Diego2
“Criam caragols de manera artesanal, quasi totalment ecològics”

En Diego de León Payeras és un jove biòleg de 34 anys que en fa 12 va començar a experimentar amb la cria de caragols i d'això ja n'ha fet el seu negoci, anomenat Caracoleando, a la finca sa Vinya Vella, als afores de Jornets.

Quan va començar Caracoleando?
Jo estava fent biologia a la UIB i no tenia clar el meu futur. L'educació no m'estirava gens i un dia mon pare va escoltar per la ràdio un programa sobre negocis estranys que hi havia per devers València una granja de caragols. M'ho va comentar, em va cridar l'atenció, vaig investigar, vaig cercar informació i m'hi vaig llençar a provar-ho. I ara mira, ja fa uns 12 anys i jo m'hi dedic al 100%, quan abans ho vaig compaginar amb d'altres feines com fer de monitor a Natura Parc de Santa Eugènia. És la meva feina i mon pare, que està jubilat, em dóna de tant en tant una mà. Mon pare, que és d'una zona rural de Zamora, ja tenia aquesta finca on venia a culejar i vàrem decidir iniciar el negoci aquí perquè ja hi teníem espai i aigua de pou. Vàrem ser bastant pioners ja que no hi havia res semblant a l'illa. De fet som la granja en actiu més antiga de tot Mallorca.

PereAntoni-CanRamis
“Si la matèria primera no és bona, no en sortirà un bon vi”

En Pere Josep Llabrés és al capdavant de vins Can Ramis, un tradicional celler de Sencelles, del qual ell en representa la quarta generació. El celler com tots bé sabeu està instal·lat a l'antiga casa familiar del rector Molinas, a la placeta de Son Morei, ben al centre de la vila.


Quan va començar can Ramis amb l'elaboració de vins?
L'actual negoci dels vins Can Ramis va ser fundat entorn de l'any 1870 per Pere Molinas, germà del conegut rector Joan Molinas (director espiritual de la beata Francinaina), i per la meva repadrina na Catalina Vallori, que duien el negoci en format d'amitges. Per diverses vicissituds els de can Molinas varen deixar el negoci i la meva família es va quedar també amb la casa. El continuador de l'explotació va ser el seu gendre, Antoni Cirer de can Ramis. Després, va ser la seva filla Francisca Cirer amb el seu marit Macià Llabrés de can Renyina, és a dir mon pare i ma mare, que varen ser qui varen modernitzar les instal·lacions. I arribam actualment a qui regeix el celler que som el seu fill, en Pere Antoni Llabrés.

CaSaPadrina3
La nostra empresa és tan petita que no dic que tenc un celler, sinó un porxo!

N'Andreu de can Tano va tot enfeinat perquè a la fira del vi de Pollença va fer contactes i el mateix dia que ha quedat per fer l'entrevista també té una visita concertada. Es tracta d'un grup que vol visitar les seves instal·lacions i hi faran un pa amb oli. El tema de les relacions públiques l'embossa un poc, haver de posar-se per fer fotos li cau tort ja que diu que no és gaire fotogènic, ell voldria dedicar-se al conreu i a vinificar i que la part de vendre ho dugués un altre... amb l'ajuda del seu fill Guillem, arriba a relaxar-se i a amollar-se contant la seva curolla per les vinyes i els vins.

Com va començar Vinyes i Vins Ca Sa Padrina?
L'any 1999 vaig fer un curs de la Fundació Universitat-Empresa sobre introducció a la viticultura i l'enologia, i en acabar-lo, amb un company del curs (el metge Jesús González), vàrem tirar endavant aquesta aventura de muntar el nostre propi celler. L'any 2009 li vaig comprar la seva part de l'empresa i ara és tota nostra. És per això que a les etiquetes on abans sortia l'escrit González-Suñer i ara hi posa Suñer-Bibiloni.

 

 

hort vell 5
“Els nostres cavalls són animals de companyia, no per competir o per presumir”

Avui és dissabte de matí i les precioses instal·lacions de s'Hort Vell, el centre esportiu situat entre Biniali i el torrent, són un tragí d'activitats i de gent. Entre nins il·lusionats que miren els ponis amb devoció i els pares que fan temps i fan fotos, hi ha un trull constant. El centre hípic no és del tipus habitual sinó que s'ha especialitzat en equitació per a nins i en teràpies assistides amb cavalls. Na Maria Valldeperas és l'ànima mater del club i saluda els pares i nins pel seu nom. També coneix el nom de cadascun dels cavalls, ponis i un ase que hi ha a s'Hort Vell.

