L’estiu de l’any 2013, en el transcurs d’una de les passejades culturals que s’han consolidat prou bé dins el programa de les festes de la Mare de Déu d’Agost, la noble Família Maroto-Cotoner va obrir-nos les portes de la seva residència d’estiueig a Sencelles. Parlem de Can Maroto de Cas Canar. Davant el centenar gros de sencellers i sencelleres que vam tenir-hi accés, ja férem la corresponent explicació d’aquesta casa no absenta de història, ni de capítols que la relacionen amb el nostre poble. Una casa, emperò, reservada exclusivament al gaudi i al descans dels seus propietaris, que a molts de nosaltres podia semblar-nos inaccessible. L’experiència d’aquella vetllada feu pregona l’hospitalitat dels senyors, el seu interès i la seva delecta admiració per les coses del nostre poble i del nostre municipi. Tant és així, que una de les netes de l’actual senyora, ha triat Sencelles per contreure matrimoni el proper mes de juliol. Davant aquesta avinentesa, que pensem que no passarà desapercebuda, hem cregut convenient refrescar la memòria del que explicàrem durant la dita visita i presentar-ho de bell nou.
Fora tractar-se d’una gran possessió amb extensió de finques, Can Maroto és una de tantes cases de Mallorca construïdes per ser la segona residència d’una d’aquelles famílies que, sense descendir dels llinatges de l’antiga noblesa, pels seus mèrits s’havien distingit i passaren a formar part de l’alta societat. Dins aquest estament, que es feu ben coneixedor a Sencelles, fàcilment hi trobaríem militars, capellans, terratinents i pagesos enriquits. Gent que gaudia del respecte i l’afecte dels seus conciutadans, en uns moments en que les classes estaven prou marcades i diferenciades, però que les relacions entre unes i altres eren fluides i cordials, i fins tot no s’hi feien estranyes les aliances matrimonials.
Els orígens de l’actual propietat els trobem en una finca important documentada per primera en el segle XVIII. En el cadastre de 1756 apareix ressenyada a nom de la senyora Rosa Arrom, vídua de Joan Carbonell, àlies Poixot. El nom que se l’hi donava era Predio Son Poxot, les cases valorades en 250 lliures mallorquines i tot el conjunt, és a dir el valor afegit de les terres sumava un total de 1630 lliures mallorquines. Com les altres possessions importants de Cas canar, Can Garau i Can Romanyà, aquesta també tenia la seva posada en el carrer d’Es Rafal de Sencelles. Cap a finals del mateix segle i principis del XIX part de la finca s’establí entre algunes famílies del llogaret de Cas Canar i així sorgí el redol de cases que trobem en el camí de Can Florit. Entrat el segle XX un fet rellevant marca la història de la casa. Es adquirida pel senyor Manuel de Despujol i Pou, militar, oficial de l’Armada, casat amb la noble Maria Soledat Maroto i de Moxó, Orlandis i de Moxó, de la Casa de l’Excm. Marqués de Casa Ferrandell, títol nobiliari distingit amb Grandesa d’Espanya.
Aquella dignitat fou concedida l’any 1790 pel Rei Carles V (Carles IV d’Espanya) amb la denominació de Marquesat de la Cova i el primer beneficiari fou Don Ignasi de Ferrandell i Gual-Moix, de Verí i de Puigdorfila, senyor de les cavalleries i feus de la Cova, de Valldemosa, i Orient, tinent de dragons d’Almansa, regidor perpetu de Ciutat de Mallorca, diputat del Regne de Mallorca, etc. Casat amb Carme de Castellví i Ferrer-Pinós, dels barons d’Alcàsser, morí sense descendència. Va succeir-lo en el títol de marquesa la seva neboda Maria Francesca de Villalonga-Mir i Ferrandell, de Pinós i Gual-Moix, la qual per tal de perpetuar la memòria del llinatge Ferrandell va obtenir l’any 1806 llicència per canviar la denominació del marquesat, passant a ser aleshores de Casa Ferrandell. Era casada amb el militar d’origen toledà Ramón Maroto Gozàlez Ruiz i Herrera. La família tenia el palau pairal en el carrer de Sant Jaume de Ciutat i enterrament en el túmul familiar que hi havia davant la capella de Sant Pere de la Catedral (avui capella del Santíssim). Aprofundim, ni que sigui amb unes pinzellades, en la prolífica història del marquesat perquè a partir d’aquell matrimoni format per Don Manuel de Despujol i la senyora Soledat Maroto i de Moxó, el títol quedarà lligat amb la casa de Cas Canar.
