Els municipis de Mallorca no han estat mai els mateixos. Durant els pas dels anys han anant canviant i n'hi ha que s'han anant separant, dividint, agrupant, etc.
Quan encara en es segle XIX a Mallorca teníem 33 viles o llocs amb homes d'armes, s'ordre en què apareixen ses viles o llocs és es següent: Incha, Vayldámusa, Montuhïri, Campos, Escorcha, Calvià, Lluchmajor, Alaró, Porreres, Rubines, Esporles, Sóler, Senceles, Castelig, Huyalfàs, Sineu, Santa Margarita, Muro, Marratxí, Puigpunyent, Santa Maria des Camí, Felanig, Andraig, Selva, Petra, Muntuyri, Bunyola, Sant Johan de Sineu i Muro.
Antics llocs, avui municipis, que en es segles XIX i XX es feren independents. En total són 18.
Així sabem que en el segle XIX es convertiren: Banyalbufar (que abans feia part d'Esporles), Búger (abans de Campanet), Capdepera (d'Artà), Costitx (de Sencelles), Estellencs (de Puigpunyent), Fornalutx (de Sóller), Lloseta (de Binissalem), Llubí (de Muro), Maria de la Salut (de Santa Margalida), Sant Llorenç des Cardessar (de Manacor), Santa Eugènia (de Santa Maria del Camí), Son Cervera (d'Artà) i Vilafranca de Bonany (de Petra).
Ja dins es segle XX tenim s'autonomia municipal de Consell (d'Alaró), de Mancor de la Vall (de Selva), de Ses Salines (de Santanyí), Lloret de Vistalegre (de Sineu) i d'Ariany (de Petra).
Referent a sa segregació des terme de Costitx que abans formava part del de Sencelles.
Ja feia molts d'anys que es desig des poble, era fer-se independents i deslligar-se des poble veïnat, cosa, que no va lograr fins l'any 1858. La reina Isabel II, aquest any va dictar una reial ordre perquè es poble quedàs definitivament content de sa reivindicació des veïns, i de disposar d'un terme municipal propi i deixar de dependre de ses viles que s'estenen per sa falda des turó.
Costitx va agafar fama per tot Espanya, gràcies a que trobaren es tres Caps de Bous de Costitx que són del segle V abans de Crist i que estan guardats al Museo Arqueológico Nacional de Madrid com una de ses majors representacions des culte al bou de s'era pre-romana a Espanya.
Es conegut escriptor i investigador Esteban Urreiztieta va trobar escrit a qualque lloc que es romans, i llavors es àrabs triaren, es poblet de Costitx per es seu lloc estratègic, per defensa i per es cultiu des raïm, per fer vi i sembra de cereals. Aquests romans eren Quint Cecili Metel i Plini el Vell.
Ja que parlam de vi, abans de pegar es mal de sa fil·loxera en es segles XVIII i XIX, a Mallorca, es pobles que tenien més vinya eren Sencelles i Porreres, que entre es dos, es repartien unes 2.500 quarterades.
Martí Garrit