Quina és la teva connexió amb Sencelles?
Hola a tots els lectors de la revista Sa Sella. Em dic Christian Lazos, som francès, nascut el 27 de novembre de 1976 i visc a París. Som senceller de cor i pels meus orígens perquè som besnét d'Antonio Corró Llabrés de Ca'n Xesquet, nascut a Sencelles el 1896. Es va mudar a París el 1919 i hi va romandre uns quinze anys, on va conèixer la meva besàvia. Van tenir una filla (la meva àvia materna). Després d'aquells anys fora del seu poble natal, va tornar a viure a Sencelles fins al final de la seva vida.
Estic casat amb na Géraldine i tenim un fill de 10 anys anomenat Rafael. Vaig arribar a Mallorca per primera vegada quan tenia 8 mesos i no he faltat ni un sol any des de llavors. Quan som a Sencelles visc a la casa familiar situada davant de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, que ara acull la biblioteca municipal. En resum, fa gairebé 50 anys que venc de vacances a Sencelles cada any, i no penso canviar els meus hàbits!
Quin és el teu dia a dia en un lloc tan diferent com Sencelles?
Faig feina com a tècnic audiovisual en programes de televisió per a cadenes nacionals franceses. L'avantatge de viure a París és que tots els canals de televisió, tant públics com privats, són a la capital. No estic lligat a cap canal de televisió en particular perquè som autònom. Un dia puc estar treballant per les notícies de televisió, al següent cobrint curses de cavalls televisades, i un altre dia cobrint el sorteig d'Euromilions que es retransmet als països europeus participants... Mai faig el mateix, així que mai no m'avorreix, i no consider que el que faig sigui feina, sinó una passió. Em permet conèixer molta gent i veure coses a què normalment no tindria accés. És molt enriquidor.
Un recent estudi de Terraferida titulat “Inventari de la devastació de Mallorca 2015-2024” ha pogut classificar i quantificar el procés d’urbanització més recent. El darrer període estudiat va de l’estiu de 2021 a l'estiu de 2024 i mostra com els darrers tres anys s’han artificialitzat 546 hectàrees de sòl agrari i forestal a Mallorca. El treball analitza només el sòl rústic i va ser presentat en roda de premsa a Can Alcover per Mateu Vic i Jaume Adrover dia 15 de gener.
![]() |
La major part del sòl artificialitzat s'ha sacrificat per a la construcció i l'ampliació de fins a 846 xalets per a ús residencial i turístic (57%) seguits de les instal·lacions fotovoltaiques (25%). Els segueixen, a gran distància, les parcel·les usades com a magatzem i abocador (3%), els usos vinculats a la indústria, el comerç i els serveis, les pedreres, el viari i els aparcaments.
L'estudi es basa en l'anàlisi de la darrera capa de l’ortofotografia aèria de Mallorca feta pública, corresponent a les imatges de l'estiu de 2024 que permet ampliar les dades de 2015-2021, ja revelades per Terraferida. Aquestes dades confirmen que, lluny de frenar, la destrucció del sòl rústic i dels paisatges interiors de Mallorca s'ha accelerat en el darrer trienni (2021-2024). Així, mentre en els anys 2015-2021 Mallorca perdia 140 hectàrees per any, en el període 2021-2024 el ritme de la destrucció ha accelerat fins a les 180 hectàrees anuals, un increment del 28%.
![]() |
El total de la superfície desnaturalitzada al llarg dels darrers nou anys (2015-2024) és de 1.389 hectàrees. Al ritme present, es pot estimar que al llarg de la darrera dècada s’hauran perdut 1.570 hectàrees; una xifra conservadora si atenem que no inclou els sòls urbanitzables dins els darrers tres anys i que el procés s’accelera, com pot observar qualsevol que miri els mostradors de les immobiliàries en què les parcel·les rústiques que superen en poc la superfície mínima edificable són un producte estrella.
|
Xalet noua Biniali |
El municipi de Sencelles és un dels més afectats per aquesta febre constructora en sòl rústic sobretot a l'àrea entre Biniali i la partió amb el terme de Binissalem. Es dona el cas que s'han fet camins de 1.5 quilòmetres per accedir a nous immobles que es camuflen com a cellers i que fins i tot poden accedir a ajudes públiques per a la promoció de l'agricultura.
Moviment Terra Ferida

La jovenalla d'ara, crec, que ja no va a tocar bauleta, bàsicament perquè estan massa entretenguts amb les fotos i la figurera a xarxes socials, o estant enganxat a les pantalles, i també perquè moltes de les portes d'avui dia ja no en tenen. Una de les burles més comunes de la meva generació (entre moltes d'altres i també de gent més gran) era, en arribar la fosca del vespre, “anar a tocar bauleta” i partir a córrer. Ja sé que no era d’allò més aconsellable ni educatiu, però ja se sap que en aquestes edats… Però ara els joves ja no fan aquesta casta de polissonades (no vos penseu, segur que en fan d’altres) i és normal que no usin, idò, aquesta expressió quan una part de les portes de les cases ja no tenen aquesta peça. Sempre he trobat que una porta d'una casa, sense baules, sembla nua, desvestida, que li falta cosa... i hi he pensat recentment perquè a la nova promoció urbanística de nou habitatges del carrer Esperança i dels Molins, són efectivament cases i no pisos però les portes no acaben de ser... Ja sé que a moltes de les portes d'entrada d'ara, amb la presència d'un timbre elèctric, la baula hi ha perdut utilitat i només és decorativa, però així i tot trob que hi fan falta... m'hi fan falta.

Ciutadà soc de dúctil territori […]
Josep Maria Llompart
–Idò sí, Catalineeeeeeta, que no em podia aixecar!
–Va bé que ploga, va bé va bé va bé, així tot queda ben abeurat, va bé...
–Però com es diu? Embala’ t o Embalat, eh?
–I així dina amb nosaltres avui. Perquè a la residència… no, per Palma…
–Buf! Però, i de calor, buf!, sempre n’ha feta! Pffffff, i hiverns secs també!
–Ai, ai… en Càndid i na Pauleta que m’havien fet seure per fer-nos una foto, eh!
–No, els deia que així el padrí dina amb nosaltres avui… Sí, una al·lota se’n cuida ara…
–Si es pronuncia la darrera a com una a, s’hauria d’escriure Embalat, sense apòstrof. I no és el cas...
–...i saps quina excusa posa, la tia?