L’actor senceller Toni Vallès ha rodat aquest estiu una pel·lícula musical bastant inusual. El rodatge va començar amb el títol de Shake it, baby! (Remena, nena!), però finalment s’estrenarà com a Be happy!. Es tracta d’una cinta amb un repartiment internacional, rodada entre Londres, Catalunya i Mallorca i plena de cançons catalanes… cantades en anglès.

Toni, ¿ens pots contar breument l'argument de la pel·lícula?
La pel·lícula tracta sobre la relació sentimental d'una parella, la qual s'explica a través de cançons i també a través de les relacions personals que envolten la parella: la mare, l'amiga de la feina, els amics de Londres, etc... 

¿Quins són els temes que tracta?
L'amor, la música, l'addicció, l'humor, el desamor...

¿Quin és el teu paper?
El meu personatge es diu Daniel; sóc la parella del protagonista, amb qui visc un moment d'incertesa en la nostra relació.

¿Com varen contactar amb tu per fer la pel·lícula? ¿Què vares pensar quan et varen cridar?
En Joan Laínez, amb qui ja havia treballat, em va explicar el projecte i em va dir que cercaven un actor que parlàs anglès i fos cantant. Vaig conèixer en Ventura i li vaig parlar de la meva trajectòria professional i li vaig passar un conjunt de material meu per visionar. Quan em varen cridar, em va fer molta il·lusió perquè seria la meva primera pel·lícula. 

¿I va esser com esperaves?
He fet alguns anuncis per a TV i capítols a sèries de TV, però aquest és el meu primer film. No em vaig voler imaginar massa com seria el rodatge, vaig deixar que l'experiència em sorprengués. I així va ser.

La pel·lícula s'ha rodat a Londres, Catalunya, Mallorca... ¿Tu has estat a totes aquestes localitzacions?
Jo he rodat a Catalunya i Mallorca. A Londres també hi vaig anar a enregistrar les cançons de la pel·lícula que cant jo tot sol i els duets amb l'actor Billy Cullum. 

¿Quines cançons hi cantes?
“Tendresa”, “Que tinguem sort”, “Venim del nord, venim del sud”, “I si canto trist”, “Jo hi sóc si tu vols ser-hi” d’en Lluís Llach i “No voldria res més ara” de na Maria del Mar Bonet. Això sí, totes en anglès. Tant els diàlegs com les cançons són en anglès.

¿Què va esser el més difícil del treball?
Tal volta enregistrar les cançons a l'estudi va ser el que em va costar més concentració. Fer-les en anglès... la pronunciació havia de ser perfecta, i volien que fos accent britànic. Acostumat a veure sèries americanes, algunes coses em sortien més en americà, i havia d’anar corregint tot això mentre cantava i escoltava el company, la música, etc... vaig acabar esgotat! Però molt satisfet, això també!

¿I el més fàcil?
El més fàcil va ser empatitzar amb la resta del repartiment, i això va fer que les escenes sortissin sense entrebancs, des de la tranquil·litat i la confiança, i les ganes que tot surti tan bé com sigui possible.

¿Que tal la relació amb el director? ¿És exigent, et deixa llibertat...?
La relació amb en Ventura ha anat molt bé. Ell ho té molt clar tot dins el seu cap, i està obert a les teves propostes com a actor. Confia molt en la manera d'actuar dels seus intèrprets, i els deixa ser ells per construir el personatge. 

La pel·lícula s'ha rodat en anglès. ¿Per què en aquest idioma?

Suposo que en Ventura volia internacionalitzar la música d’en Llach i que se sentís en aquest idioma, molt important per a ell. Al principi estava una mica espantat, perquè traduir aquestes cançons tan mítiques amb les quals hem crescut era un repte important, però les traduccions han quedat espectaculars. La majoria del repartiment és britànic, supòs que això també ha fet que es decidís per aquest idioma.

En el repartiment, hi ha algunes actrius molt importants: la Sian Philips de Jo, Claudi o la Viqui Peña de Sweeney Todd. Totes dues són veteranes dels musicals. ¿Com t'has sentit fent-hi feina? ¿Què n'has après?
He vist com treballaven amb una senzillesa i humilitat que són dignes d'admirar. No deixen de ser intèrprets sota les ordres d'un director, i tot i haver fet feina tota la vida, continuen amb les mateixes pors i inseguretats com qualsevol altre. L'experiència les fa ser molt eficients, i ja tenen una interpretació molt neta i acurada. M'ha agradat molt veure-les en acció i aprendre d'elles. 

En el rodatge, hi havia un altre tenor: Billy Cullum. ¿Ha estat el teu rival, dins o fora de la pantalla?
En Billy ha estat un company extraordinari, ens hem ajudat molt l'un a l'altre. Sempre estava molt atent quan tenia dubtes de pronúncia, i ens ajudàvem a estudiar mútuament.