Anita Yvonne Stenberg

Anita va néixer a Noruega el 1992, va arribar a Sencelles el 2020.

Ens podries contar una mica de tu?

Tenc 29 anys i sóc de Noruega. La meva ciutat natal és Drammen, que es troba a uns 80 km al sud-oest d'Oslo. Vaig viure a Noruega fins als 20 anys i després em vaig traslladar a Dinamarca per estudiar i fer ciclisme en pista. Després de vuit anys allà, em vaig traslladar a Mallorca. Estic molt contenta d'haver-me mudat a Sencelles.

Passes molt de temps entrenant?

Som una ciclista de pista professional, sol entrenar entre 20 i 30 hores a la setmana. Això és sobretot ciclisme i una mica de gimnàs i, és clar, com que som ciclista de pista, pas molt de temps al velòdrom. De fet, aquest és el motiu pel qual em vaig traslladar de Noruega a Dinamarca en primer lloc, perquè Noruega no tenia velòdrom interior fins fa uns mesos. Havia estat abans a Mallorca per fer els camps d'entrenament, perquè és un lloc perfecte per combinar carreteres i pista. Hi ha una pista impressionant a Palma, Palma Arena, que és fàcil d'emprar. Necessitava estar en millor forma abans dels Jocs Olímpics per assolir els meus objectius, així que vaig parlar amb la nostra Federació i es va decidir que seria una bona idea venir aquí.

El pla original era només quedar-me aquí per preparar-me per als Jocs Olímpics, però no crec que en pugui fugir ja que m'encanta aquest lloc!

Quan t'acostumes a la llum mediterrània, la seva calidesa i el seu color, és difícil fugir.

Crec que mai podria tornar a Noruega. L'hivern a Escandinàvia és tan fosc, tan fred i tan llarg. Estàs a l'interior tot el temps, mentre que aquí, sempre estàs fora, cosa que és millor per a la teva salut mental.

I és clar, aquí les carreteres són bones i fins i tot el trànsit. Trob que els cotxes et respecten com a ciclista. No crec que tenguin el mateix respecte a Escandinàvia, probablement perquè no estan avesats a tenir ciclistes.

És cert, hi ha molts ciclistes locals a l'illa a més de tots els equips que vénen de fora a entrenar.

Hi ha una bona selecció de carreteres, per anar en bicicleta pel pla o fer muntanya. M'agrada anar en bicicleta per carreteres planes, no com a Gran Canària on hi ha molta muntanya i fa molt de vent. Aquí pots triar si vols pujades grans o només un petit puig com el puig de Randa. Sempre hi ha ciclistes amb els quals entrenar de manera que pots obtenir una nova inspiració, aprendre'n alguna cosa nova i conèixer més gent.

Els ciclistes aquí són molt xerradors, és el mateix a Noruega?

No, crec que es fa només aquí. A Noruega no hi ha tants ciclistes i les distàncies són molt grans, així que malauradament no coincideixes sovint amb un altre ciclista. El bosc d'allà és a una hora amb cotxe. Vivint aquí trob que una hora de camí és força llarg, però a Noruega és a prop.

Per al teu entrenament, tens un horari, activitats, dieta estrictes?

El meu entrenament sempre està programat, així que sé exactament què faré cada dia.

Pel que fa a la meva alimentació, com que tenc una formació en nutrició, jo mateixa sé què he de menjar. Si tenc alguna pregunta, sempre puc telefonar al comitè olímpic i parlar amb els assessors si no estic segura d'alguna cosa, per exemple, quants d'hidrats de carboni he de menjar durant l'entrenament o abans d'una cursa.

Abans d'una competició, menges més hidrats de carboni?

Sí, he de menjar molt de temps abans d'una competició per assegurar-me que el meu estomac no estigui ple, però tampoc massa prest com perquè pugui tenir gana, ha de ser la combinació adequada. Sol ser triar entre arròs blanc o pasta abans d'un esdeveniment. Evit diferents salses o carns massa feixugues que puguin causar indigestió i dificultar el rendiment.

