Els treballs a la Cova del Camp del Bisbe (Sencelles) s'iniciaren l'any 2013 amb el suport i finançament de l'Ajuntament de Sencelles i la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver, propietària de la finca on es troba la cova. Durant aquella primera campanya es dugueren a terme treballs de desempedregament, desbrossament i neteja de l'interior de la cova i de la finca. Aquesta intervenció tenia com a objectiu l'adequació d'aquests espais amb la intenció de què fos el punt d'inici de la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx, inaugurada aquell mateix any per l'Ajuntament de Sencelles.

Llegeix més...
Llegeix més...

Exterior de la cova abans d'iniciar els treballs l'any 2013

i al final de la campanya de 2015

A mesura que es despedregava i netejava l'interior de la cova, sortien a la llum fragments de ceràmica prehistòrica i restes humanes corresponents a l'època Naviforme (1600-900 A.C.)que indicaven que s'havia emprat com a necròpolis durant aquell mateix període. Aquesta troballa ens va permetre constatar que la freqüentació d'aquesta cavitat per part dels humans s'havia iniciat abans del que es pensava, ja que havia estat catalogada anys anteriors com d'època talaiòtica (900-550 A.C.).

Durant les recents campanyes d’excavació a la Cova del Camp del Bisbe s’ha pogut recuperar una de les col·leccions de botons més especials de la Prehistòria balear.

Aquests formaren part de la roba o, tal vegada, d'algun tipus de sudari que duien els difunts en ser dipositats damunt del trespol de la cova durant el període naviforme mig (1450-1200 A.C.). El període naviforme, també conegut com a pretalaiòtic o edat del bronze balear, abasta un marc temporal entre el 1600 i el 1050 A.C. que es subdivideix en naviforme inicial (1600-1450 A.C.), mig (1450-1200 A.C.) i final (1200-1050 A.C.). A l'espera de resultats de les datacions de Carboni 14 en curs que podrien matitzar el que aquí diem, de moment el tipus d'aixovars apareguts i una datació realitzada sobre llavors situaria l'ús funerari de la cova en el naviforme mig.


1. Què són?

La majoria dels botons recuperats corresponen al que es coneix en el món de l’arqueologia com a botons de perforació en "V". El seu nom fa referència a la forma que prenen les perforacions per cosir-los a la roba (Figura 1).

Llegeix més...

Figura 1. Vista invertida d’un botó seccionat

per la meitat amb la característica forma en “V”

(Dibuix de Magdalena Escalas).

Tot i compartir el sistema de perforació, aquests botons poden presentar-se sota un ventall de formes molt variat: des de la forma cònica o forma de closca de tortuga que serien els més antics i que no apareixen a la cova, fins a les formes més recents que reprodueixen un trapezi o una piràmide (Figura 2).

Llegeix més...

Figura 2. Botons de la Cova del Camp del Bisbe fabricats

en ivori d’elefant (a dalt), en os a la segona fila, en ullals

de porc a baix i botons en miniatura a la fila inferior

(Fotografia Projecte CCB).

Malauradament, la cova va patir un fort incendi que va cremar i calcinar molts dels botons. Ignorem si aquest incendi va ser accidental o si formava part de la neteja i sanejament que s'hi realitzava periòdicament per poder seguir fent ús de l'espai funerari. Les filtracions d’aigua també han provocat que molts botons es fragmentessin en petits bocins, moltes vegades impossibles d'aferrar.

Aquest fet ens dificulta poder dir exactament quants botons hi havia originàriament a la cova. En base a les diferents parts de cada bocí i als que sí que es conserven complets, calculem que aproximadament tenim representats uns 130 botons dels 220 fragments recuperats. Aquesta xifra posiciona la Cova del Camp del Bisbe com la cova de Mallorca amb un major nombre de botons de perforació en “V” i la segona de totes les Illes Balears. A la primera, la Cova d’es Càrritx de Ciutadella, es van recuperar 180 botons.

L'any passat per aquest temps (Sa Sella 131, de juny a setembre de 2012) vaig escriure un article sobre l’honorable diputada sencellera, Antònia Vallès i Ramis, repassant la seva activitat parlamentària, o més ben dit, la seva patent poca activitat parlamentària registrada.

Enguany, ja hi tornam a ser. Però ara hi ha polèmica per dos aspectes diferent relatius a la seva activitat com a diputada.

