Na Caterina Aguiló és una rubertera ben coneguda. De fet actualment és la presidenta de l'associació de veïnats. Recentment ha presentat el seu primer llibre, un recull de contes que té per títol De Res, Massa.
- Com va començar la vostra relació amb Ruberts?
- Som de Palma però amb el meu home cercàvem una caseta per anar-hi els caps de setmana, on les meves filles que eren ben petites poguessin esplaiar-se... i no trobàvem res que ens agradàs. Però un bon dia, d'una gestoria ens digueren que a Ruberts hi havia una cosa que ens podia interessar i va ser, girar de la carretera de Sineu cap a dins Ruberts, i veure aquell arc d'arbres, aquell túnel vegetal que envolta el camí, aquell llogaret preciós... me'n vaig quedar enamorada, i mira ara ja fa uns 38 anys que som rubertera! De fet, pas tres dies a la setmana a Palma i quatre a Ruberts.
 |
- I hi feis d'activista, presidint l'activa associació de veïnats...
- Sí, participam molt de la vida del poblet. Sempre m'ha agradat molt està dins dels moviments socials. Basta dir que he estat la presidenta de tres associacions veïnals: la del Banc de s'Oli, la del Coliseu i ara la de Ruberts. La nostra associació ha estat molt reivindicativa perquè davant d'injustícies no quedava altra solució. El tema dels adossats il·legals ens va esperonar i hem aconseguit moltes coses però encara en queden per lluitar.
- És per això que encara cada any s'organitza la Festa Reivindicativa?
- Clar. És una manera de demostrar que encara hi som, que estam vigilants, que el tema dels adossats encara no està totalment tancat i que seguim pressionant. Evidentment, ara ja s'ha desinflat una mica i sembla que tot ja estar encarrilat, però no convé afluixar.
- Quines reivindicacions tenia ara?
Ens agradaria aconseguir que el carrer que dóna la volta al llogaret fou exclusiu per a residents i que la plaça fos per a vianants. Per això hauríem de trobar un lloc alternatiu per poder-hi aparcar i aquí estam...
 |
- Com va començar la idea d'escriure?
Sempre he escrit. Ha estat una cosa natural per a mi al llarg de la vida, el que passa és que ara que estic jubilada m'hi dedic més i em va fer moltes ganes veure publicada una obra meva. Abans amb la feina, la família, etc. no tenia temps però, jubilada de fa 5 anys, ara en trec d'on puc! He estat molt d'anys cap de secretaria de l'Escola d'Art i Superior de Disseny. També som filòloga i feia cursos per a l'EBAP. M'agradava molt la feina però la qualitat de vida familiar que tenc ara... Enyor molt el lloc, les persones... però la feina no!. No passa un mes que no vagi a l'Escola a fer-los una visita!
- I què pot trobar el lector a De Res, Massa?
És un recull de contes. N'hi ha que són històries agafades de vivències meves, d'altres de gent que conec; n'hi ha que els vaig escriure fa estona, d'altres són més recents... és un poc variat. Són historietes curtes, molt bones de llegir, encara que tenen la seva dificultat d'escriure ja que s'ha de captar l'interès del lector des del principi i s'ha de saber acabar a temps. Fer un conte és difícil perquè amb poc més d'un full ho has de tenir resolt. No has de caure en l'anècdota. Té la seva complicació perquè en un relat curt, de poca durada, has d'haver contat tota una història. A De Res, Massa hi ha 12 contes. Alguns són intemporals com Dóna'm La Mà que estava fet de fa estona però ara mateix també t'hi podries veure en una situació igual. En canvi, per exemple, Genoma és un relat que el vaig escriure fa temps i ara amb els avenços científics que s'han anat succeint, l'he hagut de retocar, d'adaptar, de modernitzar.
- Conti'ns qualque cosa dels altres deu relats.
D'Adolescència m'agrada el seu gir final.
Elisa el trob bo, va quedar en segon lloc al XIX premi Ploma de Ferro que organitza cada any l'ajuntament de Capdepera.
Atur és un divertiment, res més que filosofia barata per mostrar com una dona capta molt més aviat el que passa. Serveix per posar en evidència que és un error garrafal que l'educació no sigui igual per a homes i dones.
Dona és un conte que narra un cas que és verídic.
El Repte tracta d'una experiència personal viscuda a la presó una vegada que hi vaig anar de visita.
El Xip és un divertiment que fa palès que vulnerables som davant d'una criatura que acaba de néixer.
1973. Xedis, és de la biografia de la meva padrina materna.
La Crisi és un altre divertiment que evidencia l'estereotip d'una dona que treu tallada del seu marit.
1956. Àngela, parla del penúltim record que tenc de mon pare, que morí quan jo tenia només 6 anys. Parla de la gran nevada i com record que amb mon pare vàrem anar a caminar pels carrers de Palma amb tanta neu.
L'Altra Casa és molt maco. Aquest és el que m'elogià molt un professor que vaig tenir a la Universitat, Pere Rosselló. Ell opina que el títol del recull hauria de ser L'Altra Casa i Altres Contes... però, és clar, i havia massa la paraula altres... Jo trob que és millor De Res, Massa, i trob que el títol s'avé amb el conte.
- En teniu cap de favorit?
- M'emociona molt Dóna'm La Mà. El vaig fer plorant...