El son és molt important. Necessit almanco vuit hores de son cada nit i si no ho aconseguesc, simplement no rendesc com toca.

Per què vas triar Mallorca i no les altres illes?

Vaig somiar amb viure en un lloc càlid on hi havia un velòdrom interior i Mallorca és l'única illa que ho té tot. Té un velòdrom estàndard amb pistes de fusta i és econòmic d'utilitzar. Puc fer sessions llargues, ja que la majoria dels ciclistes visitants vénen aquí per fer ciclisme de carretera. Com conec el responsable de la pista, és fàcil concertar la disponibilitat. Els entrenadors i el responsable de la pista són tots molt atents, em van convidar a entrenar amb els grups a la pista si volia.

Quants anys tenies quan vas començar a anar en bicicleta?

Vaig començar a anar amb bicicleta als 16 anys. Als 17 vaig iniciar-me una mica a les carreres de carretera. Als 20 anys, quan havia acabat el batxillerat, vaig agafar un any per treballar i decidir què volia fer. La decisió va ser entre estudiar i tenir una vida normal, o anar fer ciclisme així que vaig triar el ciclisme.

A Noruega va ser difícil; al principi feia bicicleta de carretera però no m'agradava la pluja, el vent ni les pujades llargues. Em vaig adonar que mai podria ser campiona del món a la carretera perquè no m'adaptava físicament ni mentalment. Em varen encantar les curses curtes, per exemple només d’una hora, planes i gas a fons, després vaig provar el velòdrom a l'aire lliure a Noruega on es podia utilitzar una bicicleta normal. Vaig participar en una contra rellotge de 2Km que va ser molt divertida i vaig guanyar el meu primer títol noruec. Només hi havia cinc al·lotes, però era la meva primera victòria, així que estava encantada.

Volia saber com era la vida d’una ciclista de pista, així que li vaig dir a ma mare, que és d'Hongria, i ella va enviar un correu electrònic a la Federació hongaresa demanant si era possible anar a Hongria per provar-ho. L'entrenador de seguida va dir que sí, així que me n’hi vaig anar. No tenia una bicicleta de pista, però me’n facilitaren una durant tres setmanes, juntament amb una persona de parla anglesa per ajudar-me i em va dir tot el que necessitava saber. Em va dur a una cursa a Viena i em va convencer. Fou la millor experiència de la meva vida.

En aquestes curses hi ha unes 24 corredores, és com una cursa de carretera però en pista. Has d'aprendre tècnica i tàctica, estàs molt a prop de les altres i de vegades et toquen. Has de controlar la teva bicicleta i confiar en que les altres controlin la seva. De tant en tant hi ha un xoc quan les corredores estan emocionades, van lentes i es preparen per a un sprint, és quan és més perillós. Quan és molt ràpid, es cansen i circulen en fila índia.

En el ciclisme de pista, també s'aplica l'avantatge de ‘xuclar roda’ com en el ciclisme de carretera?

Sí, també passa, és més fàcil estar en segona o tercera posició per a un sprint, ja que la de davant consumeix més energia. I si comença l'sprint massa aviat, el grup la pot avançar fàcilment.

Hi trobes tantes dones ciclistes com homes?

Amb les curses de pista, és més o menys igual. És que una ciclista de pista representa una nació, no un equip sencer i és la federació la responsable dels corredors. Les dones gaudeixen del ciclisme en pista, és potent i s'adapta a la seva mentalitat.

Per jo és un honor tenir-te al poble!

Gràcies, i estic molt contenta d'estar aquí. M'encanta Sencelles, és el lloc perfecte per viure, sobretot per anar en bicicleta. Des d’aquí pots partir en qualsevol direcció mentre que a Palma o Alcúdia no hi hauria tantes opcions.

Si et quedes aquí durant uns quants anys, tens pensat aprendre la llengua local?

