"El CD és totalment mort a nivell comercial"
En Pere Terrassa té l'empresa Runaway especialitzada en venda de música, gestió de grups, edició de discs, organització d'esdeveniments musicals, etc. i tot això des del carrer del Quarter de Sencelles.Tu noms Pere Terrassa però la gent et coneix per Peter Runaway...
Sí, ara ja no hi vaig gaire cas perquè és com una batalla perduda. Tant m´'és com me diuen. Això de Peter va començar amb la família, quan jo era ben petit i m'ha quedat per sempre!
D'on va sorgir Runaway Música?
Jo sempre m'havia sentit molt atret per tot el món de la música i amb uns amics fèiem un fanzine anomenat La Parturienta. Ens coneixíem de sortir pels locals de moda i anar a concerts. Tot això va anar a més fins que, amb n'Antònia Mas, ens plantejàrem d'obrir la botiga a la costa de Santa Creu. Això va ser l'any 1993. El nom va venir d'un grup de hard rock que estava format tot de dones The Runaways. Fins i tot el nostre logo volia ser una d'elles caminant amb la guitarra penjada...
|
Runaway 1993: La botiga de Runaway Música l'any 1993 |
I la relació amb Sencelles?
Fa uns 16 anys que hi vàrem venir a viure. Ja coneixíem el poble, perquè hi teníem coneguts i hi havíem vengut. Estàvem cercant un lloc més tranquil per viure i sortir de Palma. Ens vàrem plantejar un canvi de vida, deixar l'estrès urbà i n'estic molt satisfet. Cercàvem un poble tranquil i fugir de la bogeria de la ciutat. Vàrem venir que el meu fill tenia dos anys i aquí ja hi va néixer la meva filla. Va anar molt bé, ha sortit tot rodat. Tenc les expectatives complides.
Però ara ja no tens la botiga oberta...
Ens va anar molt bé però l'any 2007 vàrem decidir que no compensava haver d'anar a obrir el portal a Palma cada dia, el desplaçament i sobretot veure que cada vegada més la tendència era la venda a col·leccionistes, a fires, i amb mil històries més de música que sempre hi he estat ficat.... Vàrem decidir eliminar el local i centrar-nos en la venda per correu, per Internet o a fires especialitzades. De fet ara on venem més és a les fires i mitjançant Internet amb el nostre propi portal runawaydiscos.com, o a todocoleccion.net o al portal americà discosgs.com. Això és l'única pega que hi trob a Sencelles: la connexió a la xarxa va tan lenta!
I també heu diversificat...
Sí, des del 2007 em puc dedicar més a l'organització de concerts, a l'edició de discs i al muntatge de fires. De fet, des de l'any 2000 organitzam la Fira Internacional del Disc de Mallorca, que és l'esdeveniment més important que feim. En un principi també vaig muntar les de Barcelona i de Girona. Tancar la botiga física va donar pas a poder dedicar-me més al tema dels concerts, revetles, sonoritzacions,... he fet de tot dins el món de la música: conferències, xerrades, exposicions de discos, projecció de pel·lícules musicals, etc. però un bon dia va venir la crisi i amb les retallades tot això va quedar aturat. Ara sembla que poc a poc la cosa es torna a revitalitzar.
|
|
Com a empresa, que és el que t'hi identifica més?
Jo crec que és el suport que sempre he donat al vinil. De fet, en obrir la botiga l'any 93, que era el moment més àlgid del CD, jo sempre vaig apostar per tenir un 50% de producte en vinil i la gent em deia "estau sonats, vos estampareu!". Però jo confiava amb el vinil ja que, com que sempre m'he mogut per Europa, jo ja veia que el vinil tenia el seu mercat. I mira ara, el CD és ben mort a nivell comercial i en canvi, el vinil, cada any augmenta un 30%. Per defensar el vinil partíem de la base que grups de culte com Pearl Jam o en Neil Young seguien amb el vinil. Nosaltres ja vèiem que era un format que mai desapareixeria. Té un atractiu que al CD és mal de trobar: la nostàlgia, i sobretot, les possibilitats d'un disseny gràfic de 31 x 31 cm, que, és clar, dóna moltes més possibilitats, dóna més joc a nivell visual. A més al vinil hi ha certs sons que el format digital no hi arriba, sobretot quan parlam d'estils de música potent com punk, garage, beat dels anys 60, ... A part d'això, també s'ha de comptar amb l'aspecte cerimonial que té el vinil: la capsa, la funda de plàstic, posar el plat, espolsar el disc, .... és tot un ritual! Ara mateix hi ha molta gent jove que s'hi està enganxant.
