Sencelles Mil·lenària

Primers resultats de les excavacions arqueològiques a la Cova del Camp del Bisbe de Sencelles 2014

Beatriz Palomar Puebla i Lua Valenzuela Suau

El passat mes d'agost es dugué a terme la primera campanya d'excavacions arqueològiques a la Cova del Camp del Bisbe, situada a la rotonda que mena de Sencelles cap a Costitx.

Aquest projecte arrencà l'estiu de 2013 amb l'objectiu de netejar i adequar la cova com a punt de partida de la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx que l'Ajuntament de Sencelles volia posar en marxa i que, a dia d'avui, ja està funcionant. No obstant, durant es tasques de neteja, els responsables ja s'adonaren que el dipòsit arqueològic no estava esgotat sinó tot el contrari. Es trobaren clars indicis que a la cova encara romanien restes d'una necròpolis prehistòrica desconeguda fins al moment.

Els i les arqueòlogues responsables, l'Ajuntament de Sencelles i la Fundació Mn. Bartomeu Oliver, titular de la finca on es troba la cova valoraren la importància de la troballa i decidiren posar fil a l'agulla. Així, l'Ajuntament i la Fundació signaren un conveni mitjançant el qual l'Ajuntament hi podia desenvolupar tasques d'investigació i divulgació arqueològica i de promoció turístico-cultural del municipi, així com altres tallers de caràcter formatiu com el que ara s'està desenvolupant de pedra en sec. Es tractava, en definitiva, de posar en valor una finca i un patrimoni clau per al municipi.

Notable afluència de públic a la jornada de portes obertes celebrada durant les festes d'agost.

Fou així com l'Ajuntament va prendre la decisió de donar suport econòmic i logístic a les investigacions arqueològiques a la cova durant el quinquenni 2014-2018. A partir d'aquí, les arqueòlogues responsables, Lua Valenzuela i Beatriz Palomar, redactaren un projecte que fou aprovat per la Direcció Insular de Patrimoni del Consell de Mallorca a principis d'aquest mateix any.

La iniciativa de l'Ajuntament es va veure reforçada per l'atorgament d'una subvenció per a excavacions arqueològiques per part de la Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports del C.I.M.

Tots aquests ajuts, però, no haurien bastat de no haver estat pels nombrosos voluntaris i voluntàries que han passat tots aquests dies amb nosaltres ajudant-nos a excavar, a traginar senalles de terra i a realitzar tasques de laboratori amb els materials recuperats dins de la cova. Molts d'ells han vingut d'arreu de Mallorca, però volem destacar aquí la feina compromesa dels voluntaris sencellers, i molt especialment d'en Javier Rivas, de l'Antoni Micol i d'en Jaume Domenge i en Lluís Terrassa del Casal de Joves. A totes elles i ells, mil gràcies!

Què ens han dit de nou les excavacions?

Aquest estiu s'ha procedit a l'excavació completa del sector que romania tancat i que, fins fa poc temps, s'havia emprat com a sestador. Hem pogut saber que la cova es va usar ininterrompudament des del 1.400 a.C. fins a l'actualitat. O el que és el mateix, la cova ha estat emprada des d'abans del temps dels talaiots.

Fins ara coneixíem prou bé els talaiots de Sencelles gràcies a les excavacions que s'hi feren a Son Fred i a Can Xim de Cascanar. Aquestes construccions s'empraren entre el 900 A.C. i el 600 A.C. Però, què hi havia a Sencelles abans dels talaiots? Doncs, com a la resta de Mallorca, existiren els poblats de navetes, anomenats així perquè les seves cases, construïdes de pedra en sec, tenien forma de barca capgirada.

A Sencelles tenim restes d'alguns d'aquests poblats, però també tenim les coves on els seus habitants dipositaven els seus difunts. Una d'aquestes coves funeràries és la Cova del Camp del Bisbe.

	LA FAUNA L’escassetat de restes de fauna corrobora que la cova va ser utilitzada durant la prehistòria com a lloc d’enterrament i, posteriorment, com a magatzem. Els resultats preliminars de l’estudi d’aquestes restes ens indica que, com ja s’havia trobat en altres jaciments, les ovelles i les vaques prehistòriques de Mallorca eren més petites que les d’avui en dia. Una altra qüestió que ens proporcionarà molta informació és l'estudi de les marques de carniceria (esquarterament, escorxament, etc) ja que ens ajudaran a aproximar-nos una mica més a la forma d'aprofitar els recursos càrnics fa més de 3000 anys. A més de la dieta, també podrem saber algunes de les malalties que patien els animals així com quins productes secundaris n’extreien d’aquests. La cova va ser utilitzada també en època romana i medieval isalàmica i és per això que hem trobat restes d’animals que varen arribar més tard a Mallorca com moixos i cavalls. Un exemple és la dent de cavall de la fotografia de la dreta que, a més, va ser foradada intencionadament per fer alguna mena d’utensili o penjoll.
Vèrtebra d'ovella amb una infecció i os amb un tall llarg producte de les labors de descarnació.