Ah, sí, m'encantaria aprendre-la, crec que és important. Quan em vaig mudar aquí, el meu objectiu era començar a aprendre de seguida, però no vaig poder perquè hi havia tantes coses per atendre, així que s’ha endarrerit una mica. Quan vaig al supermercat local sempre em xerren i vull poder xerrar amb ells en el seu idioma, però encara no ho puc fer.

Trobem que molta gent ens vol parlar anglès, ho volen practicar amb nosaltres, cosa que fa que sigui més difícil aprendre mallorquí o castellà.

M'he sentit molt benvinguda, ha estat fàcil posar-se en contacte amb la gent. Per exemple, Kenneth, el meu entrenador i jo vam veure en Jordi Artigues córrer al Velòdrom i vam pensar que tenia molt talent. Vàren dir que érem de Sencelles. Vaja, quina casualitat! Vaig preguntar a son pare, en Toni, si podia unir-me al club local per fer una volta algun dia i em van donar la benvinguda. Vàrem fer una volta de 3 hores i una parada per dinar que em va agradar molt, varen ser molt amables.

Quan t’atures a prendre una beguda, és molt natural i fàcil parlar amb els altres ciclistes. Tenim la mateixa passió, ens entenem i encara que no xerrem el mateix idioma, ens podem comunicar. Aquí, quan et trobes amb ciclistes per la carretera sempre ens saludam, però no es fa a Escandinàvia.

Si faig sèries, pujant i baixant per Cura per exemple, sempre veig altres corredors i m'animen. Si començ l'entrenament tota sola, sempre em trob amb algú més pel camí. La comunitat ciclista aquí és molt bona i a la gent local li agraden els ciclistes. A la cafeteria hi sol haver un bastidor per a les bicicletes, et sents benvinguda. En altres països, crec que les cafeteries prefereixen que no duguis la bicicleta perquè no hi ha on posar-la.

Has descobert algun lloc preferit del poble o de l'illa?

Tots els llocs són tan agradables, el meu lloc preferit per fer una volta és la carretera de Sencelles a Algaïda. M’ho pas pipa fent sèries pujant i baixant de Cura. És difícil trobar només un sol lloc preferit. Tot i que Mallorca és tan petita, el paisatge és molt variat.

Tens temps per a aficions o activitats?

De fet tenc una feina a temps parcial, ja que el ciclisme encara no ofereix molts diners, tampoc el ciclisme en pista és l'esport més ric. Ja tenia una feina a temps parcial a Dinamarca d’atenció al client que encara puc fer aquí en línia. Què més vols! Asseguda al sol amb el meu portàtil, hi ha cap feina que ho superi?

La meva vida és el ciclisme, i és el que més faig, i després m'agrada relaxar-me i gaudir del temps amb tranquil·litat. Puc seure aquí al meu jardí i gaudir dels ocells, ni tan sols se sent el trànsit.

El teu idioma és el noruec, cóm et comuniques amb el teu entrenador que és danès?

Aquestes llengües sonen diferents però s'escriuen igual, al revés del suec, que sona igual però que s'escriu de manera diferent. Quan conversam, cadascú xerra en la seva llengua però ens podem entendre perfectament.

Ara mateix, tenim un jove suec entrenant amb nosaltres, és a Alaró fent un programa d'entrenament. És genial quan pots reunir més nacions. Ara mateix, som un grup molt mixt. Sóm jo de Noruega, un suec, una al·lota d'Eslovàquia i un al·lot de Bulgària que viu aquí. Després, és clar, aquí hi ha les irlandeses, a part dels ciclistes de l'illa.

Conta’ns de la teva participació als Jocs Olímpics de l'any passat.

Els meus primers Jocs Olímpics, Tòquio 2020, que es van celebrar l'estiu del 2021. Vaig estar tan contenta d'haver-me classificat. Així que vaig tenir un any extra per entrenar-me, a causa del retard per la pandèmia. Potser no hauria acabat aquí si no s'hagués ajornat.

