L'any passat per aquest temps (Sa Sella 131, de juny a setembre de 2012) vaig escriure un article sobre l’honorable diputada sencellera, Antònia Vallès i Ramis, repassant la seva activitat parlamentària, o més ben dit, la seva patent poca activitat parlamentària registrada.

Enguany, ja hi tornam a ser. Però ara hi ha polèmica per dos aspectes diferent relatius a la seva activitat com a diputada.

La primera fa referència, com l'any passat, a la seva poca activitat. Si durant el primer any d'exercir el seu càrrec, pel qual va sortir elegida al mes de juny de 2011, només havia fet una acció, en concret havia formulat una pregunta al conseller de Medi Ambient, durant el seu segon any de mandat, n'ha fet DUES, és a dir, durant l'any passat va intervenir el doble que el primer any. Enhorabona! Una ha estat sobre l'Associació del Càncer i una altra sobre la Beata Francinaina.

AntoniaVallesdiputada

Jo diria que, si una persona durant tot un any ha fet el doble de feina que l'any anterior i ha cobrat (per què li pagam entre tots uns 60.000 euros!), és senyal que això progressa ben adequadament, se la d'incentivar i és de preveure que quan arribi al seu darrer any de mandat, el quart, l'any 2014-2015 en farà 8. Ànims Antònia, que tu ho podràs fer!, Ara l'objectiu marcat per a l'any que ve és fer-ne 4, entesos?

La segona causa que ha fet que la diputada del PP fos objecte de polèmica ha estat la seva misteriosa absència del Parlament i de la Comissió d'Assumptes Institucionals Generals de la qual en forma part, justament al moment quan s'havia de votar una proposta presentada pels socialistes demanant al Govern que participàs en les despeses de demolició de les estructures d'obres inacabades dels famosos adossats de Ruberts. El més sorprenent és que aquesta mateixa petició s'havia aprovat per unanimitat a un plenari de l'Ajuntament de Sencelles, on recordem que la diputada també hi és amb el càrrec de regidora i cap de l'oposició en representació del PP.

AntoniaVallesdiputada2

La proposició rebutjada al Parlament per la majoria absoluta del PP reclamava que el Govern de les Illes Balears es fes càrrec del 75% dels costs de demolició, el que vénen a ser un poc més de 22.000 euros. D'aquesta manera es reclamava per al municipi de Sencelles el mateix tracte que sí ha tengut l'Ajuntament de Campos (governat per un pacte liderat pel PP) amb el qual Govern hi col·laborà a l'hora de pagar la demolició dels apartaments il·legals de Ses Covetes.

Per què a Sencelles votam una cosa i al Parlament no hi acudim? Seria per no haver de votar el contrari? No tenim gaire poder d'influència? Tan difícil és que Sencelles tengui el mateix que ha tengut un altre municipi? Tots som iguals o aquí hi ha parts i quarts?

Miranda Miret i Mairata

 

Article de la revista nº 135, juny-setembre 2013

Ara fa un any que un grupet de sencellers, que sentim una certa inquietud per la salvaguarda del nostre patrimoni històric, començarem a reunir-nos per tal d’anar coneixent un poc més i millor la riquesa arqueològica que es troba en el terme municipal de Sencelles. Amb algunes visites als jaciments, no tantes com hauríem volgut, i estudiant la bibliografia existent sobre aquest tema ens adonarem que valia bé la pena que tothom també ho conegués, ho valorés i ho estimés.

Calia, també, la col·laboració, per tot això, dels propietaris dels terrenys on es troben els jaciments, els quals fins ara ens han brindat totes les facilitats perquè els visitéssim. En tot moment hem comptat amb l’assessorament d’alguns arqueòlegs del poble que han contribuït a guiar el nostre treball de grup.

Amb el temps sorgí la possibilitat d’emprendre la primera etapa d’excavació de la Cova del Camp del Bisbe, situada en una antiga propietat de Mn. Bartomeu Oliver i que ara gestiona la fundació cultural que porta el seu nom. Dugueren endavant aquesta tasca els arqueòlegs Lua Valenzuela, Miquel Abraham i Beatriz Palomares. Els resultats foren presentats dia 30 de juny davant un nombrós públic senceller que es va traslladar fins aquell indret, curiosos de conèixer la tasca duta a terme i un jaciment arqueològic que ofereix múltiples interessos.