La primera fa referència, com l'any passat, a la seva poca activitat. Si durant el primer any d'exercir el seu càrrec, pel qual va sortir elegida al mes de juny de 2011, només havia fet una acció, en concret havia formulat una pregunta al conseller de Medi Ambient, durant el seu segon any de mandat, n'ha fet DUES, és a dir, durant l'any passat va intervenir el doble que el primer any. Enhorabona! Una ha estat sobre l'Associació del Càncer i una altra sobre la Beata Francinaina.

Llegeix més...

Jo diria que, si una persona durant tot un any ha fet el doble de feina que l'any anterior i ha cobrat (per què li pagam entre tots uns 60.000 euros!), és senyal que això progressa ben adequadament, se la d'incentivar i és de preveure que quan arribi al seu darrer any de mandat, el quart, l'any 2014-2015 en farà 8. Ànims Antònia, que tu ho podràs fer!, Ara l'objectiu marcat per a l'any que ve és fer-ne 4, entesos?

La segona causa que ha fet que la diputada del PP fos objecte de polèmica ha estat la seva misteriosa absència del Parlament i de la Comissió d'Assumptes Institucionals Generals de la qual en forma part, justament al moment quan s'havia de votar una proposta presentada pels socialistes demanant al Govern que participàs en les despeses de demolició de les estructures d'obres inacabades dels famosos adossats de Ruberts. El més sorprenent és que aquesta mateixa petició s'havia aprovat per unanimitat a un plenari de l'Ajuntament de Sencelles, on recordem que la diputada també hi és amb el càrrec de regidora i cap de l'oposició en representació del PP.

Llegeix més...

La proposició rebutjada al Parlament per la majoria absoluta del PP reclamava que el Govern de les Illes Balears es fes càrrec del 75% dels costs de demolició, el que vénen a ser un poc més de 22.000 euros. D'aquesta manera es reclamava per al municipi de Sencelles el mateix tracte que sí ha tengut l'Ajuntament de Campos (governat per un pacte liderat pel PP) amb el qual Govern hi col·laborà a l'hora de pagar la demolició dels apartaments il·legals de Ses Covetes.

Per què a Sencelles votam una cosa i al Parlament no hi acudim? Seria per no haver de votar el contrari? No tenim gaire poder d'influència? Tan difícil és que Sencelles tengui el mateix que ha tengut un altre municipi? Tots som iguals o aquí hi ha parts i quarts?

Miranda Miret i Mairata

Llegeix més...
L’estiu de l’any 2013, en el transcurs d’una de les passejades culturals que s’han consolidat prou bé dins el programa de les festes de la Mare de Déu d’Agost, la noble Família Maroto-Cotoner va obrir-nos les portes de la seva residència d’estiueig a Sencelles. Parlem de Can Maroto de Cas Canar. Davant el centenar gros de sencellers i sencelleres que vam tenir-hi accés, ja férem la corresponent explicació d’aquesta casa no absenta de història, ni de capítols que la relacionen amb el nostre poble. Una casa, emperò, reservada exclusivament al gaudi i al descans dels seus propietaris, que a molts de nosaltres podia semblar-nos inaccessible. L’experiència d’aquella vetllada feu pregona l’hospitalitat dels senyors, el seu interès i la seva delecta admiració per les coses del nostre poble i del nostre municipi. Tant és així, que una de les netes de l’actual senyora, ha triat Sencelles per contreure matrimoni el proper mes de juliol. Davant aquesta avinentesa, que pensem que no passarà desapercebuda, hem cregut convenient refrescar la memòria del que explicàrem durant la dita visita i presentar-ho de bell nou.
Fora tractar-se d’una gran possessió amb extensió de finques, Can Maroto és una de tantes cases de Mallorca construïdes per ser la segona residència d’una d’aquelles famílies que, sense descendir dels llinatges de l’antiga noblesa, pels seus mèrits s’havien distingit i passaren a  formar part de l’alta societat. Dins aquest estament, que es feu ben coneixedor a Sencelles, fàcilment hi trobaríem militars, capellans, terratinents i pagesos enriquits. Gent que gaudia del respecte i l’afecte dels seus conciutadans, en uns moments en que les classes estaven prou marcades i diferenciades, però que les relacions entre unes i altres eren fluides i cordials, i fins tot no s’hi feien estranyes les aliances matrimonials.

Qui dies passa... anys empeny!