Un altre aspecte que també ens identifica és l'especialització en música indie, punk, sixties, garage, etc.
Veneu només discs antics?
No, com a empresa nosaltres també venem molts de discs nous, no usats ni de segona mà. També noves edicions, reedicions de clàssics, discs per a col·leccionistes molt ben presentats. Hi ha gent que no sap que grups molt actuals, com per exemple Coldplay o Arctic Monkeys, treuen també les seves novetats en format de vinil i es venen moltíssim. També tenim d'altres productes relacionats amb els discs però que no són música com a camisetes, xapes, imants, etc. Tot això es ven molt als festivals.
I com aconseguiu els discs de segona mà?
Abans anava a fires especialitzades de visita i per fer contactes però ara ja hi vaig només per vendre, encara que, és evident que també és un mercat on puc comprar jo per tornar a revendre. Vaig amb estand a unes 25 fires cada any. Per exemple a Utrecht (Holanda) dues vegades cada any. Hi ha part del material que no el tenc aquí a Sencelles, sinó que queda emmagatzemat a Barcelona o a Madrid, perquè no compensa haver d'anar i tornar carregat. També vaig o he anat a festivals com el FIB a Benicàssim, el Primavera Sound a Barcelona i a Porto, BBK a Bilbao, Azkena a Vitòria, SOS a Múrcia, etc.
|
Preparant per vendre un vinil de segona mà amb un aparell que el neteja a fons |
Qui compra a les fires del disc?
Hi ha de tot. Ara bé, supòs que em demanes per gent especial, rara.... de frikies del col·leccionisme de música n'hi ha molts. Hi ha gent amb unes aficions ben estranyes, gent que cerca, remira, consulten, torna a cercar.... edicions de discs d'un any concret, d'un idioma determinat, que són fans d'un cantant i volen tota la discografia seva editada per tot el món...Hi ha fanàtics de Bob Dylan, dels Beatles, ara de David Bowie ... i que vénen a la parada amb un catàleg editat i cerquen un disc amb una edició especial, amb un número de catalogació tal, amb una portada determinada...
I a la ràdio també t'hi has dedicat!
És que el món de la ràdio i la música sempre han anat molt junts. Vaig començar devers l'any 95 amb Ràdio Jove amb un programa de mitja horeta on parlava sobre les novetats musicals, després vaig col·laborar amb Ràdio Balear, Ona Mallorca, ... i ara amb un programa a Ona Mediterrània. Del que es tracta és de fer un programa entretengut, de caire més tècnic, diferent, de col·laborar...El periodisme musical sempre ha estat un hobby que m'ha atret, d'aquí supòs que ve que començàs amb el món dels fanzines musicals.
|
Confeccionant xapes metàl·liques per vendre a festivals |
Has creat escola...
Sí, el meu fill Lluís ha agafat l'afició i amb només 18 anys ja ell tot sol ha organitzat 4 concerts. Jo només hi he anat d'ajudant ja que ell és qui té el coratge i la força per tirar endavant una cosa tan complexa...em té espantat!
Com és un any de feina a Runaway Música?
De gener a juny anam a fires; del juny al setembre feim els esdeveniments de les festes d'estiu amb muntatges de so, festivals i concerts. En acabar l'estiu, torna a venir la feina de fires. La tasca de management de bandes va més repartida durant tot l'any. Hem editat més de 50 discos de músics de Mallorca i només un de fora. Es tracta d'un disc mític, en vinil, que recull el concert que varen fer Las Vulpes l'any 83 a la discoteca Barbarela de Palma. Amb els grups de Mallorca tenim una relació molt bona, es tracta de donar-los suport i en realitat el que feim és crear una miniempresa entre ells i nosaltres per treure endavant l'edició del seu disc. No firmam res, és a dir, no els tenim en exclusiva ni fermats, si va bé i triomfen poden anar a una discogràfica gran tranquil·lament, no ens ofèn gens el seu èxit! Aviat en traurem dos del senceller Marcel Cranc: el seu primer disc en castellà i un en català que recollirà una tria personal dels seus millors temes amb una nova versió.
Joan Florit