En la dècada dels anys vint aquests senyors inicien una reforma integral de les cases, seguint els cànons de l’arquitectura regionalista tan popularitzada llavors. Aquest estil es troba relacionat amb el moviment polític i cultural regionalista que apareix a principis del segle XX a tota Espanya, com a conseqüència de la crisi del 98. Aquest corrent arquitectònic neix com a resposta en els problemes que tenia plantejats l’arquitectura a nivell estatal i que derivaven de la incapacitat creativa de l’eclecticisme de finals del segle anterior. Es basa en la recuperació, per part de cada regió, de la pròpia arquitectura tradicional tot emprant llenguatge historicista i un tant romàntic. Un dels màxims exponents a l’illa ben bé podria ser el palau de Sa Torre Cega, a Cala Rajada, que l’arquitecte Guillem Reynés va aixecar per la família March. A partir de la reforma Despujol-Maroto, la casa de Cas Canar s’inscriu dins aquest estil. La distribució s’ordena a partir d’una clastra central que s’hi accedeix des de el camí de Sencelles a través d’una gran portalada, com a les possessions mallorquines. Just en el mig d’aquesta hi trobem el típic coll de cisterna i envoltant-la, la casa dels amos, la capella i l’escalonada amb barana de pedra esculpida que condueix a un jardí amb pèrgola i en el que hi pren un gran protagonisme el grandiós pi que es fa visible a tota la contrada. Després trobem la torre, coronada amb els típics merlets i que mostra els escuts de Ferrandell i Maroto, la seva posició estratègica permet unes vistes estratègiques a bona part de l’illa. I en darrer terme i tancant el conjunt de la clastra, el cos de la casa principal o de ca els senyors, amb una segona façana que dona a la carretera i la principal, que es interior i amb el portal forà coronat per l’escut de la família Moix, extingit en el segle XVIII i que la de Maroto en fou hereva dels seus títols i estats amb gravamen de nom i armes. 
De les construccions que formen el conjunt, encara que no sigui el més imponent, la capella ocupa un lloc destacat. S’aixeca com si fos una petita ermita de la ruralia. D’una sola nau, amb doble vessant, s’hi accedeix per un portal central a la façana i coronat per el clàssic ull de bou. A l’anguila, que és a on s’ajunten els dos aiguavessos, hi trobem l’indispensable espadanya amb la campaneta. Tot d’una que fou construïda el rector de Sencelles, que aleshores ho era mossèn Guillem Parera, va demanar al bisbat llicència per erigir-la en oratori públic i així els senyors l’obrien perquè cada diumenge s’hi celebrés la missa amb tots els veïns de Cas Canar, fins i tot quan ells no sojornaven a la casa. Primerament fou dedicat a la Puríssima Concepció, però avui en dia el trobem presidit per un valuós llenç de la Mare de Déu dels Desamparats, d’escola valenciana del segle XVII.
Una altre fet que honora la pietat d’aquests senyors fou el regal que feren a les monges del Convent de la Caritat, d’un dels esbossos que el pintor Agustí Buades havia fet de Sor Francinaina per el seu retrat definitiu. Aquest, ja sabem que fou pintat sota els auspicis del Comte de Santa Maria de Formiguera, Don Joan Antoni Zaforteza i Morro, Ferrer de Sant Jordi i de Vives. Un cop que va morir aquest, el dibuix va passar a la seva neboda Dona Concepció Moreno i Ferrer de Sant Jordi, Vda. de Pou, i d’aquesta a la família de Despujol. Dia 9 de maig de 1933 “... per complaure els desitjos de l’actual comunitat del Convent de Sencelles i en testimoni d’agraïment a la Venerable Fundadora, Dn. Manuel Despujol i Pou fa donació del quadre a l’esmentat Convent de Sencelles, amb la condició que la comunitat pregui per ell i família en les seves quotidianes oracions”, segons queda consignat en la nota de cessió.
Quan dona Soledat enviudà de Despujol, juntament amb la seva germana Maria Dolors, s’establí definitivament a la casa de Cas Canar i aquí hi visqueren fins que van morir. Ambdues eren germanes del quart Marqués de Casa Ferrandell, Ramon Maroto i de Moxó, Orlandis i de Moxó, gentilhome de càmera de S.M., amb exercici i servei, i senador del Regne.
Succeí a les senyores en la propietat de la casa, el seu nebot Don Alfonso Maroto i Coll, de Moxó i Roca, germà de Don Manel, cinquè Marqués. Actualment n’és propietària la seva vídua, Dona Carme Cotoner i de las Casas, de la Casa del Marqués de la Cènia, i els seus fills Ramon, actualment amb possessió del títol de marqués, Maria i Mercedes.
Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de Sencelles.
