Ja fa un parell de revistes vaig escriure un article que amb el títol de” Ayre empestat” me refería a tot aquell conjunt de malalties que antigament no s´identificaven exactament com avui i que com ara tenien com a comú denominador afectar a molta gent i causar un alt nivell de mortandat.
Fullejant la revista L´Ignorancia a la que qualque vegada ja he fet menció, vaig trobar a les revistes dels anys 1884 i 1885 referència a les epidemies que arrasaren Mallorca i concretament a una que en aquells anys afectava seriament a la gent i que anomenaven pesta o també cólera.
Així al número 264 de l´any 1884 baix el títol de “Sa Pesta” es diu lliteralment: “Ses males noves aviat se saben, per lo mateix, supós que tots ja sabeu à l´hora d´ara qu´es còlera es dins Fransa y que va amb aument. Si es esporádich ó si es asiátich; si l´hey han duyt de la Xina ó si es nat dins Toló mateix, res hem de mesté sebre de tot axó sino que´l tenim próp y que es bo de dú ferm; per lo mateix no trobam gens de mes tot quant fan ses Autoridats per evitá que el mos dugan.
Han posat corantena à tothom que vé de per allá. Ben fet. Jo´n posaría a n´es partes telegráfichs y tot, que no mos diuen mes que lo que volen que sapiguem…”
Com podeu veure la similitut amb tot el que està passant ara es asombrosa, fins i tot quan diu que no ens diuen tota la veritat. Ja es feien critiques molt dures a les autoritats que com ara ens enganen. El mateix article diu: “mos gordam bé de sa pesta des cos, pero d´aquesta altre còlera de s´enteniment, d´aquesta febre amarilla de monedes grògues, d´aquest bubó que mos rohega es có, d´aquesta pigota que mos amaga sa vergoña de sa cara, no importa que mos ne gordem” i arriba a dir que es còlera no es tan temible, lo dolent es que el que ens diuen “atacant sa part bona de sa societat per corromprerla més depressa”. Això ho varen escriure fa 137 anys i pareix d´ahir mateix.
|
Foto: wikimedia.org |
A la revista 267 com que pareix que l´epidèmia avançava amb força es donen consells als lectors perque “estiguin apareyats y prevenguts” i d´una manera pràctica assenyala que convé mirà enfora per no caure prop. Cal suposar que perque la gent ho entengués defineix el còlera com “una partida d´animalons molt petits que, com a moscardins a millons, fan esbart y volan per l´ayre. Cercan amb preferencia ses parts homides; y es baf calent de sa tèrra, quant es sòl la toca fort, fa pujá s´esbart amunt; pero en veni s´horabaixa, que cessa aquesta irradiació de sa caló, s´esbart baixa fins en tèrra. Regularment aquests animalons se pòsan demunt ses fruytes y ses verdures, y per aquests motius sol entrá es mal per sa boca y sòl haverhí mes atacts à s´entrada de sa nit que de bell de dia. Ahont prosperan molt es dins els auballons y aygos corrompudes, y safareitxos, y terres homides, y femés”.
Els consells pràctics que es donen son molt curiosos i els he ordenat perque vegeu com fa 140 anys s´enfrontaven a l´epidèmia:
- “ Es convenient menjá coses seques y que hajan estat molt de temps à n´es foch, beure poca aygo o milló no gens, es milló un poch de ví ranci, y procurá en lloch d´aygo prendre té o camamitla per conservá sa traspiració des cos. Caminá poch perque aquesta transpiració no sía excesiva. Ana mes bé p´es sòl, que pe s´ombra”.
- “ No menjá fruyta aygolosa ni ensiam crú, ni tomátigues, ni pebres, ni verdures; y si el cas que sia ben passat p´es foch y menjat totduna”
- “ No convé rentarse amb aygo sino amb aygordent, ni posarse a la fresca, ni á ses corrents de s´oratge”.
- “Tancau ses cases a les quatre des capvespre, després d´haverles ventilades bé à s´uy des sol, y no obrirles fins després de les vuyt des dematí”.
- “ Fumau en aná per parts duptoses. Posauvós flò de sofre dins ses calses, y procurau provehirvós en temps, de sucre, té, camamitla, aygordent, ácid fènich, alcànfora, esperit de sal fumant, cloro, sinapismes y totes aquelles coses que no se troven quant vé es bull de la cosa”.
- “ Mentres no vos entr´sa pò podeu está tranquils y alegres y animá à tothom. Si vos entrás, fojiu totduna à respirá ayres corrents y purs, y per viure cercau Son Sech y Son Vent maldement li hajau de dí son Durhí”.
- “ Procurau no acalorarvós, ni enfadarvós per res del mon, ni fé res que vos puga destrempá es ventre. Si vos sentiu incomodat no fasseu es desbarat de prendre purga. Lo milló es jaure i suá; y per poch destrempat que aneu, avisau totduna un metge entés en la materia”
- “ Lo primé de tot ara totduna es fé una netetjada à ca-vostra. Posau sifons à tots els comuns y auballons; seca uses basses d´aygo; feys trèure es fems; teniu ses fonts ben tapades, y fòra assolls pròp, ni siquies, ni safareitxos, ni còssis de llexivada, ni cubells amb suchs, ni res que puga corromprerse”.
Com podeu veure son consells curiosos, sa majoria bons de cumplir i alguns d´ells segurament amb poc efecte pràctic, no sé jo si fumar molt o dur fló de sofre dins ses calses cura es còlera. Però així ho pensaven i així vos ho he contat.
Antoni Vallés Perelló
