Quan un viatger o persona externa arriba a un poble o ciutat, els amics o coneguts que hi té, l’hi solen mostrar les coses de més gloriosa recordança o que omplen l’orgull d’aquells propis: ja sigui el devot santuari, l’ermita aixecada en el puig, l’històric castell, els miradors, museus, palaus o cases senyorials, etc. Sens dubte es fàcil que hom se’n adoni que els edificis religiosos son els que aixopluguen més art i més història.
Com molt bé i poèticament va dir Alexandre Ballester “abans d’arribar a Sencelles, com si es descloguessin uns ritus iniciàtics d’entrada a la vera contrada del pla mallorquí, s’ha de travessar amples terres ondulades amb antics casats vermellosos. Els camins s’aboquen vers la vila, amb frissança d’entrada, entre parets de pell torrada, corrals de geranis encesos, de magraners florits, més amunt rosers d’espina i fassers frimbrejants. Segueix una perspectiva de carrer madur, d’aire tendre que s’arrauleix a la plaça major. Allà s’agleva un silenci limitat per velles façanes a l’esquerra, amb el bellíssim casal de la Rectoria, amb tres esveltes arcades mallorquines que guaiten a la claror de la plaça... Al fons el frontis de l’Església de Sencelles, color de mel jaia; davant el monument a Sor Francinaina, vetllador de quietuds veïnals i, a un cantó, ufanós el lledoner, dens i verd, com un senyal arrelat d’ancestrals costums”.
“A partir del bessó de la plaça major, Sencelles s’estén, en carrers i carrerons, carreró amb arcada al costat del temple, carrers que volten, que es tanquen, que s’obren i s’allarguen fins a la flairosa promesa dels camps. Cases pairals de polits interiors, cruïlles de convocatòria i plàtica. Creus de pedra, torres de molí, signes verticals d’un passat, congriat dins cent calzes de vida privada, dins cent fulls d’història oficial”.
|
Clastra de la possessió de s'Ariçal. |
El terme de Sencelles està sembrat de casals de possessions. Algunes d’aquestes durant la història han donat lloc a que entorn seu s’hi formàs un llogaret com es el cas de Jornets, Binifuell amb la seva casa major de Son Batle, Son Arrossa amb l’antiquíssim Son Sant Joan, Ruberts que s’estén a l’ombra de Son Jordà, les de Judí que guarden gelosament el Pou del mateix nom i que hom el considera el centre geogràfic de Mallorca... Per contra, trobem també llogarets formats per possessions com és el cas de Biniferri amb les seves cases homònimes, Son Verd, Son Aloy i Son Llucià; Leiar amb els seus majestuosos Can Castell i Can Raió, i Cas Canar que de temps immemorials reuneix Can Garau de Cas Canar, Can Romanyà, Can Riera i Can Maroto.
|
Detall del jardí de Can Maroto de Cas Canar amb l'oratori familiar. |
Pels qui ho puguin trobar poc, encara trobaríem escampades per aquí i per allà Morelló Vell i Morelló Nou, Ayreflor Vell i Ayreflor Nou, Son Saletes, Son Palou, s’Arissal, Binifat, Binialmare, s’Atalaia, s’Ermita, Son Matet, Es Puig Agut, Can Palou, Son Xotano, Can Morro, Son Matet, etc. i casals de possessió també al bell mig dels dos principals nuclis de població del terme, com Son Calussa i l’antiquíssim Son Morey a Sencelles, i Son Raió i Son Antic a Biniali, que acaben d’enjoiar aquesta garlanda.
Qui no s’enamora de la nostre contrada tan ben complida i esvelta, és per que no s’agrada de les coses belles i polides. Alguns d’aquets llocs captivadors conserven encara molts dels seus vells oratoris i capelles, que hi foren vestits per a us privat de la família o dels veïnats de la contrada. Els nostres majors que dedicaren tota la seva vida a conrar el camp regant-lo amb la suor dels seus fronts,be ho sabien que viure damunt la terra era viure sota el Cel, i això equivalia a dir que havien de viure encisats pel temor de Déu i en Ell constantment havien de confiar.
