“La incineració de mascotes és un negoci que ens hem anat inventant”
N'Eva Borràs és una manescal ciutadana que es va establir al camí de Son Santjoan - s'Era Esfondrada fa uns 10 anys. Va estudiar la carrera a la Universitat Autònoma de Barcelona i s'ha especialitzat en etologia (comportament) animal. Durant tota la conversa la seva cusseta, na Lilí, no ens deixa mai i vol acompanyar-nos, fent de mestressa, a l'hora de fer una visita a les instal·lacions.
- Com així vares triar una zona rural entre Sonarrossa i Santa Eugènia per instal·lar el teu negoci?
Viure al camp sempre m'havia fet il·lusió, tenia ganes de viure a fora vila i vàrem comprar Son Batlet des Porxo el 2005. L'any 2007 el negoci va començar a rodar. Estar aquí és una ubicació privilegiada ja que amb només 25 minuts vas o véns de Palma, que és d'on són la majoria de la nostra clientela potencial.
- Aquí hi teniu una infraestructura bastant complexa...
A poc a poc hem anant ampliant i fent més instal·lacions. Vàrem demanar l'interès social i ara tenim aquest negoci que funciona a ple rendiment. També hi tenim ca nostra, una edificació d'avantguarda dissenyada pel meu cosí Miquel Àngel del taller d'arquitectura MielArquitectos.com. És una casa molt moderna i peculiar enmig d'un ametlerar. Està inspirada en els habitatges de l'interior d'Austràlia per combatre la calorada de l'estiu. La teulada fa rost cap a l'interior i té unes obertures perquè circuli l'aire, per així no necessitar aire condicionat. Jo passava pena que els pagesos de veïnat ens tractassin de sonats en veure una casa tan estranya!
- Quins servicis veterinaris teniu?
Son Batlet no és pròpiament una clínica veterinària. Encara que tenim servici de perruqueria, botiga i servici de consulta sobre ensinistrament de cans, aquí ens dedicam més a altres castes d'atencions. Estam més especialitzats en guarderia de cans o moixos i en donar servici d'incineració de mascotes. La perruqueria és perquè els clients, quan vénen a recollir el ca, després d'haver-lo deixat uns dies a la guarderia, el se'n voler dur ben net i arreglat.
- Què és la incineració de mascotes?
Aquest servici sol estar vinculat a la mort de les mascotes a una clínica veterinària. Com que amb les mascotes l'eutanàsia és una pràctica habitual, solen ser els manescals els que parlen de l'existència del nostre centre als amos d'animals i ens deriven el servici. Quan has duit el teu ca al manescal i et diu que està molt malament i que no té solució, decideixen acabar l'agonia de l'animalet i llavors la cremació de les restes pot ser una opció que darrerament té molta tirada. Jo diria que és el nostre servici estrella. Som l'únic crematori individual de mascotes de tot Mallorca. Hi ha altres negocis que poden tenir un servici més o manco similar però Son Batlet és pioner i ben molt que ens va costar!, poder arribar a legalitzar el servici. De fet, vàrem tenir tants de problemes amb la paperassa administrativa, que no va quedar més remei que recórrer a la normativa de la Unió Europea, que sí que permet aquest tipus de cremacions, ja que els d'aquí no volien permetre ni autoritzar aquesta casta d'activitats. Les incineracions varen començar el mes d'abril de 2006 i actualment cada any podem fer unes 400 cremacions. Només encenem el forn dues vegades a la setmana ja que és molt costós.
- Els problemes administratius eren per les a condiciones sanitàries?
Sí, és una norma molt estricta. L'homologació de les instal·lacions i la maquinària va ser complicada ja que no hi havia precedents. El sofisticat forn crematori és el segon que tenim i és de darrera generació. Funciona amb gasoil i té dos cremadors: un que pega directa damunt l'animal a dins del forn per convertir-lo en cendra i l'altre que va dirigit de ple als gasos generats per la combustió per tal d'evitar que determinats components, que podrien ser contaminants, surtin a l'exterior pel tub de la xemeneia.
- Així deuen ser unes instal·lacions molt peculiars?
La veritat és que no tant. Hem d'acomplir amb unes especificacions tècniques complexes, una maquinària adaptada, etc. però en realitat tot és bastant corrent. Fixa't que si el forn refractari té una avaria, a qui s'avisa per arreglar-lo és al mateix tècnic que aniria a un hotel a adobar la caldera de la calefacció, per exemple. O pitjor encara, les cambres frigorífiques on guardam els cossos dels animals que esperen torn per ser cremats, són com una conservadora que pot tenir qualsevol a casa. Mira, ha estat un servici que hem hagut d'anar improvisant, investigant d'altres a veure com ho solucionaven, etc. a mesura que els problemes anaven sorgint ja que era un tema totalment desconegut a l'illa. Per exemple, jo trobava que entrar per la porta d'una clínica veterinària i treure de qualsevol manera, davant de la gent que espera, l'animal mort, era poc respectuós. Per evitar això havíem de trobar un sistema que permetés recollir els animals de manera discreta, delicada i amb una mica de mirament. També hem ideat un recipient que resulta digne, amb tacte i sobretot... amb rodetes! ja que hi ha qualque ca grossot que pesa un munter...
