Joana Maria Cerdà, de Tinons Florista

 

Vaig començar ara fa uns tres anys. Vaig començar jo tota sola però ara en realitat som un equip amb en Pep Lluís, en Tomeu, na Núria... i na Cati que és la meva mà dreta i també l'esquerra! Tinons no som jo tota sola, és com una barca on tots hi anam embarcats. Vaig decidir batiar la floristeria com a Tinons en honor a ma mare, na Tineta Grau, que va ser qui em va transmetre l'amor per les plantes, però posar Tineta era massa directe... i com que hi havia gent que també li deia Tinons...

Quan vaig posar el negoci a Sencelles la gent em deia 'però nina, tu estàs segura?', i jo contestava 'sí, és on visc i hi tenc lloc'. Anar a Palma sempre ha estat una opció. Si ho tengués allà tot centralitzat segur que tendria més sortida però aquí és ca meva i puc anar i venir sempre que vull. De fet, de maig a setembre la botiga està tancada i funcionam per telèfon, ja que és en aquests mesos quan tenim més feina per la temporada de noces i anam desbordats. Els caps de setmana no donam a l'abast. Quan vaig començar la botiga era més petita però hem anat ampliant i agafant més espai a ca nostra. Les coses ens han vengut molt rodades. Ara hem posat un raconet propi a una botiga de decoració de la barriada de Santa Catalina, és un 'corner' que és com si tenguéssim posat un peu dins Palma, sempre vaig amunt i avall atrafegada!

 

Sí, tenir una web és molt important. Al principi no en vaig tenir però vaig veure que era necessari. L'empresa sembla més seriosa. A través de les xarxes socials faig molts de contactes comercials i relacions amb possibles clients interessats. Reclamen molta d'atenció i per això em feia peresa ficar-m'hi però s'ha de tenir present que som a Sencelles, al centre però enfora de tot... i vaig veure que havia d'invertir en tot això. Ens surt molta de feina gràcies als contactes fets per les xarxes.

 

Jo crec que és molt clara la línia que tenim i un ram de Tinons se coneix, se diferencia, fa olor, no són els típics... tenen un toc diferent ja que mesclam molt, hi posam coses naturals del camp i de temporada com garrover, mata, plantes aromàtiques i imaginació. A mi m'agrada molt combinar en funció de l'època de l'any. D'estiu: peònia, rosa anglesa, dàlies... i d'hivern altres coses. A Palma agrada molt i funcionam molt bé. La gent que ve a Tinons ho té superclar, saben com feim la feina i la gent hi confia.

 

Vaig fer una formació oficial sense pensar si això m'agradaria o no, era un curs del Govern. Vaig notar però que em faltava cosa i em vaig apuntar a l'Escola Catalana d'Art Floral. És una institució que té molt de prestigi i és molt reconeguda. Varen ser 6 setmanes amb un estil molt modern, on usàvem fils de ferro... em va anar molt bé en qüestió de tècnica però no acabava de ser el que jo volia, no m'hi trobava còmoda, encara que aquí va ser quan vaig obrir la botiga. Després vaig fer a Madrid uns cursos, que m'encantaren, a Sally Hambleton Flower School. Na Sally és la meva musa Espanya, he fet tots els seus cursos, l'admir molt com a persona, no només com a florista! Més tard ja vaig pegar a Londres... i... fatal perquè ja no em conform amb res! cada vegada en vull més! Hi tornaré! Una setmana a Jay Archer Floral Design Flower School va ser revelador, estic en tràmits per tornar a Anglaterra, encara no sé exactament on perquè estic dubtant entra dues escoles, però segur que hi torn! Al final, trob que el que em falta és temps, no tenc un moment per aturar-me i ja estic tramant coses noves... no tenc temps de gaudir el que he aconseguit.

