(cens d´una escriptura de compravenda d´una finca del terme de Sencelles).
Josep va dir al poble:
--Avui us he comprat, a vosaltres i les vostres terres, per al faraó. Aquí teniu la llavor per a sembrar els camps. Al moment de la collita, en donareu una cinquena part al faraó, mentre que les altres quatre parts seran per a vosaltres: us serviran per a sembrar els camps i per a alimentar-vos, vosaltres, les vostres famílies i els vostres infants.
Ells van respondre:
--Ens has salvat la vida. N'hi ha prou, senyor, que ens concedeixis el teu favor; nosaltres acceptem de ser esclaus del faraó.
Josep va promulgar una llei, vigent encara avui, segons la qual una cinquena part de les collites de les terres d'Egipte ha de ser per al faraó. Tan sols les terres dels sacerdots no pertanyen al faraó.
Aquest fragment del llibre del Gènesi me permet introduir un tema del que segur que molts heu sentit parlar i que fa referència a institucions que estàn o millor dit han estat molt arrelades a la nostra terra.
L´anomenat alou i el cens enfitèutic son dues institucions jurídiques que com podeu veure ja apareixen a la Biblia amb una data que podem situar entre els anys 1750 a 1550 abans de Crist.
Però, que són realment les figures del cens enfitèutic i l´alou.
En primer lloc es important situar ambdues figures en un context històric i entendre perqué varen sorgir. Antigament hi havia una necesitat de trobar ma d´obra per conrar les terres. Hem de pensar que, per exemple, a Mallorca amb la conquesta per part del Rei Jaume I hi va haver una acumulació de terres en mans d´uns pocs propietaris. Així tenim que al Regne de Mallorca entre els anys 1242 i 1332 es produeix una concentració de les terres en mans de la Corona a qui pertenyía un 70% del territori, a l´esglèssia un 10% i als anomenats cavallers el 20% restant. Aquest fet supossava que moltes terres eren improductives perque aquests propietaris, que teníen una gran extensió, no la podíen cultivar. Així es va veure que era convenient entregar terres a pagessos que primer eran simples arrendataris. Però aviat es va considerar que era necesari que aquests pagessos s´establissin en aquestes terres.
Neix així la distinció entre domini directe (terratinent) i domini útil (pagés). El cens enfitèutic te lloc quan una persona cedeix a una altre el domini útil d´una finca, reservant-se el domini directe i el dret a cobrar del enfiteuta una pensió anual en reconeixement d´aquest mateix domini. A més aquest enfiteuta o titular del domini útil ha de pagar una participació o canon al titular del domini directe cada vegada que la finca es ven. Aquesta participació o tant per cent es l´anomenat alou.
Els anomenats censos es pagaven habitualment amb espècie, gra o gallines, i a vegades amb doblers, lliures mallorquines. Les gallines es pagaven a raò d´una per quarterada. D´aquí ve el títol de l´article. Es veu que el senyor, per por de que el fotéssin, afegir lo de que les gallines foren rebedores, per evitar que li pagassin amb gallines que haguéssin passat més fam que els soldats de Tarragona.
Es clarificadora la definició que d´alou trobam al diccionari Català-Valencià-Balear: “ quantitat que paga al senyor el possessor de béns donats en enfiteusi, en cas de traspasar-los per venda o per altra manera distinta de l´herència. Pagar s´alou és pagar aquest dret senyorial”.
Curiosament a Mallorca es va produir el fet de que practicament va desaparèixer el cens i només va sobreviure l´alou. El motiu no és altre que en un moment donat el propietari (domini directe) considera que es millor cedir la finca al pagés (domini útil) amb l ´esperança que ja que aquest es considera el propietari farà millores a la finca, per tant aquesta pujarà de valor i així el tant per cent que cobrarà en cada transmissió serà superior.
Va ser així que el cens o canon anual va anar desapareguent i només va sobreviure l´alou o tant per cent a pagar en cada transmissió de propietat.
Veim, en conseqüencia, que es produeix una transformació del jornaler en arrendatari i d´arrendatari en enfiteuta o titular del cens enfitèutic.
Amb aquest article hi ha tres documents realment curiosos i de valor històric que vaig trobar a ca nostra. Son una escriptura de compravenda de dues quarterades de l´anomenat “Predio Son San Juan de Son Arrossa” de data 1770 i dues plaguetes d´alous d´aquesta finca i d´una altra anomenada Son Palou.
Si un té paciència i bons ulls per poder llegir una escriptura tan antiga es constata que la transmisió del domini útil de la finca es va fer entre el Marqués de la Romana que tenía aquestes dues quarterades “en alodio y dominio directo de la Cavallería llamada Son Arrossa” i Antoni Vallés que era un avantpassat meu, som major però no tant.
De la descripció que es fa a l´escriptura el Marqués de la Romana com a titular de la Cavallería de Son Arrossa es veu que tenía moltes terres situades al camí de Sineu. Per tant aquest cens i l´alou eren d´aquest Marqués i formaven part d´aquest porcentatge de titularitats de cavalleries que s´estenien arreu de l´illa. Per exemple, consultant bibliografía d´aquest tema destaquen com a cavalleríes en més propietats, la del Marqués de Bellpuig, D. Antonio Dameto Dameto Espanyol y Núñez de San Juan, la de D. Arnau Desmur (Cavallería de Sant Martí),la de D. Francesch Desbrull Font de Roqueta, la de D. Francesch Gual Despuig (Cavallería de Canet), la de D. Juan de Torrella (Cavallería de Morneta a Binissalem). A les cavalleries hi ha que afegir els comtes que cobraven censos i allous a distints municipis. Per exemple, Comte de Santa María de Formiguera a Muro i Santa Margalida, el Comte de Ayamans a Lloseta i Palma, el Comte de Campofranco a Algaida i Montuiri, el de Sollerich a Inca i Felanitx o el Comte Ramón de Puigdorfila que a més concentrava en el seu nom les cavalleries de Banyols a Alaró i de Son Galiana a Manacor.
En l´actualitat arrel de la llei 3/2010, de 7 de juny, de constatació de censos i alous i d´extinció dels inactius, amb un intent de superar una situació anacrònica es va decretar que els censos i alous inactius o bé sense titular conegut s´extingiràn si amb un plaç màxim de cinc anys el titular no ha acreditat la seva vigència.
Però han desaparegut els alous o han tornat amb més força?
Pensau que la Comunitat Autònoma cada vegada que hi ha una venda cobra un bon canon mitjançant l´impost de transmisions patrimonials. Tornam al principi, al llibre del Gènesi “ Josep va promulgar una llei, vigent encara avui, segons la qual una cinquena part de les collites de les terres d'Egipte ha de ser per al faraó. Tan sols les terres dels sacerdots no pertanyen al faraó “. Faraó o faraona que més dona.
Toni Vallés Perelló
