“Sóc la taula del teu bressol, la fusta de la teva barca, la superfície de la teva taula, la porta de la teva casa. Sóc el mànec de la teva eina, el bastó de la teva vellesa“
R. Tagore

Aquest escrit està dedicat al vell lledoner de la plaça situat davant l’Ajuntament, a la cantonada del carrer d’Antoni Maura.

He començat amb una cita del poeta bengalí Rabindranath Tagore que segur que no pensava amb un lledoner però quan diu “sóc el mànec de la teva eina, el bastó de la teva vellesa” no em negareu que ve com anell en el dit per referir-nos al nostre estimat arbre.

Si haguéssim de contar amb els dits d’una ma les varietats d’arbres que a la nostra illa tenen el privilegi de ser arbres singulars i vinculats a la nostra terra sens dubte un d’ells seria el lledoner.

Llegeix més...

Quan un viatger o persona externa arriba a un poble o ciutat, els amics o coneguts que hi té, l’hi solen mostrar les coses de més gloriosa recordança o que omplen l’orgull d’aquells propis: ja sigui el devot santuari, l’ermita aixecada en el puig, l’històric castell, els miradors, museus, palaus o cases senyorials, etc.  Sens dubte es fàcil que hom se’n adoni que els edificis religiosos son els que aixopluguen més art i més història.
Com molt bé i poèticament va dir Alexandre Ballester “abans d’arribar a Sencelles, com si es descloguessin uns ritus iniciàtics d’entrada a la vera contrada del pla mallorquí, s’ha de travessar amples terres ondulades amb antics casats vermellosos. Els camins s’aboquen vers la vila, amb frissança d’entrada, entre parets de pell torrada, corrals de geranis encesos, de magraners florits, més amunt rosers d’espina i fassers frimbrejants. Segueix una perspectiva de carrer madur, d’aire tendre que s’arrauleix a la plaça major. Allà s’agleva un silenci limitat per velles façanes a l’esquerra, amb el bellíssim casal de la Rectoria, amb tres esveltes arcades mallorquines que guaiten a la claror de la plaça... Al fons el frontis de l’Església de Sencelles, color de mel jaia; davant el monument a Sor Francinaina, vetllador de quietuds veïnals i, a un cantó, ufanós el lledoner, dens i verd, com un senyal arrelat d’ancestrals costums”.

Un any més, amb motiu de la Fira del Tercer Diumenge de Maig, el nostre poble, encapçalat pel Molt Il·lustre Ajuntament, haurà complit amb el bon afer de retre un reconeixement a alguna de les empreses o negocis de Sencelles que gaudeixen de certa tradició.

A tots els que ja han estat mereixedors d’aquest homenatge i els que ho seran en les edicions que encara han de venir, van dedicades les paraules d’aquesta aportació.

Llegeix més...
Recentment ha sortit publicat el llibre “L'arquitectura Escolar de Guillem Forteza 1917-1943” basat en la tesi doctoral de Jaume Mayol Amengual per a la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest llibre, sobre l'arquitecte de l'escola graduada de can Bril, fa un repàs als edificis escolars que va dissenyar, i a part de sortir-hi els projectes desenvolupats durant la Segona República a Sencelles i a Jornets, també hi ha molt d'informació sobre el projecte que va preparar per a l'escola unitària de Ruberts que, finalment, no es va arribar a fer com a conseqüència de l'inici de la Guerra Civil. Aquest arquitecte va donar tot el seu material a la Societat Arqueològica Lul·liana, de l'arxiu del qual, el doctorand n'ha extret la informació. Reproduïm aquí l'apartat corresponent a dia 12 de març de 1936 que és quan estat datat el projecte per a l'Escola Unitària de Ruberts.

 

Article de la revista nº 135, juny-setembre 2013

Ara fa un any que un grupet de sencellers, que sentim una certa inquietud per la salvaguarda del nostre patrimoni històric, començarem a reunir-nos per tal d’anar coneixent un poc més i millor la riquesa arqueològica que es troba en el terme municipal de Sencelles. Amb algunes visites als jaciments, no tantes com hauríem volgut, i estudiant la bibliografia existent sobre aquest tema ens adonarem que valia bé la pena que tothom també ho conegués, ho valorés i ho estimés.

Calia, també, la col·laboració, per tot això, dels propietaris dels terrenys on es troben els jaciments, els quals fins ara ens han brindat totes les facilitats perquè els visitéssim. En tot moment hem comptat amb l’assessorament d’alguns arqueòlegs del poble que han contribuït a guiar el nostre treball de grup.

Amb el temps sorgí la possibilitat d’emprendre la primera etapa d’excavació de la Cova del Camp del Bisbe, situada en una antiga propietat de Mn. Bartomeu Oliver i que ara gestiona la fundació cultural que porta el seu nom. Dugueren endavant aquesta tasca els arqueòlegs Lua Valenzuela, Miquel Abraham i Beatriz Palomares. Els resultats foren presentats dia 30 de juny davant un nombrós públic senceller que es va traslladar fins aquell indret, curiosos de conèixer la tasca duta a terme i un jaciment arqueològic que ofereix múltiples interessos.

Durant tot el temps que durà l’excavació i animats pels avanços que ens comunicava l’equip d’arqueòlegs pensarem en gestar i promoure una ruta pel terme de Sencelles que oferís la possibilitat de visitar un nombre determinat de jaciments, i que es completés amb el Santuari de Son Corró en el terme de Costitx, i molt a prop dels límits de Sencelles. La proposta fou presentada al Sr. Joan Carles Verd, Batle de Sencelles, el qual va recolzar en tot moment la iniciativa, dugué endavant el conveni pertinent amb l’Ajuntament de Costitx i feu que la Regidoria d’Educació i Patrimoni es sumes a la iniciativa i treballes per el seu desenvolupament. Al cap davant d’aquesta area el Sr. Antoni Micol, arqueòleg, qui juntament amb la Sra. Palomares, no han escatimat esforços perquè aquella quimera que va sortir en una d’aquelles reunions nostres, avui pugui esser una realitat.

Llegeix més...

Talaiot de Son Fred