El passat dia 27 de novembre, amb un seguit d’actes molt solemnes, es clausurà a Ciutat de Mallorca l’Any de Ramon Llull. Sencelles ha estat un dels pobles que pot enorgullir-se per haver-se adherit en aquesta magna celebració del set centè aniversari de la mort del mallorquí més universal de tota la història. En bon punt es constituí una comissió formada per la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver, Es Jonc, Es Pou Major, Sencelles Difusió Cultural, Coral Sor Francinaina, la Biblioteca pública de Sencelles, la Parròquia de Sant Pere i l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Sencelles. Entre tots s’ha pogut presentar un ample i ben polit programa d’activitats i celebracions ben dignes de ser guardades en la memòria col·lectiva del nostre poble.

Dia 22 d’abril s'obrí l’Any a Sencelles amb un concert de poemes de Llull musicats pel cantautor Joan Manel Escobedo i que contà amb les intervencions del Doctor Gabriel Ensenyat, de la Universitat de les Illes Balears, amb les que contextualitzava cada una de les obres interpretades durant el recital. Aquest concert fou patrocinat pel M. Iltre. Ajuntament de Sencelles.

Al dia següent fou celebrada una missa solemne en honor del Beat mallorquí, que presidí mossèn Nadal Bernat i Salas, pro vicari general del Bisbat de Mallorca i delegat diocesà per l'Any Llull. Per l'ocassió fou col.locat en el presbiteri un llenç del segle XVIII que representa a Ramon Llull i que guarden les monges del Convent de la Caritat de Sencelles. Acte seguit, quan la celebració litúrgica va acabar, fou beneït un plafó ceràmic que es descobrí en el frontis de la rectoria, que representa al Beat Ramon Llull i que quedarà com a testimoni d'aquestes celebracions de Sencelles. Aquesta obra, signada per Enrique San Antonio, de Riba-roja de Túria (València), ha estat una donació del cronista Jordi Llabrés i Sans al poble de Sencelles. Els que es feren presents a la festa foren obsequiats amb una estampa que reprodueix el dit medalló.

Dia 21 de maig, la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver va organitzar la seva primera visita cultural lul·liana. Aquest cop a Palma; durant la qual i de la mà de l'historiador Tomàs Vibot, vam poder conèixer indrets relacionats amb la vida i història del Beat. Així iniciarem el recorregut a la Plaça Major, lloc on segons la tradició hi havia la casa natal de Ramon Llull, la parròquia de Santa Eulalia, l'Estudi General Lul.lià i el col.legi de la Sapiència. L'itinerari va acabar en el Convent de Sant Francesc, on hi trobem el seu sepulcre a la capella de la Puritat de la Mare de Déu.

4 de juny una altre visita, aquesta vegada per iniciativa de l’Associació es Pou Major, ens va conduir a un dels llocs més bells de Mallorca, l’antic monestir franciscà de Miramar, fundat pel mateix Ramon Llull a Valldemosa. El nostre amable guia fou el prestigiós lul·lista Doctor José Maria Sevilla, senyor de Miramar.

Dia 9 de setembre de 2016 es van inaugurar tres exposicions entorn d'aquesta figura cabdal de la història i de la cultura de Mallorca. El punt on convergiren aquestes mostres fou la Casa de Cultura de Can Garau i era un projecte impulsat per la Fundació Mn. B. Oliver i l’associació Sencelles Difusió Cultural. Una de les exposicions, titulada (Re) Lectura de Ramon Llull, pretenia apropar al públic jove la figura mallorquina més universal de la cultura catalana a través del que és considerat el primer còmic de la història, el Breviculum de Karlsruhe, i la reinterpretació d'aquestes miniatures medievals que conten la vida de Ramon Llull (1232-1316) a través de l'òptica actual de tretze dibuixants de les Illes Balears. L’altre mostra, l’art de l’Art de Ramon Llull, és una antologia formada per obres de diversos pintors joves i que fan una lectura contemporània de la figura i del llegat de Llull. El material d’aquestes dues exposicions ha estat cedit, temporalment, per la Universitat de les Illes Balears.

La tercera exposició, amb el títol de Petjades de Ramon Llull a Sencelles, va ser una mostra de diverses peces que posen de manifest la devoció que el poble de Sencelles ha tingut en el Beat, al llarg de la història. S’hi exposaren peces de diversa cronologia (entre els segles XVII i XX), llenguatge artístic (pintura i escultura) i procedència. A hores d’ara Ramon Llull és present a les diverses esglésies del municipi (Sencelles, Biniali i Jornets), en el Convent de la Caritat i a altres col·leccions particulars. Totes aquestes mostres foren presentades en un acte, molt concorregut, en el qual hi intervingué Rafel Mas, professor de Teologia.

Dins el mateix programa, dia 12 de novembre, s’organitzà una nova visita cultural. Aquest cop, a l’antic Monestir de Santa Maria de la Real, fundat després de la Conquesta (1229) com a cenobi cistercenc dels monjos de Poblet que vingueren en el repoblament cristià de l’Illa. En vida del Beat Ramon Llull, la Real ja esdevingué un focus cultural i espiritual de prestigi. Llull aquí hi trobà el lloc idoni per retirar-se en algunes ocasions, per estudiar, reflexionar i fins i tot escriure alguna de les obres del seu bastíssim corpus. Tant era la vinculació entre el Monestir i el Beat, que aquest en el seu testament va llegar als monjos un cofre amb llibres seus. La Desamortització dels bens eclesiàstics (1835) va treure als monjos del claustre de la Real entrant així en una etapa de decadència en tots els sentits. Després aquesta situació quedà salvada amb l’arribada de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors al monestir (1897), del qual encara en son custodis.

