Si anteriorment parlàvem de fer fira, avui xerrarem sobre un dels elements importants que no poden faltar a les festes d’estiu o a una revetlla, una verbena. El diccionari Alcover-Moll ens ofereix dues entrades: la primera es refereix a una planta de tija aspra i peluda, fulles inferiors peciolades, ovades o oblongues, però a nosaltres ens interessa aquesta: “vetllada de ball, fira i altres diversions, que es passa a l’aire lliure en les nits d’estiu”. Així doncs, la verbena és una festa nocturna, normalment gratuïta (antigament no ho era) i d’estiu, que es sol celebrar dins les festes patronals, a més de dur-se a terme per la vigília de la festivitat a la plaça del poble (com es veu el 14 d’agost o el dia abans de la fira).
Abans de tot, ens convé explicar la importància que tenen les revetlles a Mallorca, les quals solen ser organitzades pels ajuntaments o per les diferents associacions. A la paraula verbena se li sol atribuir el substantiu “festa”, que designa aquell acte col·lectiu caracteritzat per les constants de sociabilitat, participació o ritualitat, posseeix trets d’excepcionalitat, pressuposa el gaudi i se celebra en honor d’algú, alguna cosa o esdeveniment. La paraula clau d’aquesta definició és sociabilitat, ja que a un lloc públic (com una plaça) es junten persones d’edats diferents o de diferents cultures, i així s’unifica la comunitat. D’aquesta manera, la verbena és una festa on la nit està activa, on es pot beure o fer actes que surten de la normalitat del dia a dia, i on l’objectiu principal és passar-ho bé. Dins una verbena, no hi pot faltar la música, fenomen social per excel·lència i productor de sociabilitat. A un acte col·lectiu, no hi pot faltar tampoc el poble, les persones de franges d’edat, gustos musicals (rock, reggaeton, pop...), vestimenta i de diferents ideologies polítiques, però reunits per celebrar dues coses en comú: les festes del poble i fer bauxa.
 |
Les verbenes solen consistir fins entrat el vespre (22:00-23:30) fins ben entrada la matinada (devers les 6h), encara que cada municipi l’organitza com vol. Primer es posen conjunts per a la gent major (propi dels anys 70 o 80, com l’Orquestra Galatzó). A continuació, actuen grups musicals per als joves que fan un repertori de cançons versionades, com “Todo el día sale el sol”, de Bongo Botrako o “Coti x Coti”, de The Tyets. Per finalitzar una verbena hi sol haver DJ.
En aquestes festes, és costum que la gent begui alcohol, però existeix la tradició d’anar a sopar amb la família o amics abans d’anar a ballar a plaça. Al lloc on es celebra la verbena hi sol haver paradetes per sopar (hamburgueses o salsitxes), gestionades pels mateixos ajuntaments. Però darrere una revetlla hi ha les persones encarregades de montar l’escenari i l’equip de so o il·luminació, com Trui Espectacles o Tot Espectacles.
Analitzats els factors de les verbenes i revetlles, passam a l’evolució de les verbenes a Sencelles, el nostre poble. Les primeres verbenes es feren l’any 1964 a l’antiga plaça José Antonio Primo de Rivera (avui dia seria la placeta de Son Morei).
El cadafal estava al mig i al voltant hi havia cadires i gent. Ja feia molts anys que als diferents pobles, com Felanitx (1925), ja tenien lloc verbenes, però a Sencelles no n’hi havia tal com la coneixem actualment, sinó que hi havia un grup damunt un cadafal i la gent ballava i seguia la actuació en directe. Els sectors conservadors s’hi van oposar i van dir que si tenia lloc cap verbena, es tancaria Can Garrover. Al cap i a la fi, la realitat s’imposà i el poble senceller va passar a tenir un èxit en les revetlles.
 |
Els primers grups documentats van actuar el 1965 a la Plaça Nova: The Excelents i los Bohemios, però l’època daurada no arribaria fins els anys 70 i 80, en què les cançons d’Antonio Machín encara deuen perdurar dins la ment de molts: “espérame en el cielo”, “madrecita” o “el manisero”. El 1972 va venir Luis Aguilé (recordat per la cançó “cuando salí de Cuba”). L’any 1973 arribaria a Sencelles n’Albano, el qual vingué dos anys degut a l’èxit que va tenir, i va cantar les conegudes cançons de “felicità” o “sempre,sempre”. Els primers anys de la dècada dels 80 van tenir el seu protagonisme, ja que va arribar a actuar a Sencelles el conjunt Loquillo i la seva banda, els quals s’anomenaven una “banda de macarres amb rayban”. Aquells mateixos anys també vingué Duncan Dhu, amb els seus famosos temes com “una calle de París” o “cien gaviotas”.
Encara que Felanitx tengui el prestigi de tenir les millors verbenes de Mallorca i de les més antigues, Sencelles va tenir el seu apogeu particular.
Avui dia, cada 14 d’agost, cada revetlla de la fira o cada cap d’any, els habitants del nostre poble tenim la sort de poder gaudir, fer festa, ballar i estar amb amics o familia mentre escoltam els conjunts convidats per l’ajuntament. Vull afegir que les verbenes de les festes de la Mare de Déu d’agost no ha estat el fort si ho posam al mateix nivell de l’Embala’t. Durant les celebracions d’agost, hem pogut cantar fins quedar-nos afònics amb conjunts com Enrockats, Jimmy’s Fantasy, La década prodigiosa, Mercurio Retrógrado, els Djs Tj i Guti i els Djs Mopis.
Ballem, cantem i passa-nos-ho molt bé, fins que la veu s’acabi, fins que surti el sol, perquè a la bona festa, se fa de vespre i de dia.
Miquel Vallés Sansó
