En Tomeu Xim (Sencelles, 1981) és un jove que va llançar-se a obrir la seva pròpia ferreria a Cascanar. En un moment en què sembla que aquests tipus de negocis petits i artesanals queden arraconats, va tenir el coratge d'iniciar-ne un de bell nou. Aquesta deu ser la raó que explica que, quan férem l'assemblea de la revista, un col·laborador suggerís que ja era hora que sortís en aquesta secció. Els altres hi varen venir a bé, idò, dit i fet, aquí teniu la conversa amb en Tomeu.
 |
Sembla que li va molt bé, té molts d'encàrrecs i deu ser ver perquè per arribar a quedar per fer l'entrevista va ser complicat ja que hi havia molta de feina i la vàrem haver de despatxar ben aviat!
Com vares arribar a obrir la teva pròpia ferreria?
Som jove però he anat rodant per moltes de bandes i agafant experiència fins arribar aquí. A mi el món de la mecànica sempre m'havia agradat, som un apassionat dels motors. Quan vaig acabar COU vaig decantar-me per aquest món. Vaig estudiar mecànica d'avions que trobava que era lo més gran, hi vaig fer feina per a Air Europa, però va venir una crisi... vaig haver de mig partir. Vaig estudiar el cicle superior de Mecànica, vaig estar a IVECO camions a Inca però jo això d'estar llogat trobava que no feia per jo... Vaig fer feina 10 anys també d'encarregat de la zona nord per al manteniment de depuradores d'aigües residuals, per devers Can Picafort, però aquesta feina era estar 24 hores pendent, telefonades, avaries... vaig trobar que havia de fer un canvi i vaig decidir muntar aquest negoci propi.
A Sencelles hi havia unes quantes ferreries i ja no en quedava cap...
Mira, sí, ha estat una coincidència que jo obrís quan feia poc temps que la de Can 40 havia tancat. Jo no ho vaig fer enfocant cap a agafar les feines que poden sorgir pel poble però mira es va donar la casualitat i va anar bé. Ara aquí precisament també hi ha en Maties de Can 40 fent feina amb jo. L'altre negoci de ferrers que queda, no és exactament això, ja que a l'OSCA ara fan feines molt específiques per IB3, per exposicions... no fan feinetes que puguin ser d'interès pel poble, encara que si hi vas per ventura t'ho fan, no ho sé.
Com veus el món dels negocis a Sencelles?
Sencelles està molt malament per muntar un negoci. Hi fan falta espais adequats. Com per exemple, una zona de polígon industrial. Jo vaig tenir la sort que tenia aquesta vaqueria del meu padrí a Cascanar que no s'usava i l'hem anat adaptant així com hem pogut. De fet hi ha molta de gent a Sencelles que encara no ho coneix i això que ja fa tres anys que vàrem començar!
Quins són els teus clients?
Feim molta de feina relacionada amb el manteniment de depuradores. Com que jo hi he fet feina durant deu anys hi tenc molt de contactes i tirada pel que fa a tot el relacionat amb ferro; i això m'ha proporcionat molta de clientela. També feim feina de comandes que venen de particulars del poble.
 |
Com han estat els inicis?
La veritat és que no em puc queixar, gràcies a Déu. Feim un poc de tot. Jo ja veia que amb els contactes que tenia, el negoci podria rodar, però és que hi ha massa feina i no donam a l'abast. Em sap greu a vegades fer un mal paper perquè et compromets i després passes pena per complir. Dins el poble, aplaces les feines perquè són petites, però la veritat és que la gent té paciència però fins a un punt...
Vares haver de començar de zero?
Sí perquè jo no tenia res, ho he hagut de comprar tot i això que és un negoci que requereix de molta de maquinària.
Quin tipus de feina feis?
Per a la gent de Sencelles bàsicament arreglam arades i cultivadors. També les típiques feinetes tipus quatre portes (molt senzilles però perquè ara ja no volen ni reguinyols ni coses complicades), dos arrambadors, i sobretot molta cosa d'arreglar, baixos de barreres que han tret rovell, i coses així.
De fora, feim molta feim relacionada amb el manteniment de depuradores, fins i tot de Menorca i d'Eivissa. També tenim client d'empreses constructores grosses. S'ha de tenir present que podem fer soldadura de matèria fèrrica i no fèrrica. Feim soldadura de ferro, d'inoxidable, de llautó, d'alumini, etc. Tenim una maquinària molt especialitzada que cisalla i que aplega.
 |
Però a tu el que realment t'agraden són els motors...
Sí, he fet dues exposicions, a anys molt diferents, a la fira de Sencelles i ara m'han demanat per exposar al Dijous Bo. Tenc la millor col·lecció de motors estacionals de tot Mallorca. Són motors antics, fixos, de pistó horitzontal dels que s'usaven per fer anar bombes per treure aigua o per fer de generadors de corrent, etc. Hi tenc una gran afició i he corregut molt amb tot això. Devem ser uns 10 brusquers d'això en tot Mallorca.
D'on et vengué aquesta afició?
Sempre m'han atret, de petit ja tenia aquesta curolla. Vaig tenir la sort que vaig poder començar la meva col·lecció amb dos motors de cals meus padrins, tant dels de can Llebrers com dels de can Xim. A partir d'aquí se'm va encendre l'afició i és que pas un guster d'agafar-los, desmuntar, fer net, arreglar, restaurar... Els tenc sobre una bancada de ferro amb rodes per poder-los moure. En tenc uns 20, tots històrics. Al principi agafava qualsevol cosa, no triava gaire, ara ja m'he anat especialitzant en motors de pistó horitzontal, amb un sol volant i de gas pobre. És que trob que és el motor ideal, el que m'agrada realment. Solen ser tots dels principis del segle XX i fins devers l'any 1915. El més antic però és un motor de vapor de 1860 que estava muntat a una fàbrica que feien licors a Manacor, a Can Gaspar des Llum.
 |
Com aconsegueixes els motors?
He corregut molt per tot Mallorca. La gent té motors i no sap que té. A vegades tant pot passar que te'n demanin un desastre perquè es pensen tenen or com que t'ho mig regalin perquè els lleves una nosa d'enmig. Trob que la col·lecció és realment important i n'hauríeu de fer un reportatge.
Queda pendent, en una altra ocasió, fer un reportatge extens sobre la col·lecció de motors antics. Tot arribarà, però serà en una altra secció.
Joan Florit