En aquesta secció de la revista que fa estona que no sortia, tornam a reprendre la comparació de dues fotos: una antiga i l'altra de recent.

En aquest cas, com podeu comprovar, es tracta d'una imatge del carrer des Rafal, des de l'entorn d'abans d'arribar a la creu cap a plaça de l'església.

La foto antiga és de finals de la dècada dels anys 10 o de principi dels anys 20 del segle passat. Això sempre, més o manco, ja que si ens hi fixam, un detall que ens pot ajudar a la datació de la il·lustració, pot ser veure els suports als frontis per transportar l'electricitat. I ja sabem com a Sencelles la primera fàbrica generadora d'energia elèctrica s'hi instal·là l'any 1913 (l'any que ve serà el primer centenari de l'electrificació del nostre municipi!) per tant, sabem per això que no pot ser una imatge d'abans de 1913. Fixau-vos bé també amb la presència a mitjan carrer d'unes quantes bísties esperant enganxar el carro.

Llegeix més...
Llegeix més...

La foto moderna és de finals del mes de novembre de 2012. Com ha canviat la vida en uns cent anys!. Al carrer ara hi ha més elements... no hi ases però sí molts de cotxes aparcats!. Encara que és perfectament reconeixedora el punt exacte on es va fer la foto antiga per la forma dels portals de les cases dels voltants.

Miranda Miret Mairata

Primers resultats de les excavacions arqueològiques a la Cova del Camp del Bisbe de Sencelles 2014

Beatriz Palomar Puebla i Lua Valenzuela Suau

El passat mes d'agost es dugué a terme la primera campanya d'excavacions arqueològiques a la Cova del Camp del Bisbe, situada a la rotonda que mena de Sencelles cap a Costitx.

Aquest projecte arrencà l'estiu de 2013 amb l'objectiu de netejar i adequar la cova com a punt de partida de la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx que l'Ajuntament de Sencelles volia posar en marxa i que, a dia d'avui, ja està funcionant. No obstant, durant es tasques de neteja, els responsables ja s'adonaren que el dipòsit arqueològic no estava esgotat sinó tot el contrari. Es trobaren clars indicis que a la cova encara romanien restes d'una necròpolis prehistòrica desconeguda fins al moment.

Llegeix més...

Entrada a la cova del Camp del Bisbe. L'adequació de l'entorn,

com a part de la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx

promoguda per l l'ajuntament de Sencelles, atreu nombrosos visitants.

Vàrem començar parlant del vell lledoner de la plaça i avui m'agradaria fer referència a un altre arbre igualment singular i centenari que també està sembrat a la plaça. És l'olivera situada a l'entrada de l'església devora la rectoria.
És un arbre centenari però a diferència del lledoner la seva infància i joventut la va passar lluny del nostre poble. És sencellera d'adopció des de l'any 1988 en què fou trasplantada al lloc on ara està en motiu del 750 aniversari de la fundació de la nostra Parròquia.
Llegeix més...
És sens dubte l'arbre mediterrani més característic, originari de l'Àsia menor. Del fruit de l'olivera, l'oliva se n'extreu l'oli que és a la vegada aliment, medicina, cosmètic i fins fa poc combustible per il·luminar les llars. La seva fusta és molt valorada per fer estris per a la llar i com a llenya per fer foc. Però l'olivera per damunt de tot és un arbre sagrat. Es podem dir l'arbre sagrat per excel·lència. És símbol de la pau, de l'ansiada pau, simbolitza el martiri, la saviesa i també la fecunditat. Les seves branques són utilitzades a moltes cerimònies religioses.
Igual que el lledoner és un arbre mitològic. A la mitologia grecoromana era el símbol de la pau i estava consagrat al deus Júpiter i Minerva. Però és sens dubte al cristianisme on l'olivera agafa tot el protagonisme. Simbolitza el principi i el final de la vida de l'home. El seu oli acompanya el naixement i la mort en els sagraments del baptisme i l'extremunció.
A la Pasqua els rams beneïts el Diumenge de Rams es col·loquen rere el portal, en el saló o a la finestra per esquivar desgràcies i els temuts llamps. Hi ha la creença que a una olivera no hi pot caure un llamp. Antigament dia 29 d'abril, festivitat de Sant Pere Màrtir, es beneïen rams d'olivera que es lligaven en forma de creu al mig d'una canya i es clavaven als camps i a les vinyes per evitar glaçades tardanes i calabruixades.