Anita va néixer a Noruega el 1992, va arribar a Sencelles el 2020.

Ens podries contar una mica de tu?

Tenc 29 anys i sóc de Noruega. La meva ciutat natal és Drammen, que es troba a uns 80 km al sud-oest d'Oslo. Vaig viure a Noruega fins als 20 anys i després em vaig traslladar a Dinamarca per estudiar i fer ciclisme en pista. Després de vuit anys allà, em vaig traslladar a Mallorca. Estic molt contenta d'haver-me mudat a Sencelles.

Passes molt de temps entrenant?

Som una ciclista de pista professional, sol entrenar entre 20 i 30 hores a la setmana. Això és sobretot ciclisme i una mica de gimnàs i, és clar, com que som ciclista de pista, pas molt de temps al velòdrom. De fet, aquest és el motiu pel qual em vaig traslladar de Noruega a Dinamarca en primer lloc, perquè Noruega no tenia velòdrom interior fins fa uns mesos. Havia estat abans a Mallorca per fer els camps d'entrenament, perquè és un lloc perfecte per combinar carreteres i pista. Hi ha una pista impressionant a Palma, Palma Arena, que és fàcil d'emprar. Necessitava estar en millor forma abans dels Jocs Olímpics per assolir els meus objectius, així que vaig parlar amb la nostra Federació i es va decidir que seria una bona idea venir aquí.

El pla original era només quedar-me aquí per preparar-me per als Jocs Olímpics, però no crec que en pugui fugir ja que m'encanta aquest lloc!

Dia 1. Celebracions. De la festa de Tots Sants i dels Difunts a la parròquia de Sant Pere de Sencelles amb missa al cementeri dia 1 horabaixa i a l'església dia 2.

Dia 2. Nova bibliotecària. Na Margarida Ginard és la nova responsable de la Biblioteca de Sencelles després que na Cristina Romero hagi canviat de feina.

Dia 3. Presa. De possessió com a funcionari de carrera del nou Oficial de la Policia Local de Sencelles, en Joan Gelabert i Morey.

Dia 3. Xerrada. De l'escriptora afganesa Nadia Ghulam sobre la situació del seu país organitzada pel Grup Feminista de Sencelles amb gran èxit de públic.

FUTBOL A SENCELLES

Encetam aquesta nova columna a la revista. El futbol és també un fenomen sociològic que ha marcat la societat sencellera des de fa molts d'anys. Cada entrevista hi conté experiències vitals que expliquen la història del nostre poble i de la gent vinculada a aquest esport des de diferents àmbits: jugadors, entrenadors, directius, aficionats. Des del futbol al carrer, a l'escola, a l'equip propi del poble, en aquestes entrevistes hi haurà tota una tasca de recopilació de les petjades socials i humanes que ens ha deixat el futbol i les ensenyances que ens ha fet créixer com a persones. L'esport, també és un fenomen educatiu. A les entrevistes hi anireu trobant vivències educatives dels diferents entrevistats i reviscolareu anècdotes per molts de vosaltres ja conegudes, però d'altres que esper vos puguin interessar.

Entrevista a Guillem Ferrer Caldentey “Felanitxer” (30/04/1974)

El futbol als carrers del poble:

Solíem jugar a la plaça. Els camions i els cotxes eren els problemes. Ens ajuntàvem amb els quintos, també amb gent més gran que noltros com en Joan Papa, en Toni Puig... amb una pilota passàvem molt de gust davant la cotxeria de ca nostra. Dos arbres de davant eren una porteria i de sa cabina de telèfon a l'arbre de davant l'ajuntament, era l'altra. També empràvem de porteries els camions d'en Toni Calino i en Xesc Bergant. Quan ens cansàvem de jugar a baldufa li pegàvem al futbol.

Etapa amb el Club Esportiu Sencelles:

Vaig començar a jugar a la categoria d'infantil quan tenia 12 o 13 anys i entrenàvem en el camp antic de la màniga. El nostre entrenador era en Francisco Sales de s'Arissal. Amb ell fèiem molt de tir a porteria, passades llargues per parelles i molts de partits entre noltros. Anys després, aquella quintada d'infantils del Sencelles, ens vàrem tornar a reunir per jugar junts al club de tercera regional. Érem un club modest, de poble i a cada partit ens ficaven un sac de gols, però passàvem molt de gust de jugar i venia molta gent de poble a veure'ns.