La veritat és que no podria destacar així ara cap feina en concret de les que hem fet però n'hi ha hagut de molt curioses com la decoració amb flors d'una habitació de l'hotel Sant Francesc per a un Trunk Show del dissenyador Sebastian Pons que hi presentava una col·lecció. També vàrem riure molt amb el que ens passà quan ens demanaren, des de Dallas (Texas), de decorar un saló on un hoteler havia de fer una festa. Era dins un creuer que havia d'atracar a Palma. Era el creuer més gran del món: el Symphony of the Seas que feia una escala de sis hores, i imagina't, arribam al port, noltros dues amb la nostra furgoneteta que pareixia minúscula i allò era enorme! i venga controls, i venga mostrar documentació... i venga inspeccions i venga explicar què veníem a ver... era pitjor que passar una duana! Al final, literalment ens treuen de fora i ens engeguen perquè ja havien de salpar i aquí les dues que encara trullàvem per allà de dins donant els darrers retocs al saló privat. És que ens involucram tant i volem que quedi tan bé que no escatimam temps!

Na Cati també recorda que va passar molt de gust de com va quedar el Casal Balaguer per a la festa privada de l'Associació de Galeristes (entitat que organitza la Nit de l'Art) el vespre abans. Érem allà component les flors al carrer Unió i la gent s'aturava a donar-nos l'enhorabona i a demanar-nos d'on érem! Semblàvem artistes fent una exposició en viu!

 

Gent d'aquí i molt d'estrangers. Tant la gent de Sencelles com els estrangers, la veritat és que ens fan molt de cas. Un 70% de la feina jo diria que són noces. El 30% restant seria negoci aquí a la tenda amb clientela molt repartida, de Sencelles, dels pobles veïnats, residents estrangers que s'aturen en passar.... En el tema de les bodes bàsicament són estrangers i la gent s'hi gasta fortunes. A vegades ens fan unes comandes que.... jo dic, si s'han gastat això en flors imagina't que ha de valer el banquet, la roba, les joies que duen... quedam admirades dels llocs tan luxosos on hem estat per decorar celebracions. Hem tengut clients molt famosos, bé supòs, perquè són molt seguits a les xarxes. Per exemple hem sortit a rotlo pel tot el món amb les noces d'una actriu portuguesa, a Masterchef, a una festa del music de Los Angeles Sven Martin, l'any que ve decoram una celebració de l'editora de la revista Glamour, etc.

 

Sí, quan un client et diu 'ens encanta el que fas, ha quedat molt bé' és el millor reconeixement que podem tenir. És molt agradable quan veus que la gent valora el que fas. Som molt perfeccionista. Estic molt satisfeta d'haver sortit a l'especial de noces de la revista Elle, a Vogue, a Hol.... et dona molta visibilitat i és una difusió que ens funciona molt bé per aconseguir presència a les xarxes i nous clients.

 

Ha ha ha... la veritat és que les coses ens han vengut molt rodades. El tema de les xarxes socials ho duc directament jo però la web ho he hagut de donar a fer perquè ja no podia amb tot. La web ho duu una al·lota de Barcelona molt lluitadora... és que m'agrada fer feina amb gent com jo, gent guerrera que s'ha hagut de reinventar. La vida dona moltes voltes coincideixes amb molta gent i les feines es creuen.

Idò mira, jo feia feina d'administrativa a unes oficines públiques. No m'agradava la meva feina, però era còmoda i aguantava. Tenia 35 anys, dos fills i de cop, amb les retallades de la crisi, fan un ERO i em trob al carrer. La vida a vegades et fa aquestes coses i si per ventura no et donen una galtada a temps, no t'espaviles. Jo vaig pensar: no hi ha dia que no surti el sol!, ho vaig agafar com una oportunitat i em vaig posar a estudiar anglès a l'Escola Oficial d'Idiomes, amb classes particulars, anava a Manacor... La gent que es queda sense feina ho té malament però jo els dic que jo, llavors, no estava a 0 sinó que començava de -10.

 

La flor fresca ve cada setmana nova. Tot ho tenim molt fresc i els clients ens ho reconeixen perquè els duren un munt i per això repeteixen. Cada setmana solem canviar la paleta de colors; aquesta setmana ha pegat pel lila i el taronja. Les plantes les compram directament a Holanda i ens ve directe, passa per Barcelona i cap a Sencelles. La flor ve de València perquè hi tenim un molt bon proveïdor. El que tenim d'exterior ve de Mallorca, de Sant Joan.

 

Funcionam molt per Internet i ara estam acabant de perfilar el Mallorca Wedding Collective un projecte de diversos professionals de tot el que envolta planificar i programar unes noces a Mallorca, des de fotografia a decoració floral, etc.