Aquest any 2023 es compleix el cinquè centenari de la compra-venta de la possessió d’Aireflor per part de la família Ramis que encara la manté. Estem parlant d’una de les finques més importants del terme de Sencelles per la seva història i la seva extensió. Arribà a tenir en els moments de més bonança, més de 300 quarterades. Els Ramis l’adquiriren dels Sureda, després marquesos de Vivot, els quals a Sencelles s’hi reservarien el cinquè fideïcomís unit al seu llinatge; aquest era constituït per la possessió de s’Ariçal. La transacció es dugué a terme just després que acabessin els conflictes de la revolta de les Germanies (1521-1523), concretament dia 7 d’octubre de 1523, entre el cavaller Don Salvador Sureda i Miquel Ramis Gili, després dit de Ayreflor.

Els Ramis de Ayreflor, havien iniciat la seva filiació en el llunyà segle XIII i durant la història, els seus membres han ocupat càrrecs i oficis privatius de l’alt estament del Braç Noble mallorquí. Amb la Conquesta de 1229 i acompanyant al Rei En Jaume I, aquest llinatge vingué a l’illa de Mallorca. Primerament s’instal·laren en el terme de Muro, iniciant aquella noble filiació D. Berenguer de Ramis, prohom de Mallorques. El seu besnet, Joan Ramis i Sunyer, va traslladar en el s. XIV la residència a Sencelles. Josep Ramis de Ayreflor i Sureda, en el seu llibre Alistamiento Noble de Mallorca, ens explica així aquells orígens sencellers: “... Juan Ramis, nacido por el año 1330, + en 1407, [fué] Baile Real y Jurado mayor de la villa de Sansellas en distintas ocasiones, tronco de esta Casa, cuyo hijo Ponce Ramis, esposo de Valensa Font, compró en 12 de Mayo de 1433 la alquería Starás de Cas Canar (Sansellas) que cabrevó en 1517 su biznieto Miguel Ramis. Este, primero de su nombre (Han llevado el nombre de Miguel quince generaciones continuadas, por la rara coincidencia de no haber faltado desde el siglo XV descendencia varonil á los primogénitos de esta Casa, y por haberse continuado siempre por ellos la sucesión, hasta la muerte de Don Miguel Ramis de Ayreflor y Ramis de Ayreflor XV de su nombre, acaecida el 21 Julio de 1908), adquirió seis años más tarde (1523) la vieja alquería Ayreflor, llamada Rahal Arrahin Abenhalar (heredad de los olores ó aromas) durante el dominio de los árabes en esta Isla, denominación que unió a su apellido, siendo así conocida desde aquella época su familia...”

Durant les recents campanyes d’excavació a la Cova del Camp del Bisbe s’ha pogut recuperar una de les col·leccions de botons més especials de la Prehistòria balear.

Aquests formaren part de la roba o, tal vegada, d'algun tipus de sudari que duien els difunts en ser dipositats damunt del trespol de la cova durant el període naviforme mig (1450-1200 A.C.). El període naviforme, també conegut com a pretalaiòtic o edat del bronze balear, abasta un marc temporal entre el 1600 i el 1050 A.C. que es subdivideix en naviforme inicial (1600-1450 A.C.), mig (1450-1200 A.C.) i final (1200-1050 A.C.). A l'espera de resultats de les datacions de Carboni 14 en curs que podrien matitzar el que aquí diem, de moment el tipus d'aixovars apareguts i una datació realitzada sobre llavors situaria l'ús funerari de la cova en el naviforme mig.

1. Què són?

La majoria dels botons recuperats corresponen al que es coneix en el món de l’arqueologia com a botons de perforació en "V". El seu nom fa referència a la forma que prenen les perforacions per cosir-los a la roba (Figura 1).

Figura 1. Vista invertida d’un botó seccionat per la meitat amb la característica forma en “V” (Dibuix de Magdalena Escalas).

Tot i compartir el sistema de perforació, aquests botons poden presentar-se sota un ventall de formes molt variat: des de la forma cònica o forma de closca de tortuga que serien els més antics i que no apareixen a la cova, fins a les formes més recents que reprodueixen un trapezi o una piràmide (Figura 2).

Figura 2. Botons de la Cova del Camp del Bisbe fabricats en ivori d’elefant (a dalt), en os a la segona fila, en ullals de porc a baix i botons en miniatura a la fila inferior (Fotografia Projecte CCB).

Malauradament, la cova va patir un fort incendi que va cremar i calcinar molts dels botons. Ignorem si aquest incendi va ser accidental o si formava part de la neteja i sanejament que s'hi realitzava periòdicament per poder seguir fent ús de l'espai funerari. Les filtracions d’aigua també han provocat que molts botons es fragmentessin en petits bocins, moltes vegades impossibles d'aferrar.

Aquest fet ens dificulta poder dir exactament quants botons hi havia originàriament a la cova. En base a les diferents parts de cada bocí i als que sí que es conserven complets, calculem que aproximadament tenim representats uns 130 botons dels 220 fragments recuperats. Aquesta xifra posiciona la Cova del Camp del Bisbe com la cova de Mallorca amb un major nombre de botons de perforació en “V” i la segona de totes les Illes Balears. A la primera, la Cova d’es Càrritx de Ciutadella, es van recuperar 180 botons.

