Conscient de la importància de l’etapa educativa infantil, conscient del potencial que tenen els infants, conscient de que només cal escoltar-los, observar-los i acompanyar-los en el seu desenvolupament, ells mateixos ens mostren dia a dia que això és així.

Per a nosaltres l’educació és una forma de veure la vida amb més alegria i menys tragèdia; però sobre tot és un camí conscient.

Amb ganes, amb força, amb curiositat i amb iniciativa l’equip de Sencelles du endavant un projecte comú, obert i respectuós cap els infants.

Pensant en l’infant com a ser competent que és, la nostra tasca és facilitar espais de relació on el seu acompanyament tingui un clima benvolent. El treball de les mestres cap a aquesta neutralitat benvolent té com a objectiu tenir molt clara la diferència entre acompanyament i intervenció. Amb l’acompanyament conscient la nostra feina arriba a un nivell alt d’empatia i comprensió que ens fa connectar amb el món emocional dels infants. Una escola oberta a les emocions dels infants és una escola que amb un respecte profund viu els infants en totes les seves expressions.

Un any més ens apropem a les festes de Nadal, època de fred...

Amb tants de dies de pluja, i observant la necessitat dels infants de sortir a l’aire lliure i jugar amb l’aigua, ens hem guarnit de roba especial per poder estar defora sense passar fred i poder-nos banyar. Estem acostumats a refugiar-nos a casa nostra a la que cauen quatre gotes, tothom agafem el cotxe encara que sabem les cues i el tràfic que ens trobarem aquests dies i pareix que ens molesta banyar-nos, la nostra cultura és així. Si en fixem amb els països del nord a on plou diàriament i fa molt més fred veurem que la seva vida quotidiana no s’atura per això, conviuen amb aquest estat climatològic. Així que ens hem interessat per com ho fan allà les escoletes per sortir al pati quan plou sovint. Vàrem descobrir que els infants d’allà surten cada dia amb els seus monos de pluja i les botes d’aigua. I efectivament, ben equipats els infants han gaudit de dies de pluja amb tot els aprenentatges que això implica: trasbalsaments, ho agafen d’aquí, ho duc allà, cau a terra i desapareix, oh! ja no ho podem recuperar... tornem a començar, miren a dalt, recuperen un grapat de gotes d’aigua, es seuen a terra sense que ningú els renyi i segueixen amb els seus importants projectes.

Ja estam a desembre i arriba el compte endarrere... vacances, Nadal, temps en família, menjars... cadascú li dóna un sentit propi a aquesta època. Nosaltres, a l'Escoleta, aprofitem aquests dies per donar un caire didàctic.

Com cada any, l'equip es reuneix i reflexiona sobre la nostra tasca, sobre el que reflectim als infants i a les famílies durant aquests dies i quin sentit li volem donar a les tradicions a les que ens sentim lligades.

Poc a poc anem consolidant la línia pedagògica que hem anant definint durant els darrers 5 anys, i arribat el moment de la celebració del Nadal fem una revisió al nostre paper com a mestres.

Com cada any ens sentim obligades a informar a les famílies de la importància de no caure en l'actitud consumista que s'espera de nosaltres en aquesta època, però avui dia podem trobar multitud d'informació d'associacions, d'institucions consumidores, de sostenibilitat... que elaboren fulletons sobre aquest tema. Així que la teoria està a l'abast de tothom, ara manca aplicar-la. Simplement fem un esment per recordar-ho i que alhora de comprar una jugueta ens venguin al cap aquestes paraules. Aprofitem Nadal per recordar-ho, però la realitat és que els nostres infants reben regals a totes hores: visites d'amics i familiars, aniversaris, un dia qualsevol que entrem a una botiga, recompenses per una actitud que esperem de l'infant ... un cúmul d'objectes, cada vegada més sofisticats i estereotipats, als que faran cas un parell de dies i després deixaran desterrats a un racó del calaix.

Vivim a un lloc on el sol es mostra present la majoria de dies a l’any i on la possibilitat de sortir a l’aire lliure és al nostre abast. Pretenem que els infants puguin gaudir d’espais exteriors de la mateixa manera que passen molt de temps a l’aula.

I no només a l’escola sinó també a casa seva els infants d’avui dia passen la major part del temps en espais tancats, asseguts i amb propostes molt dirigides.

Les estones de cura i d'atenció personal, com és l'hora de menjar, són indestriables de la resta de les considerades com a educatives. De fet, en aquests moments tenen lloc multitud d'aprenentatges que si no posem consciència se'ns passen desapercebuts. Per aquest motiu el moment de menjar té un pes molt important al projecte educatiu de l'escoleta de Sencelles "Els Molins", un moment que ha estat pensat, organitzat, reflexionat i que vos volem compartir.

Amaneix, surt el sol, els nins esperen impacients. Es preparen: es posen les jaquetes, agafen tot el necessari i es posen en fila davant la porta de l’aula esperant el moment... Avui sortim!

Quina aventura ens espera? Cada sortida és diferent, plena de sorpreses, hi ha dies que ens trobem amb un conegut que ens conta qualque anècdota o ens mostra el que està fent. Altres dies ens topem amb qualque animal i l’examinem de dalt a baix, inclòs hi ha sencellers que ens obren les portes de casa seva i ens conviden a agafar taronges dels seus arbres, a menjar una galeta, a observar les plantes del seu jardí o a jugar una estona al seu pati.