Jaume Perelló Llabrés, l’home que estimava els ametllers
El 3 de febrer d’enguany, al casal de Cultura de can Garau, Jaume Perelló inaugurava l’exposició de fotografia, escultura i poesia amb el títol “Sacrificis”. El projecte neixia amb l’objectiu de canalitzar a l’exterior el dolor que ens causa la deixadesa i l’abandonament de tot el context foravilà i de les conseqüències que aquesta tragègia està provocant en el bessó de la societat mallorquina. Ens ajuntàrem dos sencellers a qui el camp, la nostra foravila, ens marcà molt d’aprop des de la nostra infantesa. I és, aquesta vivència tan preciosa, la que ens ha perdurat tota la vida, la que ens ha modelat la nostra idiosincràsia, les emocions que han anat perfilant el nostre caràcter. Allò que sura i que heu pogut veure a l’obra exposada, és dolor, preocupació i tristesa. Però allò que hi trobareu en el fons de l’ànima d’aquest projecte, és una etnografia emocional de vida, i que he tingut el privilegi d’escriure i d’expressar a l’opuscle de deu poemes que formen part dels capítols del llibre editat.
Com diu en Jaume, un amic, el meu germà gran, hi ha una unió, tot i formar part de dues generacions de diferents quintades, però properes, que “les causes són evidents i aquest treball no és un assaig o estudi lletrut de les mateixes. És un lament, un crit de dolor de dues persones que s’identifiquen com a unes de tantes víctimes de la pèrdua de la identitat mallorquina”.
 |
I en tota etnografia, sempre hi apareixen símbols. Elements que ens transmeten tot un allau de normes, d’emocions, de vivències. Sempre existeix un referent que desprèn cultura. I a la memòria del treball deixam ben clar que “calia aleshores trobar un protagonista que exemplifiqués el lament, la tristor i la desesperança i, contràriament al que la intuició pugui dir, el personatge ha estat l’ametller”.