L’estiu de l’any 2013, en el transcurs d’una de les passejades culturals que s’han consolidat prou bé dins el programa de les festes de la Mare de Déu d’Agost, la noble Família Maroto-Cotoner va obrir-nos les portes de la seva residència d’estiueig a Sencelles. Parlem de Can Maroto de Cas Canar. Davant el centenar gros de sencellers i sencelleres que vam tenir-hi accés, ja férem la corresponent explicació d’aquesta casa no absenta de història, ni de capítols que la relacionen amb el nostre poble. Una casa, emperò, reservada exclusivament al gaudi i al descans dels seus propietaris, que a molts de nosaltres podia semblar-nos inaccessible. L’experiència d’aquella vetllada feu pregona l’hospitalitat dels senyors, el seu interès i la seva delecta admiració per les coses del nostre poble i del nostre municipi. Tant és així, que una de les netes de l’actual senyora, ha triat Sencelles per contreure matrimoni el proper mes de juliol. Davant aquesta avinentesa, que pensem que no passarà desapercebuda, hem cregut convenient refrescar la memòria del que explicàrem durant la dita visita i presentar-ho de bell nou.
Fora tractar-se d’una gran possessió amb extensió de finques, Can Maroto és una de tantes cases de Mallorca construïdes per ser la segona residència d’una d’aquelles famílies que, sense descendir dels llinatges de l’antiga noblesa, pels seus mèrits s’havien distingit i passaren a  formar part de l’alta societat. Dins aquest estament, que es feu ben coneixedor a Sencelles, fàcilment hi trobaríem militars, capellans, terratinents i pagesos enriquits. Gent que gaudia del respecte i l’afecte dels seus conciutadans, en uns moments en que les classes estaven prou marcades i diferenciades, però que les relacions entre unes i altres eren fluides i cordials, i fins tot no s’hi feien estranyes les aliances matrimonials.

Vàrem començar parlant del vell lledoner de la plaça i avui m'agradaria fer referència a un altre arbre igualment singular i centenari que també està sembrat a la plaça. És l'olivera situada a l'entrada de l'església devora la rectoria.
És un arbre centenari però a diferència del lledoner la seva infància i joventut la va passar lluny del nostre poble. És sencellera d'adopció des de l'any 1988 en què fou trasplantada al lloc on ara està en motiu del 750 aniversari de la fundació de la nostra Parròquia.

És sens dubte l'arbre mediterrani més característic, originari de l'Àsia menor. Del fruit de l'olivera, l'oliva se n'extreu l'oli que és a la vegada aliment, medicina, cosmètic i fins fa poc combustible per il·luminar les llars. La seva fusta és molt valorada per fer estris per a la llar i com a llenya per fer foc. Però l'olivera per damunt de tot és un arbre sagrat. Es podem dir l'arbre sagrat per excel·lència. És símbol de la pau, de l'ansiada pau, simbolitza el martiri, la saviesa i també la fecunditat. Les seves branques són utilitzades a moltes cerimònies religioses.
Igual que el lledoner és un arbre mitològic. A la mitologia grecoromana era el símbol de la pau i estava consagrat al deus Júpiter i Minerva. Però és sens dubte al cristianisme on l'olivera agafa tot el protagonisme. Simbolitza el principi i el final de la vida de l'home. El seu oli acompanya el naixement i la mort en els sagraments del baptisme i l'extremunció.
A la Pasqua els rams beneïts el Diumenge de Rams es col·loquen rere el portal, en el saló o a la finestra per esquivar desgràcies i els temuts llamps. Hi ha la creença que a una olivera no hi pot caure un llamp. Antigament dia 29 d'abril, festivitat de Sant Pere Màrtir, es beneïen rams d'olivera que es lligaven en forma de creu al mig d'una canya i es clavaven als camps i a les vinyes per evitar glaçades tardanes i calabruixades.

Els treballs a la Cova del Camp del Bisbe (Sencelles) s'iniciaren l'any 2013 amb el suport i finançament de l'Ajuntament de Sencelles i la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver, propietària de la finca on es troba la cova. Durant aquella primera campanya es dugueren a terme treballs de desempedregament, desbrossament i neteja de l'interior de la cova i de la finca. Aquesta intervenció tenia com a objectiu l'adequació d'aquests espais amb la intenció de què fos el punt d'inici de la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx, inaugurada aquell mateix any per l'Ajuntament de Sencelles.

Exterior de la cova abans d'iniciar els treballs l'any 2013 i al final de la campanya de 2015

A mesura que es despedregava i netejava l'interior de la cova, sortien a la llum fragments de ceràmica prehistòrica i restes humanes corresponents a l'època Naviforme (1600-900 A.C.)que indicaven que s'havia emprat com a necròpolis durant aquell mateix període. Aquesta troballa ens va permetre constatar que la freqüentació d'aquesta cavitat per part dels humans s'havia iniciat abans del que es pensava, ja que havia estat catalogada anys anteriors com d'època talaiòtica (900-550 A.C.).

Primers resultats de les excavacions arqueològiques a la Cova del Camp del Bisbe de Sencelles 2014

Beatriz Palomar Puebla i Lua Valenzuela Suau

El passat mes d'agost es dugué a terme la primera campanya d'excavacions arqueològiques a la Cova del Camp del Bisbe, situada a la rotonda que mena de Sencelles cap a Costitx.

Aquest projecte arrencà l'estiu de 2013 amb l'objectiu de netejar i adequar la cova com a punt de partida de la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx que l'Ajuntament de Sencelles volia posar en marxa i que, a dia d'avui, ja està funcionant. No obstant, durant es tasques de neteja, els responsables ja s'adonaren que el dipòsit arqueològic no estava esgotat sinó tot el contrari. Es trobaren clars indicis que a la cova encara romanien restes d'una necròpolis prehistòrica desconeguda fins al moment.