs anglès i fos cantant. Vaig conèixer en Ventura i li vaig parlar de la meva trajectòria professional i li vaig passar un conjunt de material meu per visionar. Quan em varen cridar, em va fer molta il·lusió perquè seria la meva primera pel·lícula. 

Llegeix més...

¿I va esser com esperaves?
He fet alguns anuncis per a TV i capítols a sèries de TV, però aquest és el meu primer film. No em vaig voler imaginar massa com seria el rodatge, vaig deixar que l'experiència em sorprengués. I així va ser.

 

Dia 2. Dinar. Solidari de Nadal de l'Agrupació Socialista de Sencelles i Biniali a benefici dels afectats per la torrentada del Llevant de Mallorca.
Llegeix més...
 
Dia 3. Anunciades. Les dates per a la celebració de les segones Jornades d'Estudis Locals de Sencelles que es faran a finals de novembre de 2019.
Llegeix més...
Llegeix més...
 
Dia 5. Taula. Rodona al Casal de can Garau organitzada per l'Ajuntament per celebrar els 40 anys de la democràcia.
Llegeix més...
Dia 8. Mercat. De Nadal a Biniali a la plaça de la Puríssima.
Llegeix més...

 

Dia 1. Començament. Del treballs d'excavació de la fossa comuna de Sencelles a quatre llocs diferents per intentar trobar els cossos dels tres assassinats durant els primers mesos del franquisme. La recerca va ser infructuosa i va acabar dia 8.
Llegeix més...
Llegeix més...
 
Dia 2. Pagament. Dels tributs locals corresponents a l'any 2018. Dia 2 i 9, a Sencelles; i dies 4 i 11 a Biniali.
Llegeix més...