Son Prim1
El nostres vins són de la màxima qualitat possible

Son Prim Petit Celler és el nom de l'empresa de vins de la família de can Queló. Les seves  instal·lacions estan radicades des de l'any 2003 al costat del Serral del Vent i de la desviació cap a Jornets, a la carretera de Sencelles a Inca.

En Marc Camand és el responsable d'exportació del celler. És un apassionat del món del vi que viatja per tot el món promocionant vi produït a Sencelles.

Quan va començar el celler de Son Prim?
La nostra empresa és un celler familiar que ha fet vins des de sempre. Va ser fa 20 anys però, quan en Jaume Llabrés de can Queló, el propietari, va haver de decidir què feia amb les vinyes heretades de la família: continuar o arrabassar. Va decidir tirar endavant. En un primer moment veníem la verema a d'altres cellers i només ens quedàvem una petita part per fer una mica de vi per a consum propi o per compromisos. Devers l'any 2000 varen decidir donar un enfocament diferent al negoci amb una mentalitat més empresarial. Tot això va quedar materialitzat l'any 2003 en edificar la nova nau que fa de celler i d'aquesta manera entrar de ple al món de la indústria del vi.

 

 

Biel Torrens3

He creat mercat d’estruç, de xeixa i de pebre de tap de quartí”

En Biel és un jove pagès molt inquiet. No s’ha aturat mai de mirar per on la terra pot treure més rendiment i apostar per aquests productes. Des del 2005 és secretari general del sindicat Unió de Pagesos i des del passat mes d’abril president de l’associació Slow Food Illes Balears.

D’on et ve la tradició pel camp?

Jo m’encarreg de les finques de la meva família després de que mon pare es retiràs, qui també s’hi va dedicar així com el meu padrí i no sé quantes generacions més.

Sempre has intentat anar innovant per continuar vivint de la terra quan molts l’han abandonada

Sí. Hem de tenir present que a Sencelles la producció de les finques sempre ha estat molt diversificada. Els pagesos d’aquí es dedicaven a produir una mica a tot, perquè si una cosa un any no anava gaire bé, sempre tenien un altre producte per si un cas. És per això que nosaltres encara feim una mica de tot i tenim per vendre una gran varietat de productes adaptant-nos a les circumstàncies de cada moment.

Ara però vas als mercats a vendre directament, obviant els intermediaris

Cada dissabte, des de fa dos anys, som al mercat ecològic de la plaça dels Patins de Palma i, els diumenges al mercat setmanal de Santa Maria. Els temps han canviat. Mon pare tota la vida va ver de pagès i abans, fa 30 anys, quan tenies un producte per vendre, venia el mercader i te’n pagava un preu just, però ara ja no. Ara t’has d’espavilar tu tot sol si vols subsistir. Ho has d’intentar vendre tu mateix. Fixa’t que abans els comerciants hi carregaven un 50%, això vol dir que t’ho pagaven a 1, i ells ho venien a 1’5. Ara la mitjana és que hi carreguin un 500%, és a dir, t’ho compren a tu com a productor a 1 i ells ho posen a la venda per 5. És per això que ara vivim en una situació de context del mercat totalment diferent i ens hi hem hagut d’adaptar. Les grans cadenes de supermercats controlen el mercat i tenen un poder de pressionar al màxim el pagès: és un monopoli de fet i, amb els preus que et paguen, no basta ni per cobrir despeses.

Davant d’aquest panorama, no em va quedar més remei que prendre la iniciativa i comercialitzar la nostra producció de manera directa.

Binigrau botes3
El nostre vi no és per a cada dia, és un vi especial

En Miquel Batle és un apassionat del camp. En concret del món de les vinyes i del vi. Ha heretat de la família de can Grau de Biniali la fal·lera i el cuquet per les coses de la pagesia. Relacionat des de sempre amb l'agroalimentació, no en va treballà a les Destil·leries Cañellas (el recordareu perquè sortia als reportatges que Sa Sella va dedicar al palo resolis dels números 56/57), al bar s'Obac o amb els cellers Macià Batle, sempre a Santa Maria.

L'any 2002 va decidir donar un gir a la seva vida, deixà les destil·leries i la seva participació a Macià Batle i va embarcar-se en l'aventura de crear un nou celler: Binigrau, nom sorgit de combinar Biniali i can Grau. És on actualment treballa amb els seus dos germans Maties i Sebastià.
Des del 2002 varen començar a fer provatures amb vins, a cavall entre el 2004-2005 bastiren el nou celler i a finals del 2005 sortí la primera producció ja amb el nou nom. Foren pioners dins la nostra contrada en l'elaboració mixta de vi de producció ecològica i convencional.