- I quina casta de mascotes s'incineren?
Un 70% dels servicis són de cans, sobretot de mida petita. També tenim un 25% de moixos i el 5% restant se reparteix entre pericos, conills, lloros i qualque fura.
- Hi ha una època de l'any amb més demanda?
La demanda sol ser constant durant tot l'any encara que durant l'estiu n'hi ha una mica més. S'ha de tenir present que els cans més vells, amb la calorada de l'estiu ho passen malament i tenen una taxa més alta de mortaldat. També és el moment allà on hi ha més pressa per desfer-se del cos ja que la calor descompon aviat.
- Quin preu té una incineració?
Entre 200 i 300 euros. Depèn de si el cos la de dur fins aquí el client o si hi ha un trasllat a haver de fer. També dependrà del model de recipient per a les cendres recollides, etc. El 99% dels clients vol endur-se la cendra, cosa que és normal ja que per això ha pagat una incineració individual, per estar segur que s'endú la cendra correcta i justa que correspon a la seva mascota morta. N'hi ha que les volen per guardar-les com a record i per això tenim tot una àmplia gamma de diferents tipus i formes d'urnes que compram a Anglaterra, Holanda, Saragossa, Madrid, etc. Tenim recipients de ceràmica rústica feta a una teulera de Llucmajor, d'altres són en bronze, de fusta, de resina com a imitació de marbre, uns marcs de fotos que en realitat són urnes discretes, etc.
Per altra part, n'hi ha que volen les cendres no per guardar-les si no per escampar-les per una finca, llençar-les a la mar, tirar-les pel parc on el seu canet solia trullar i tenir companys de jocs, etc.
- Qui és que incinera la seva mascota?
Ho fa gent molt variada de diferents classes socials, nivell econòmic, etc. Tant aviat és un jove tatuat amb un pit-bull com una senyora alemanya amb la seva marilín, no hi ha cap prototipus. Com tampoc no hi ha cap casta de ritual o cerimonial. Cadascú ho fa com vol. Sol ser una circumstància penosa, moments trists i cadascú ho viu a la seva manera. Els que mai han tengut mascota solen ser bastant intolerants amb aquest tipus de situacions i per això la discreció és molt important. Encara que la necessitat d'expressar de treure el dolor per la pèrdua també té la seva raó de ser. A la nostra plana web tenim un servici de cementeri virtual on els clients hi poden deixar les seves impressions i compartir amb altres propietaris els moments durs, els records, les vivències, etc.
- L'altre servici destacat que oferiu és el de guarderia?
Sí i funciona molt bé. Quan un propietari d'un ca o d'un moix ha de partir de viatge, o per altres circumstàncies no se'n pot encarregar, el pot deixar aquí on l'hi cuidarem perfectament bé. Per norma general convidam els clients interessats a venir un dia per què vegin les instal·lacions por dos motius. El primer és perquè l'amo vegi exactament que és la residència de mascotes i l'altre és perquè així el ca té una primera experiència positiva del centre: ho ensumen tot, corren, coneixen la zona i se'n van. És així com, en tornar per quedar, no s'ho esperen perquè han tengut records negatius i no tenen una predisposició en contra.
Actualment tenim 40 habitacions per a cans i 20 per a moixos en una construcció adossada de fusta que vàrem haver de compar a Anglaterra.
- I que val tenir un ca o un moix allotjat a Son Batlet?
Són 15 euros per nit amb tot inclòs, sigui quina sigui la mida de l'animal o l'època de l'any. Estan a la residència a pensió completa amb pinsos d'una marca de confiança. És important que s'alimentin bé ja que amb l'estrès que apleguen de ser a un lloc nou, amb el sentiment d'abandonament en no veure l'amo, etc. ha de ser un menjar bo, complet i que els vengui de gust.
- Heu notat la crisi?
No gaire ja que en realitat podem dir que vàrem començar el negoci just al moment que començava. El que sí que hem notat és que hem hagut d'allargar el temps que necessitarem per recuperar tot el que hem invertit aquí. S'ha de dir que els nostres servicis són bastant bàsics i assequibles i tampoc suposen cap sortida brutal o prohibitiva.