Tots els que a casa hem tingut la sort d’haver estat formats en una educació, més bé, tradicional o pròpia de la nostra religió i cultura, sabem bé el significat que té el muntatge dels betlems en acostar-se els dies de Nadal. En el mateix sentit, coneixem la importància de cada una de les figures que entren en l’escena: sobre tota altre, la del Nin Jesús, la de la Puríssima, la de Sant Josep, els Reis d’Orient, els pastorets, els àngels anunciadors, fins i tot els animalets. També en la tradició nostrada de Mallorca hi tenen cabuda les figuretes de frares franciscans o ermitans. A propòsit de les presents festes de Nadal, avui vos parlaré del paper de Sant Josep en el nostre betlem casolà i de la devoció que els sencellers l’hi hem tingut al llarg d’aquests segles.

Sant Josep està en l’escena principal del Misteri de Nadal, malgrat el silenci evangèlic que el deixa a l’ombra. Veritablement Maria, per la gràcia de l’Esperit Sant, fou la que va concebre a Jesús, però Josep, guiat per la voluntat de Déu, l’hi va donar el seu nom d’ascendència davídica, el feu partícip de la tradició concreta del seu poble i l’hi va ensenyar un ofici, el de fuster. Per tot això és fàcil que un dia la Mare de Déu, amb tota naturalitat, pogués dir al seu Fill: “Ton pare i jo...”, ho llegim a l’Evangeli de Lluc (cap. 24). Després de l’Anunciació que relata el mateix Evangelista, un altre, Mateu, ens parla de la de Josep: El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: “Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble”. Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: “La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres»”. Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. (Mat., 1, 18-24).

Llegeix més...

Dia 1. Visites. Als cementeris de Sencelles i Biniali per honorar als familiars difunts com és tradició.

 

Llegeix més...
Llegeix més...

 

Dia 2. Exhumació. De la fossa de Porreres amb més de 100 assassinats per la repressió del cop d'estat del 18 de juliol de 1936. Se suposa que hi ha enterratd els sencellers Miquel Ques Torrens i Llorenç Ferragut Pericàs.

 

Llegeix més...

 

Foto cedida per l'Ajuntament de Porreres.

Dia 2. Funeral. Comunitari celebrat a la Parròquia de Sant Pere de Sencelles en record dels 25 finats que pertanyien a la parròquia i moriren entre novembre de 2015 i octubre de 2016.

 

Llegeix més...

 

Dia 4. Solidaritat. La demostrada pel comitè local de Proposta per les Illes (el PI) de Sencelles i Biniali que va lliurar la recaptació (150 euros) del seu sopar solidari fet a Biniali dia 13 d'octubre, i n'hi afegí 150 més, en total 300 euros per a l'entitat benèfica Càritas Parroquial.

Dia 1. Ajudes. Del Consell de Mallorca als ajuntaments de l'illa. A Sencelles es faran quatre projectes: els acabats interiors del Casal de Cultura de Can Garau, la pavimentació del camí dels Puputs a Biniali, millores al poliesportiu i un projecte que consisteix en la ralentització del trànsit al carrer dels Bons Aires.

Dia 2. Teatre. Infantil a la Biblioteca amb l'obra Ballant Newton amb la ballarina Catalina Carrasco i Gaspar Morey com al Doctor Biomecànica.

Llegeix més...

Dia 3. Polèmica. Per la suposada estafa dels pares de la nina Nadia Nerea que va anar a l'escola de Sencelles ja que durant un temps va residir a Biniali.
Dia 7. Betlem. A la Biblioteca amb la participació dels més petits.

Llegeix més...

Programa desembre - Activitats

biblioteca

Dia 10. Destrucció. Del plafó ceràmic dedicat a la Beata, al costat del pont del torrent de Solleric, camí de Sarissal. Segurament un camió va tomar el monument.
Llegeix més...

El passat dia 27 de novembre, amb un seguit d’actes molt solemnes, es clausurà a Ciutat de Mallorca l’Any de Ramon Llull. Sencelles ha estat un dels pobles que pot enorgullir-se per haver-se adherit en aquesta magna celebració del set centè aniversari de la mort del mallorquí més universal de tota la història. En bon punt es constituí una comissió formada per la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver, Es Jonc, Es Pou Major, Sencelles Difusió Cultural, Coral Sor Francinaina, la Biblioteca pública de Sencelles, la Parròquia de Sant Pere i l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Sencelles. Entre tots s’ha pogut presentar un ample i ben polit programa d’activitats i celebracions ben dignes de ser guardades en la memòria col·lectiva del nostre poble.

Llegeix més...

