Quasi com la cançó un “senyor damunt un ruc” la tabaquera que sols Déu sap don vingué va créixer damunt la fita.
Tots aquells que l any 2022 heu passat pel carrer Bons Aires haureu vist una planta molt curiosa que inexplicablement va néixer i va créixer lliteralment damunt una pedra, o més ben dit damunt una fita. En total va viure aproximadament cinc mesos.
A la composició fotogràfica que il·lustra aquest article veureu com en Jaume Perelló, artista de la fotografia, ha recollit de manera gràfica el naixement, creixement i accidents de la tabaquera que vengué a bé obrir-se camí a la vida damunt la fita que hi ha a la vorera de ca nostra al carrer Bons Aires. Aquesta fita es la que marcava els llindars de l’antiga finca de Son Pou.
Han estat sis mesos d’una aventura que com es deia a la pel·lícula Juràssic Park ens demostra que la vida sempre s’obri camí.
 |
Com a les Rondalles heu de creure i pensar i creure que hi ha una pedra, simplement una roca compacta, impenetrable, amb petits forats. Quan un la veu pensa allò que deia Costa i Llobera del clapers o caramulls de pedres “on pareix que el temps ja no fa via”. Idò a mesura que girem les fulles del calendari un bon dia un ocell o bé el vent dugueren una petita llavor de tabaquera que justament ve a caure a un d’aquells forats de la pedra freda i sense vida. Com a les rondalles: això era i no era, bon viatge faci la cadernera, per a tu un almud i per mi una tabaquera.
Justament la pluja fa que aquella llavor caiguda per casualitat pugui néixer aprofitant una terra tan escassa que difícilment poguéssim pensar que pogués donar aliment a aquella llavor viatgera. Com deia la vida sempre existirà al nostre planeta, un altre tema es que els humans estiguem inclosos dins aquesta vida. Aquest fet me recorda el que l’escriptor nord-americà Damon Knight conta a una de les seves obres de ciència ficció quan arriba Déu a la terra el dia del judici final i els àngels li diuen que la vida a la terra ja no existeix. En poques paraules, el judici final per a la humanitat ja ha tingut lloc. Tot el que queda de la existència humana es un escrit que el darrer humà ha deixat per Déu: “Nosaltres érem aquí; on eres Tú?”.
Deixant de banda la transcendència tornem a la tabaquera. Durant els mesos en que s’ha manifestat amb tota la seva esponera he pogut constatar que encara hi ha gent que a la primera reconeixia la tabaquera com a tal i no com una herba sense nom.
Pensem que no fa tants d’anys era molt habitual tenir sembrades plantes de tabac al corral de casa. Ja fos per fumar, ensumar o mastegar les seves fulles. Es una planta de la família del nicotiana tabacum que vingué d’Amèrica. Curiosament el vocable tabac ja existia abans de la descoberta del nou continent. Segons diu Francesc de Borja Moll ve de l’àrab del vocable “tabbak “ referint-se a diverses plantes medicinals, algunes d’elles somníferes.
Com deia la tabaquera ha viscut moments crítics. Al poc temps de néixer qualcú per allò de fer mal de manera gratuïta la va tallar i únicament quedaren un parell de fulles. Poc a poc va tornar a créixer. Jo la vaig fermar perquè anà cap amunt i agafes tronc. Un bon dia també li arrabassaren pràcticament totes les fulles. Quedà com si hagués fet sa muda com segur que la va fer aquella cadernera que la va portar!!!!, però ella forta i altiva tornà a treure i a més sortí un altre ull, reivindicant el seu paper de planta que volia sobreviure a la gent que li volia fer mal.
Ja acabant l’any tragué flor i es preparava per donar llavor. Però vingué el vespre de cap d’any i qualcú, crec que ben abeurat, la va rompre i fer trossos. Tot un símbol de la planta que volgué acabar l’any i pensava que podia continuar el cicle màgic de la vida. Però no, malauradament els humans som dolents i no entenem que tots els essers vius tenen dret al seu cicle vital.
Acabo amb el refrany que diu que “bon tabac fa bona cendra” i que no vol dir més que els bons principis produeixen bons efectes.
Toni Vallès Perelló.