Sens dubte conservar els aliments en bones condicions o al manco el màxim temps possible sempre va ser un repte. Quan encara no s´havia inventat l´electricitat la gelera era més per conservar la fredor dins un espai tancat que no per generar fret.
De fet les primeres geleres, quasi germanes de la que teniu a la fotografía, es fabricaren devers l´any 1850 i eren, tal com veis, un armari de fusta aillat per dins que es carregava amb gel, que poc a poc s´anava fonguent de tal manera que l´aigua freda circulava per uns conductes de plom que donavan fredor a l´interior del moble.
El gel venia de la serra de tramuntana, de la neu que es recollia i compactava a les anomenades “cases de neu”, procés que es feia a final d´hivern i principi de primavera. A l´estiu es tallaven els blocs de gel que es transportaven durant la nit perque no es fonguéssin cap al pla per tal que dur-los a les cases particulars.
Curiosament en el moment que s´inventaren aquestes “geleres” es deien “cases de gel” o també “pingüinos”. No va ser fins a partir de l´any 1950 quan es van començar a comercialitzar les geleres o neveres tal com avui les coneixem lligades a l´electricitat.
Com podeu veure aquesta gelera funcionava amb el gel que es depositava al compartiment superior de l´esquerra. La porta tancava hermèticament per tal de conservar el màxim temps possible la fredor i com a mostra d´enginy també hi ha una petita aixeta per poder beure aigua fresca.
Tenia molts d´avantatges: si s´anava l´electricitat seguía funcionant perfectament, tenía garantía per 20 anys (avui impensable) i l´autonomía era important (podies dur-la a la caseta a foravila, sota la figuera a l´estiu, a la revetla,….)
Aquesta gelera que està a ca nostra la compraren els meus padrins de Ca´n Merris l´any 1925.
Toni Vallés Perelló