En la nostra visita ens guià el Pare Josep Amengual i Batle, M. SS. CC. (Biniali, 1938), Doctor en Teologia i Història, i destacat estudiós en el camp del Lul·lisme. L’itinerari ens portà a l’antiga església monacal, avui parroquial presidida per una bella talla de la Mare de Déu de la Font de Déu (s.XVI), i a on si conserven encara altres vestigis de l’etapa cistercenca com son el retaule renaixentista de Sant Onofre, el Sant Crist dels Monjos, les imatges de Sant Benet i Sant Bernat, etc. Allí el grup de sencellers vam ser rebuts pel Pare Gabriel Seguí, M. SS. CC, rector de la Real. Seguirem l’itinerari per la sagristia, el claustre, la sala capitular i la biblioteca. Aquesta, coneguda amb el nom de Biblioteca Balear, fou fundada l’any 1933 pel Pare Gaspar Munar i està especialitzada amb temàtica de les Illes. Aquí s’hi conserva una bona mostra de l’obra de Llull que ens mostraren, així com altres llibres del valuós fons bibliogràfic.

Dia 26 de novembre, ja a les vespres de la cloenda de l’Any Ramon Llull, s’organitzà la darrera sortida lul·liana. Igual que l’anterior, també per iniciativa de la Fundació. Aquest cop visitarem l’emblemàtic i ineludible Puig de Randa. La ruta va començar als peus de la mateixa muntanya. El nombrós grup que hi va participar va ser rebut a la Parròquia del Beat Ramon Llull i de la Puríssima Concepció pel sagristà Sr. Antoni Cerdà i pel Doctor Pere Fullana. Ambdós ens donaren unes sàvies explicacions que ens introduïren al lloc i al seus punts de més interès que ens disposàvem a conèixer. Un cop feta la visita a la parròquia vam pujar fins al santuari principal del Puig. La primera visita fou a la bella imatge de Nostra Dona que s’hi venera, sota l’advocació de Cura. A Ella ens dirigirem amb la mateixa pregària de l’Ave Maria que escriví Llull. Després visitarem la famosa Aula de Gramàtica i museu del santuari, i la cova on la tradició assegura que és el lloc on el Beat es va retirar, just després de la seva conversió, i on es produí la Il·luminació de Randa. En aquest mateix lloc hi troba orígens la popular llegenda de la Mata Escrita. La ruta va seguir en direcció a l’ermita de Sant Honorat. Allà ens hi esperava, fent gala de l’amabilitat i hospitalesa que tant el caracteritza, el Pare Hippolyte Voka, missioner dels Sagrats Cors, qui ens presentà aquest lloc amb vocació de pregària i recolliment, que segueix una introducció ininterrompuda iniciada per Llull. I la darrera visita del dia, també sota l’empar de la Mare de Déu, al santuari de Gràcia i de la mà del seu atent i sol·lícit donat, en Sebastià Amengual. Tot i que arribarem a l’hora del dinar, ell no va escatimar ni temps ni deferències amb el grup, perquè ens sentíssim ben arribats i com a casa.

Dia 27 de novembre de 2017, a Ciutat de Mallorca, es va concloure de la manera més solemne l’Any Jubilar del setè centenari de la mort del Beat Ramon Llull. A la Seu hi hagué un multitudinari pontifical presidit per l’Eminentíssim Cardenal Angelo Amato, concelebrat per altres cardenals i bisbes, i per una ampla representació del clergat mallorquí. Era nombrosa la presència de la família franciscana, hi assistí S.M. la Regina Sofia d’Espanya, moltes autoritats civils i militars de Mallorca i, perquè no dir-ho, hi participà un bon nombre de sencellers i sencelleres que van voler correspondre a la convidada general. Acabada la funció a la Catedral, les relíquies del Beat, que hi havien estat traslladades el dia 25 anterior, foren retornades en processó al Reial Convent de Sant Francesc.

Aquest mateix dia, al capvespre, Sencelles volgué posar el seu particular colofó en aquestes celebracions. L’església parroquial va acollir un magnífic concert a càrrec de Ensemble B, formació musical a la qual pertany el nostre conciutadà Bartomeu Mut i Llabrés, organista capitular de la Catedral de Mallorca i de la Parròquia de Sencelles. Oferiren un ample repertori basat amb texts musicats del Beat i d’altres composts en lloança seva. El concert tingué dues parts, la primera en el Cor del temple i ben a prop de l’orgue barroc, i l’altre a la capella del Roser. Aquest acte, de caire musical, fou aprofitat per presentar i oferir a la gent que s’hi feu present el recordatori d’aquest any centenari. Consisteix amb l’edició facsímil d’una estampa de goigs que en el segle XVIII va promoure la Causa Pia Lul·liana. Segons els entesos, es podria tractar dels més antics de quants es coneixen dedicats al Beat. Aquella edició original no era exclusiva de Sencelles sinó per a tot Mallorca, així com de tots és la figura gegantina de Ramon Llull. La decisió de reeditar-los, ara com a recordança de l’Any Llull, ve donada perquè l’exemple emprat per a la mateixa, el vam localitzar a un arxiu particular del nostre poble.

Al llarg de tot aquest any 2016 el Beat Ramon Llull ha estat ben present en la vida cultural del nostre poble. Tot i que ens separen 700 anys d’aquest personatge que ha esdevingut el més preclar de la nostra raça mallorquina, queda demostrat que la seva figura, els seus exemples i la seva obra encara ens pot despertar passió.

Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de Sencelles.