La paraula “Reviscolada” ve del verb “Reviscolar”, la qual el Diccionari Català-Valencià-Balear la defineix com fer reviure, recobrar les forces o l’energia perduda. Per despertar la cultura popular al nostre poble, el passat dissabte 15 de febrer va tenir lloc la XXIII Edició dels Premis Capoll Llarg.
La diada va començar a la Plaça de Can Bril, on es van concentrar les diverses colles de gegants i xeremiers convidades. A l’acte hi varen assistir les figures festives de la Sala de Palma (Tomeu, Margalida, Pau, Jordi i Met), els de Lloret (Loreto i Domingo), Santa Margalida (Santa Catalina Tomàs i els dimonis l’amo en Biel, en Porxet i en Cordat), Muro (Joan i Toni) i, com no podia ser d’altre manera, els gegants de Sencelles i Biniali (Sor Francinaina Cirer, Mustaca, Tamborino i Sant Cristòfol), els amfitrions.
 |
Després d’un petit refrigeri, va tenir lloc el cercavila fins a la Plaça Nova, lloc on es va aprofitar per fer una aturada i agafar forces per seguir fins a la Plaça de la Vila, espai neuràlgic on la gent es concentra per celebrar les festes de la Mare de Déu d’Agost, els foguerons de Santa Àgueda i on es fa l’ofrena floral al monument de sa Tia Xiroia per les festes de la Beata. Posteriorment, es va seguir el protocol i es va donar la benvinguda a les diferents colles geganteres i de xeremiers convidades. Seguidament, cada agrupació va fer el seu ball i finalment es va dur a terme el ball conjunt d’aquestes figures tan nostrades i la sonada conjunta de les xeremiers i flabiols i tamborinos (els del Capoll Llarg, els de Son Palou, els de Llubí, els des Reguinyol de Muro i els de Santa Margalida)
Per acabar amb aquesta dia ple de tradició i cultura mallorquina, dos cuiners sencellers es van donar el gust de fer-nos el dinar.
Un dels moments més bonics i més emotius d’aquell dissabte va ser quan la colla de gegants de la Vila va fer entrega del ram a la geganta Sor Francinaina, rendint-li així homenatge en senyal de respecte i admiració, a més de veure Sencelles plena d’aquests símbols de la nostra cultura popular.
El que me va quedar al cap d’aquest dia tan emotiu va ser veure els nins i nines del nostre poble passar tant de gust de veure els nostres gegants i els convidats gaudint, ballant i fent festa en honor a la nostra patrona, Santa Àgueda.
Crec que, com a bons sencellers que som, podem estar ben orgullosos de veure com hi ha joves que s’involucren en mantenir ben viva aquesta arrel de la tradició popular i veure que el futur està assegurat amb els nins i nines del nostre poble, tal com es veu també a la festa de l’Embala’t (sense el patronat, joves que al seu moment tenien ganes de fer festa al seu poble, no existiria segurament una de les dates més marcades dins l’estiu dels sencellers i de les festes de la Mare de Déu d’agost).
No podíem acabar de la millor manera les festes de la patrona de Sencelles, rendint així un homenatge a la cultura, tradició i arrels del poble del pla de Mallorca, però sense oblidar-me dels organitzadors d’aquesta festa tan guapa, els xeremiers del Capoll Llarg. Sense ells no hagués estat possible aquell dematí ple de bauxa, gresa i diversió. Vull fer referència a una generació de xeremiers que, dins el món de la música tradicional, passaran a la història, els Llargos (malnom).
Per concloure, Sencelles va ser el focus on es va fer palesa la veritable raó de ser de Mallorca i de pertànyer a un poble que mantén vives les tradicions, la cultura i les arrels nostrades, com són els foguerons i el correfoc de Santa Àgueda, el recital del poema L’ofrena el dia 27 de febrer, la fira del tercer diumenge de maig i les festes d’estiu en honor a l’Assumpció de Maria.
Miquel Vallés Sansó
