A vegades les màquines ens donen tota una lliçó i ens mostren les debilitats humanes. Com no un altre caixer automàtic, no el mateix del darrer número de Sa Sella, diguem que un cosí germà, va fer de les seves.
Aquesta història va passar a Inca, municipi veí. Perquè llavors diguin que tot passa a Palma. Era un divendres d´aquells que frisses d´acabar i partir cap al poble. A darrera hora entre les moltes feines hi havia la de carregar de doblers el caixer automàtic per poder passar bé el cap de setmana.
Un caixer automàtic té un funcionament bastant senzill. Es posen els doblers amb caixons agrupats per cada una de les denominacions, els de 10 en un caixó, els de 20 en un altre i els de 50 en un altre. El caixer l´únic que fa és, en funció d´una freqüència programada, dispensar els diners sol·licitats. Únicament compta les unitats.
Si per exemple demanam 80 euros es pot programar que doni  4 billets de 20, o bé 1 de 50 i 3 de 10, o 1 de 50 i 1 de 20 i 1 de 10. Igualment si demanam una quantitat grossa l´habitual és tots billets grossos, si per exemple hem de treure 200 euros el més habitual és que ens doni 4 billets de 50. Per tant l’únic que s´ha d´anar molt alerta es posar els billets de 10, 20 i 50 en el seu caixó corresponent.

Cada vegada que ens veim amb es propietari de sa xatarreria em recorda es bon negoci que va fer ara fa uns vint anys comprant per 25.000 pessetes un caixer automàtic i al cap d'una setmana ens va vendre es tres calaixos on anaven es doblers d'aquest mateix caixer per 50.000 pessetes. Jo sempre faig sa mitja i li dic un dia vos contaré sa història completa i ja veureu com per ventura no pensau igual.
Comencem pes principi. Fa aproximadament 20 anys un vespre d'hivern fred em cridaren per telèfon a ca meva i s'interlocutor tot alterat em digué : " Tiene que ir urgente a la Oficina del Banco porque una persona se ha quedado atrapada por el cajero automático". La meva resposta quasi instintiva va ser dir-li que en aquelles hores i amb aquell fred no estava per bromes i vaig penjar.
Tot d'una tornà a telefonar insistint que hi anàs i que ja hi havia els bombers i la policia. Com era possible que el caixer automàtic hagués agafat una persona ?. Aquell home insistia i que hi anàs que no era una broma.

Agaf ses claus i cap a s´oficina que estava a ses Avingudes de Palma devora El Corte Inglés. Idò heu de creure que quan vaig voltar es cantó es retgiro va ser gros, grandiós diria jo. Es veien sirenes dels bombers i la policia ,i tot i que era tard, molta gent mirava i així com m'hi acostava se sentien uns crits esfereïdors. Allò no era broma.
L'estampa era de veure. Un senyor en es que es caixer automàtic tenia enganxat per sa ma. Cridava com un posseït i des susto s'havia llevat sa roba i la tenia arromangada en es braç que estava en es caixer. Com que es caixer tenia vestíbul i estava sa porta tancada amb es pestell ningú hi podia entrar.
No va quedar més remei que tirar per avall sa porta per poder accedir- hi Aquell bon home tenia sa ma enganxada dins la finestreta on es fan els ingressos des caixer. De la pressió tenia els dits inflats com aquells botifarrons que fan mirera, valgui la comparació ara que estam en temps de matances. Havia ficat sa ma i entra la pressió de la porteta metàl·lica quan es va tancà i la de les gomes que estiren els sobres quan es fa s'ingrés era impossible treure- la.
Es bombers intentaren amb una pota de cabra fer palanca i obrir sa porteta, però estava massa fort i quasi no hi havia espai. Entrarem a dins s'oficina i llevarem sa corrent. Res de res i aquell home que seguia cridant.