Dia 22 d’abril s'obrí l’Any a Sencelles amb un concert de poemes de Llull musicats pel cantautor Joan Manel Escobedo i que contà amb les intervencions del Doctor Gabriel Ensenyat, de la Universitat de les Illes Balears, amb les que contextualitzava cada una de les obres interpretades durant el recital. Aquest concert fou patrocinat pel M. Iltre. Ajuntament de Sencelles.

Al dia següent fou celebrada una missa solemne en honor del Beat mallorquí, que presidí mossèn Nadal Bernat i Salas, pro vicari general del Bisbat de Mallorca i delegat diocesà per l'Any Llull. Per l'ocassió fou col.locat en el presbiteri un llenç del segle XVIII que representa a Ramon Llull i que guarden les monges del Convent de la Caritat de Sencelles. Acte seguit, quan la celebració litúrgica va acabar, fou beneït un plafó ceràmic que es descobrí en el frontis de la rectoria, que representa al Beat Ramon Llull i que quedarà com a testimoni d'aquestes celebracions de Sencelles. Aquesta obra, signada per Enrique San Antonio, de Riba-roja de Túria (València), ha estat una donació del cronista Jordi Llabrés i Sans al poble de Sencelles. Els que es feren presents a la festa foren obsequiats amb una estampa que reprodueix el dit medalló.

Dia 21 de maig, la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver va organitzar la seva primera visita cultural lul·liana. Aquest cop a Palma; durant la qual i de la mà de l'historiador Tomàs Vibot, vam poder conèixer indrets relacionats amb la vida i història del Beat. Així iniciarem el recorregut a la Plaça Major, lloc on segons la tradició hi havia la casa natal de Ramon Llull, la parròquia de Santa Eulalia, l'Estudi General Lul.lià i el col.legi de la Sapiència. L'itinerari va acabar en el Convent de Sant Francesc, on hi trobem el seu sepulcre a la capella de la Puritat de la Mare de Déu.

Llegeix més...

La posada en venta del casal de Can Garrover suposarà la pèrdua d’un espai que ha estat molt significatiu per generacions de sencellers i sencelleres. La seva trajectòria com a lloc obert a la vida social del nostre poble s’inicià fa just un segle i son moltes les vivències que la gent conta i pot contar. Davant aquest fet el Centre Cultural de Sencelles està treballant per deixar constància de tota aquesta història als més joves i als que vindran després. En el proper número de la revista Sa Sella Can Garrover hi tindrà dedicat un espai monogràfic.

Des de l’equip de redacció volem convidar a la participació. Volem animar a les persones que vulguin escriure una col·laboració tot expressant el seu testimoni o la seva vivència en aquest lloc emblemàtic i cabdal per a la cultura de Sencelles. I volem convidar, també, a la participació d’aquelles persones que puguin aportar fotografies d’aquest lloc; ja siguin de comèdies, trobades d’amistat, de l’època de l’Acció Catòlica, de les xocolatades de nuvis, de balls de disfresses, de “guateques”, etc.

Si algú disposa d’aquest tipus de material o s’anima a escriure el seu testimoni, ho pot comunicar a Jordi Llabrés i Sans, o a qualsevol membre de l’equip de redacció. Moltes gràcies.

Revista SA SELLA. Centre Cultural de Sencelles.

Dia 2. Celebració. Del fi de curs del grup excursionista Segall als jardins de can Malagana de Sencelles, amb música i un homenatge a l'historiador Gaspar Valero, l'escriptora Maria Antònia Oliver i el professor Joan Miralles. L'acte va ser amenitzat per músics de s'Estol des Gerricó i una lectura de poemes.

 

Llegeix més...
Llegeix més...
Llegeix més...

 

Dia 8. Exposició. De Llorenç Gual a can Grau organitzat per Sencelles Difusió Cultural fins al 28 de juliol.

 

Llegeix més...
Llegeix més...

 

Dia 9. Excursió. A la platja de s'Amarador organitzat per l'associació Pou Major.

 

Llegeix més...

 

Dia 10. Festes. De Sant Cristòfol a Biniali, amb sopar a la fresca, revetles, correfoc, premis, beneïdes de cotxes, etc. També hi va haver un intent de linxament degut a l'aglomeració de gent.

 

Llegeix més...
Llegeix més...

 

Dia 2. Plenari. De l'ajuntament on s'aprovà una moció de MÉS demanant la localització, la senyalització i l'exhumació de la fossa comuna del cementeri de Sencelles on hi enterrades víctimes assassinades durant la guerra civil i el franquisme.
 
Dia 3. Fira. De Biniali centrada en la temàtica dels jocs populars. Enguany ha deixat de ser en diumenge per passar a ser nocturna de dissabte vespre.
 
Llegeix més...

Dia 3. Taller. De fer parets mitgeres amb l'associació Més Que Pedra a la finca de la cova del Camp del Bisbe.

Llegeix més...