El ritual funerari consistia en el dipòsit dels cossos embolicats amb algun tipus de llençol que anava cordat amb un o varis botons fets d'os o de dents de porc. També hem trobat alguns d'aquests botons fets sobre ivori, una matèria primera procedent d'Àfrica que ens indica que aquests antics habitants de Sencelles tenien contactes comercials. Aquests botons per l'especials que eren, també podrien haver format part d'algun collar d'algun o alguns dels individus inhumats. Juntament amb els cossos, s'hi dipositaven recipients de ceràmica amb menjar i beure que, possiblement, devien pensar acompanyava els difunts en el seu viatge de retorn a la Natura. Possiblement era amb aquesta idea que es triava una cova com a morada, espai de retorn al "ventre" de la terra mare.

LES RESTES HUMANES Tot i que encara s'ha de realitzar un estudi acurat de les restes òssies humanes trobades a la cova, podem avançar que tenim representat tot l'espectre d'edats de tots dos sexes, és a dir, infants i adults, independentment del seu sexe, tenien els mateixos drets i rebien el mateix tractament com a difunts. Francisca Cardona, antropòloga responsable del seu estudi, ha pogut detectar alguns indicadors de malalties i d'esforços relacionats amb les activitats laborals d'aquestes persones. Així per exemple, a algunes falanges dels peus ha pogut observar senyals que deixen els músculs flexors com a conseqüència de llargues i continuades marxes a peu, com podrien ser les pròpies del pastoreig. Altres marques a les vèrtebres són indicadores d'artrosi, així com de l'existència d'hèrnies producte de grans esforços.
Imatge d'una dent amb càries i d'una mandíbula amb un molar molt desgastat i l'alveol d'un altre caixal que s'hauria tancat en vida després de la seva pèrdua.

Pel que hem pogut veure, a la cova del Camp del Bisbe, com a les poques que s'han estudiat del mateix moment a Menorca, hi van dipositar individus de totes les edats i d'ambdós sexes. És a dir, infants i adults, tant homes com dones, rebien la mateixa atenció i respecte en morir. Aquest mateix igualitarisme és el que regia la vida dels vius, ja que als poblats de navetes ningú tenia cases més grans ni hi havia cap casa que tingués aixovars més rics que les altres. Tot apunta, doncs, que estaríem en un moment de la Prehistòria on encara es viuria en base a uns principis de solidaritat i reciprocitat.

ELS BOTONS Durant l'excavació hem recuperat una setantena de botons elaborats sobre os d'animal, ullals de porc i, el més rellevant, sobre ivori d'elefant. Aquesta darrera matèria primera indicaria que els primers habitants de Sencelles formarien part de les extenses xarxes d'intercanvi que permetien que les matèries primeres que arribaven en vaixell a les costes de l'illa s'estenguessin per tot Mallorca. Aquest tipus de botons han estat trobats a altres coves funeràries d'època naviforme a Balears, però la col·lecció de Sencelles és, sens dubte, la més nombrosa i millor conservada de Mallorca fins al moment.
Imatge que mostra como apareixeren els botons in situ y el procés de neteja i conservació a càrrec de la restauradora Maria Magdalena Escalas

Després del seu ús funerari en època de les navetes, ja en època dels talaiots, la cova fou emprada possiblement com a graner o espai d'emmagatzematge de gra i, tal vegada, d'altres productes. Juntament amb alguns contenidors de ceràmica, hem trobat grans quantitats de llavors carbonitzades de gra i de fabàcies. Fins ara hem pogut reconèixer la presència de blat i de faves, però un estudi més acurat al laboratori ens permetrà confirmar altres espècies. Aquest estudi és d'una gran rellevància per contribuir al coneixement de les primeres pràctiques agrícoles a l'illa, fins ara poc documentades.

	LES LLAVORS Durant l'excavació hem pogut identificar l'aparició d'abundants llavors carbonitzades de blat i de faves, així com d'altres espècies que l'anàlisi al laboratori ens permetrà identificar. La datació per Carboni 14 d'aquestes llavors ens permetran dilucidar també si formaven part dels aixovars funeraris d'epoca Naviforme (1.400 a 900 a.C.) o bé foren dipositades ja en època Talaiòtica (900-550 a.C.). La gran quantitat de llavors trobades, així com les restes cremades adherides al fons d'una gran olla que sembla d'aquest darrer periode ens fan pensar que, el més probable, és que pertanyin a aquest segon moment d'ús de la cova. En qualsevol cas, la troballa és de màxima rellevància ja que són molt poques les dades que tenim per investigar els inicis i la consolidació d'estratègies agrícoles de certa envergadura a l'illa de Mallorca.
Les llavors carbonitzades tal i com es trobaren entre el sediment dins la cova. Alguns exemplars una vegada realitzada la seva recuperació en el laboratori.

La presència de ceràmica de les èpoques posteriors al talaiòtic (època dels foners o posttalaiòtic, època de la romanització, època medieval musulmana i cristiana i època moderna) en els nivells de terra més superficial i remenada ens permeten dir que hi va haver ocupació de la cova al llarg de tot aquest temps.

Els espais de la cova fins ara inaccessibles, i per tant menys alterats, ens reserven una valuosa informació que, sens dubte, ens permetrà profunditzar en el coneixement dels rituals funeraris dels primers habitants de Sencelles durant el Naviforme, així com de les pràctiques agro-ramaderes dels talaiòtics i d'altres usos que es donaren a la cova amb posterioritat.