Si hi ha un tema que sempre fa riure a tothom es el pet. Defineix Francesc de B. i Moll pet com a “ventositat expel.lida per l´anus amb soroll. Tres maneres hi ha de fer vent per darrera: pet, bufa i biula”. Biula, mot poc conegut vol dir segons el mateix Moll “ventositat sibilant”, es a dir, que siula.
Record de quan tenía temps per llegir que ja els autors clàsics empraven aquest tema per fer riure l´audiència. Famós va ser l´enfrontament entre Aristófanes i Sócrates que duit fins al extrem va fer que que el primer intentás ridiculitzar a Sócrates a compte dels pets.
Així en la seva obra “Els núvols” deia que el tró es un pet dels núvols.Com que els núvols estàn tan estrets i junts uns damunt els altres quan freguen fan que troni. Per demostrar-ho demanava al seu interlocutor si després de menjar fins a reventar no començava a tenir mal de ventre. Els budells començavan a tronar, primer feien poc a poc “papax, papapax!!!”, i tira a tira anava augmentant “papapapapax!!!!” i al mateix passava quan donava de cos, “papapapapax!!!!”. Així deia que si tu que ets tan poca cosa fas això, imagina es renou i trons que fan els núvols així como son de grossos.
Record que quan era nin mestre Joan Rei hem contà que un nin demanava al seu padrí, arrel de les tormentes, a veure que era més ràpid si el tro o el llamp. El padrí el se mira i diu: cap dels dos, el més ràpid es sa merda. Com es això? demana el nin. Jo t´ho explicaré: estava dins el llit, vaig mollar un tro, vaig devallar com un llamp i ja m´havia concagat!
Tornant al llibre “Els núvols”, a un fragment es feia un curiós raonament del renou que fan els moscards per saber si el fan per la boca o pel cul. Posant-lo en boca de Sócrates afirmava que aquest deia que com que els budells dels moscards son tan prims, s´aire hi passa amb força, directa cap el cul i pes fet de ser tan estret surt fent aquest renou tan peculiar. Es a dir, que es cul des moscard es com una trompeta.
De pets, com tot dins la vida, ni ha de distints tipus.
Pet rodó, aquell que fa molt de renou i que fa que tothom esclati a riure. Es la dita popular: esser com es pet d´en Romeu, que va fer tremolar la Seu. Record un acudit que ve a compte d´aquest tipus de pet. Un senyor va anar de visita a ca un amic que tenía un ca molt gros que li deien León. Estaven asseguts parlant i de cop i resposta el convidat amolla un pet rodó. El senyor de la casa exclama: León!, i ell va fer un alé pensant que menos mal que s´ha pensat que ha estat es ca. Continuen parlant i torna a fer un pet i el senyor torna a dir: León!. Ell torna a bufar i continúen amb el tema. Amb això que n´ amolla un d´aquells que fan tremolar sa paret i l´amo de la casa exclama: León, fuig de devora aquest homo que no veus que te concagarà.
Un altre tipus de pet es l´anomenat pet amb borles, que es el que es deixa anar amb algunes detonacions seguides. Com si fos una escopeta repetidora, perque m´entengueu.
També hi ha l´anomenat pet amb flocs o amb brusque. Es el més delicat ja que va acompanyat de sortida de merda i aquí si que com deia aquell: l´hem cagada. Torn al titol de s´article, això si que no té remei.
Hi ha moltes locucions que fan referència en aquesta ventositat. Segur que moltes d´elles les heu sentides:
- Fer un pet com un aglà: reventar.
- Esser un pet viciat: un infant a qui es consent tot.
- No fer cap pet que pudi: no fer res que valgui la pena.
- Canviar pets amb merda: fer un mal negoci.
- D´un pet fer-ne cent esquerdes: donar importància a una cosa insignificant.
- Amor de monja i pet de frare, tot es aire.
- Ara és hora, que el pet ja es fora
Per acabar si vos voleu distreure per internet trobareu a bon preu objectes que segur vos cridaren l´atenció del tema tan escatològic que avui hem tractat. Aquí teniu una mostra.
Antoni Vallés Perelló
