Tots els que a casa hem tingut la sort d’haver estat formats en una educació, més bé, tradicional o pròpia de la nostra religió i cultura, sabem bé el significat que té el muntatge dels betlems en acostar-se els dies de Nadal. En el mateix sentit, coneixem la importància de cada una de les figures que entren en l’escena: sobre tota altre, la del Nin Jesús, la de la Puríssima, la de Sant Josep, els Reis d’Orient, els pastorets, els àngels anunciadors, fins i tot els animalets. També en la tradició nostrada de Mallorca hi tenen cabuda les figuretes de frares franciscans o ermitans. A propòsit de les presents festes de Nadal, avui vos parlaré del paper de Sant Josep en el nostre betlem casolà i de la devoció que els sencellers l’hi hem tingut al llarg d’aquests segles.

Sant Josep està en l’escena principal del Misteri de Nadal, malgrat el silenci evangèlic que el deixa a l’ombra. Veritablement Maria, per la gràcia de l’Esperit Sant, fou la que va concebre a Jesús, però Josep, guiat per la voluntat de Déu, l’hi va donar el seu nom d’ascendència davídica, el feu partícip de la tradició concreta del seu poble i l’hi va ensenyar un ofici, el de fuster. Per tot això és fàcil que un dia la Mare de Déu, amb tota naturalitat, pogués dir al seu Fill: “Ton pare i jo...”, ho llegim a l’Evangeli de Lluc (cap. 24). Després de l’Anunciació que relata el mateix Evangelista, un altre, Mateu, ens parla de la de Josep: El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: “Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble”. Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: “La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres»”. Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. (Mat., 1, 18-24).

El passat dia 27 de novembre, amb un seguit d’actes molt solemnes, es clausurà a Ciutat de Mallorca l’Any de Ramon Llull. Sencelles ha estat un dels pobles que pot enorgullir-se per haver-se adherit en aquesta magna celebració del set centè aniversari de la mort del mallorquí més universal de tota la història. En bon punt es constituí una comissió formada per la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver, Es Jonc, Es Pou Major, Sencelles Difusió Cultural, Coral Sor Francinaina, la Biblioteca pública de Sencelles, la Parròquia de Sant Pere i l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Sencelles. Entre tots s’ha pogut presentar un ample i ben polit programa d’activitats i celebracions ben dignes de ser guardades en la memòria col·lectiva del nostre poble.

Dia 22 d’abril s'obrí l’Any a Sencelles amb un concert de poemes de Llull musicats pel cantautor Joan Manel Escobedo i que contà amb les intervencions del Doctor Gabriel Ensenyat, de la Universitat de les Illes Balears, amb les que contextualitzava cada una de les obres interpretades durant el recital. Aquest concert fou patrocinat pel M. Iltre. Ajuntament de Sencelles.

Al dia següent fou celebrada una missa solemne en honor del Beat mallorquí, que presidí mossèn Nadal Bernat i Salas, pro vicari general del Bisbat de Mallorca i delegat diocesà per l'Any Llull. Per l'ocassió fou col.locat en el presbiteri un llenç del segle XVIII que representa a Ramon Llull i que guarden les monges del Convent de la Caritat de Sencelles. Acte seguit, quan la celebració litúrgica va acabar, fou beneït un plafó ceràmic que es descobrí en el frontis de la rectoria, que representa al Beat Ramon Llull i que quedarà com a testimoni d'aquestes celebracions de Sencelles. Aquesta obra, signada per Enrique San Antonio, de Riba-roja de Túria (València), ha estat una donació del cronista Jordi Llabrés i Sans al poble de Sencelles. Els que es feren presents a la festa foren obsequiats amb una estampa que reprodueix el dit medalló.

Dia 21 de maig, la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver va organitzar la seva primera visita cultural lul·liana. Aquest cop a Palma; durant la qual i de la mà de l'historiador Tomàs Vibot, vam poder conèixer indrets relacionats amb la vida i història del Beat. Així iniciarem el recorregut a la Plaça Major, lloc on segons la tradició hi havia la casa natal de Ramon Llull, la parròquia de Santa Eulalia, l'Estudi General Lul.lià i el col.legi de la Sapiència. L'itinerari va acabar en el Convent de Sant Francesc, on hi trobem el seu sepulcre a la capella de la Puritat de la Mare de Déu.

Dia 1. Ajudes. Del Consell de Mallorca als ajuntaments de l'illa. A Sencelles es faran quatre projectes: els acabats interiors del Casal de Cultura de Can Garau, la pavimentació del camí dels Puputs a Biniali, millores al poliesportiu i un projecte que consisteix en la ralentització del trànsit al carrer dels Bons Aires.

Dia 2. Teatre. Infantil a la Biblioteca amb l'obra Ballant Newton amb la ballarina Catalina Carrasco i Gaspar Morey com al Doctor Biomecànica.