Trobam avui encara els oratoris de Sant Josep de Jornets que feu aixecar la família Llabrés de Jornets , de la Mare de Déu del Carme de Ruberts construït dins terres que cediren els Sards que eren senyors de Son Jordà i en el que hi va contribuir la pràctica totalitat de les cases ruberteres, el de Son Xotano dedicat a l’Assumpta. El d’Ayreflor Vell sota la mateixa advocació, era per us dels ennoblits Ramis d’Ayreflor i dels qui treballaven en les seves terres, el de Moreyó consagrat al Cor de Jesús i el de Can Maroto presidit per la Inmaculada Concepció que la família del Marques de Ferrandell cedia benèvolament als veïnats de Cas Canar. Tenim notícies d’altres oratoris que ja han desaparegut com el de Can Palou dedicat a la Puríssima, el de s’Atalaia a Sant Lluís, el de Can Morro, el de Son Sales, el de s’Arissal a la Sagrada Familia, el del Puig Agut, el de Son Jordà a la Mare de Déu del Roser, i l’històric de Son Sant Juan de Son Arrossa, probablement dedicat a Sant Cristòfol.
|
Cases de la possessió d'Ayreflor Vell. |
Es conserven la majoria d’espadanyes o cloquers, al cap damunt de les cases principals, on hi penjava la campaneta que convocava en el culte familiar o marcava la jornada laboral d’una població que vivia disseminada o treballava en aquelles alqueries i rafals; encara veiem més motius arquitectònics com arcades, claus de volta, portalades, relleus, rossetes i capitells que demostren que mai s’escatimà cap esforç per dedicar el millor de tots els arts a l’únic Déu. Els que avui es conserven intactes, guarden gelosament els seus retaulons, escuts familiars, pintures, vasos sagrats, mobiliari i ornamentació litúrgica, prova del gust que es tenia a cada època per ben vestir el que era dedicat al culte.
|
Frontis de la Casa Major de Jornets.
|
Com a corones d’aquesta garlanda dues esglésies parroquials, la de Sant Pere de Sencelles i la de Sant Cristòfol de Biniali, i dues de conventuals, la del Convent de la Caritat de Sencelles, dedicada a la Mare de Déu dels Dolors i la de la Puríssima Concepció de l’antic Convent de Monges Franciscanes Filles de la Misericòrdia de Biniali.
De la primera parròquia del terme, consagrada al Príncep dels Apòstols, podem admirar el seu robust i altiu campanar, l’espaiositat de la nau i el gran nombre de capelles d’aquesta església barroca construïda a partir del s.XVII, l’enlluernador fons del seu tresor parroquial, les escultures del senceller Antoni Josep Llabrés i Mudoy, la bellesa barroca del Betlem del Mestre de les Verges Roses, l’encisadora col·lecció de pintura gòtica que obraren els mestres de la nissaga López, l’orgue sortit del taller de la reputada família d’organers Bosch i molts altres vestigis de l’antigor, que les pàgines d’aquesta revista serien insuficients per enumerar.
De la parroquial de Biniali direm que fou aixecada en el segle XVII per satisfer la devoció dels habitadors d’aquella benaurada contrada i en ella hi destaquen els sants de les devocions primitives dels binialers, la taula renaixentista del segle XVI que representa al Calvari i que probablement prové de la primitiva capella de Son Arrossa, la capella de Sant Francesc que conté les armes dels antics patrons de l’església els nobles Ribas de Pina i les relíquies de Sant Faustí, Màrtir, el Sant Cristòfol que presideix el temple i el que des de el cap curucull del campanar vetlla per tots els binialers i pels qui condueixen per camins i carreteres d’aquest Regne enmig del mar.
Durant aquests darrers anys i per iniciativa de la Delegació Sencellera de l’Obra Cultural Balear, hem tingut ocasió de poder conèixer bona part d’aquests indrets nostrats. Aquestes passejades culturals han esdevingut quasi un clàssic dins les vetllades estiuenques més properes a la Mare de Déu d’Agost i sense por a equivocar-nos podem garantir que han suposat un vertader èxit de convocatòria. Crec que queden moltes rutes per cobrir i molts de llocs per descobrir, o conèixer millor, o estimar, o divulgar... Ja tenim l’estiu que guaita, llavors en tornarem parlar...
Jordi Llabrés i Sans.