Durant tot el temps que durà l’excavació i animats pels avanços que ens comunicava l’equip d’arqueòlegs pensarem en gestar i promoure una ruta pel terme de Sencelles que oferís la possibilitat de visitar un nombre determinat de jaciments, i que es completés amb el Santuari de Son Corró en el terme de Costitx, i molt a prop dels límits de Sencelles. La proposta fou presentada al Sr. Joan Carles Verd, Batle de Sencelles, el qual va recolzar en tot moment la iniciativa, dugué endavant el conveni pertinent amb l’Ajuntament de Costitx i feu que la Regidoria d’Educació i Patrimoni es sumes a la iniciativa i treballes per el seu desenvolupament. Al cap davant d’aquesta area el Sr. Antoni Micol, arqueòleg, qui juntament amb la Sra. Palomares, no han escatimat esforços perquè aquella quimera que va sortir en una d’aquelles reunions nostres, avui pugui esser una realitat.

ruta arqueologica 1

Talaiot de Son Fred

Quan un viatger o persona externa arriba a un poble o ciutat, els amics o coneguts que hi té, l’hi solen mostrar les coses de més gloriosa recordança o que omplen l’orgull d’aquells propis: ja sigui el devot santuari, l’ermita aixecada en el puig, l’històric castell, els miradors, museus, palaus o cases senyorials, etc.  Sens dubte es fàcil que hom se’n adoni que els edificis religiosos son els que aixopluguen més art i més història.
Com molt bé i poèticament va dir Alexandre Ballester “abans d’arribar a Sencelles, com si es descloguessin uns ritus iniciàtics d’entrada a la vera contrada del pla mallorquí, s’ha de travessar amples terres ondulades amb antics casats vermellosos. Els camins s’aboquen vers la vila, amb frissança d’entrada, entre parets de pell torrada, corrals de geranis encesos, de magraners florits, més amunt rosers d’espina i fassers frimbrejants. Segueix una perspectiva de carrer madur, d’aire tendre que s’arrauleix a la plaça major. Allà s’agleva un silenci limitat per velles façanes a l’esquerra, amb el bellíssim casal de la Rectoria, amb tres esveltes arcades mallorquines que guaiten a la claror de la plaça... Al fons el frontis de l’Església de Sencelles, color de mel jaia; davant el monument a Sor Francinaina, vetllador de quietuds veïnals i, a un cantó, ufanós el lledoner, dens i verd, com un senyal arrelat d’ancestrals costums”.

Qui dies passa... anys empeny!

En aquesta secció de la revista que fa estona que no sortia, tornam a reprendre la comparació de dues fotos: una antiga i l'altra de recent.

En aquest cas, com podeu comprovar, es tracta d'una imatge del carrer des Rafal, des de l'entorn d'abans d'arribar a la creu cap a plaça de l'església.

La foto antiga és de finals de la dècada dels anys 10 o de principi dels anys 20 del segle passat. Això sempre, més o manco, ja que si ens hi fixam, un detall que ens pot ajudar a la datació de la il·lustració, pot ser veure els suports als frontis per transportar l'electricitat. I ja sabem com a Sencelles la primera fàbrica generadora d'energia elèctrica s'hi instal·là l'any 1913 (l'any que ve serà el primer centenari de l'electrificació del nostre municipi!) per tant, sabem per això que no pot ser una imatge d'abans de 1913. Fixau-vos bé també amb la presència a mitjan carrer d'unes quantes bísties esperant enganxar el carro.

carrer des Rafal
Qui dies 132

La foto moderna és de finals del mes de novembre de 2012. Com ha canviat la vida en uns cent anys!. Al carrer ara hi ha més elements... no hi ases però sí molts de cotxes aparcats!. Encara que és perfectament reconeixedora el punt exacte on es va fer la foto antiga per la forma dels portals de les cases dels voltants.

Miranda Miret Mairata

escola Ruberts1
Recentment ha sortit publicat el llibre “L'arquitectura Escolar de Guillem Forteza 1917-1943” basat en la tesi doctoral de Jaume Mayol Amengual per a la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest llibre, sobre l'arquitecte de l'escola graduada de can Bril, fa un repàs als edificis escolars que va dissenyar, i a part de sortir-hi els projectes desenvolupats durant la Segona República a Sencelles i a Jornets, també hi ha molt d'informació sobre el projecte que va preparar per a l'escola unitària de Ruberts que, finalment, no es va arribar a fer com a conseqüència de l'inici de la Guerra Civil. Aquest arquitecte va donar tot el seu material a la Societat Arqueològica Lul·liana, de l'arxiu del qual, el doctorand n'ha extret la informació. Reproduïm aquí l'apartat corresponent a dia 12 de març de 1936 que és quan estat datat el projecte per a l'Escola Unitària de Ruberts.