Vaig acabar cinquena, aconseguint el meu objectiu d’acabar entre les cinc primeres. És la millor cursa que he fet mai, donant el millor de mi en el dia més important, va ser increïble. Mallorca ho ha fet per mi, per poder entrenar i ser feliç aquí. Si et sents bé, pots fer possible el teu objectiu.

Abans vivía en un soterrani a Copenhaguen, només tenia una petita habitació de 15m², i vaig venir aquí. És la primera vegada que tenc una casa, un jardí i una plaça d'aparcament per al meu cotxe. I ara tenc un moixet, que de fet no és meu, però l'he anat alimentant i fins i tot li he comprat un llit. Té un altre propietari, però és com si el tenguéssim a mitges.

Has trobat el poble acollidor?

Els meus llogaters són molt amables. També tenc veïnats que són ben aguts i que per sort parlen anglès. També són molt generosos i ens deixen agafar les taronges dels seus arbres. Diuen que els mallorquins són tancats, però això no és el meu cas.

Sempre em sorprèn el que puc trobar aquí, sembla que hi ha tot el que necessites, perruquers, farmàcia, metge, varis restaurants, etc. tot és a prop. Mai se sap què hi ha darrere de les portes o de les barreres. A Noruega, sempre es pot veure la casa i el jardí, però aquí els llocs estan més tancats.

L'única dificultat que he tengut és que la meva adreça està oculta, no la poden veure. Com a ciclista professional, reb una visita de tant en tant sense previ avís per als controls de dopatge. La primera vegada va ser molt difícil perquè la casa no té número. La inspectora no em va poder trobar i com a resultat vaig rebre un avís. Sempre és la mateixa senyora mallorquina que em ve a fer la prova i ara sap on visc.

Tornaràs mai al nord?

No, mai, no crec que ho pugui suportar. He trobat el meu paradís i no el deixaré.

Com a estrangers, creus que tenim un paper a jugar ajudant els locals a protegir la seva cultura i la seva identitat?

Sí, absolutament. Ens hem d'adaptar a la cultura local, ja que venim de fora. És el mateix quan algú ve a Noruega, s'espera que sigui un dels noruecs. Trob que he de fer el mateix aquí, he de formar part de la seva cultura i adaptar-me.

Al principi, era més estricta amb els horaris, perquè per a mi, si dius que et trobaràs a les 10h hi seràs 10 minuts abans. Al principi vaig lluitar amb això, però en realitat és més relaxant i m'hi acostum. Malgrat això, crec que la majoria de les coses s’haurien de fer amb puntualitat.

Jo encara tenc problemes amb les funcions nocturnes.

Jo sempre sop a les 18h o les 19h i me'n vaig a dormir d'hora. Almanco la resta de ciclistes circulen d'hora al matí, així que supòs que tampoc se'n van a dormir massa tard. Amb els horaris de menjar, encara estic amb els meus vells hàbits.

Hi ha alguna cosa més que t'agradaria afegir?

M’ha agradat molt la teva pregunta sobre la integració a la cultura local. Els meus pares no varen néixer a Noruega, mon pare va néixer a Finlàndia i ma mare a Hongria. Mon pare es va traslladar a Noruega quan tenia sis anys i va aprendre noruec fàcilment, ja que sa mare és noruega. Ma mare es va traslladar a Noruega quan tenia uns 28 anys i va aprendre l'idioma al cap d'un any, és com una noruega. La gent em pregunta si mengem molt menjar hongarès a casa, però jo els dic que ma mare s'ha convertit en una noruega més. Potser només mengem dos plats hongaresos. Em tem que l'única cosa a què no ens adaptarem aquí és a sopar tard a la nit!

Entenc perfectament perquè vas triar Mallorca!

Només quan plou molt, no faig bicicleta, però aquí puc pedalar la majoria dels dies de l'any. Aquest lloc et fa feliç, és el lloc perfecte per estar. No te’n tems dels turistes a Sencelles, és tranquil. Sents que és ca teva de veres.

Jane Frances Sutcliffe